AHIR VAIG REGALAR MUSICA I FELICITAT

Avui torno a esciure sense temps,tela de cul vaig.
Ahir mes del mateix feina,feina i mes feina,el pobre nomes demana feina.No ho entenc i aixo que el metro ahir tambe estava obert,la ciutat amb poca gent,tothom fora i no vam parar.Aixo si,ahir va ser molt mes tranquil,be tranquil,la gent anava mes tranquileta,no vam patir cap susto com els de abans ahir,ningu anava pasat de voltes.
Ahir com moltes nits anava jo treballant escoltant en Lou Rawls,musica tranquila per no exaltar les fieras que pujan.
Els anglessos els hi agrada molt,algun cop m han donat una bona propina dient;that´s for the good music!El cert es que la propina aquets la solen donar igual pero...
Ahir duia una parelleta,ella catalana i ell italia,de la meva edat...I els sentia parlar,;
-quina musica mes xula eh?
-si,m agrada
-no tenim res aixi nosaltres oi?
-no
-qui canta?
-no ho se
- m agrada!
Al final ella es va decidir a preguntar
-perdona qui es aquet cantant?
-Lou Rawls
-no el conec
-t agrada
-si molt
I va seguir preguntant coses sobre el Lou Rawls.
A cada feina aprens coses,amb el taxi aprens a analitzar la gent i a saber per on et sortiran,encara que a vegades et sorprenen.I quan feia de Dj sabies veure quan a algu l hi agradava una canço.I aquets els hi agradava,no ho feien per cada be.
Quan vam arribar al lloc i un cop cobrat el viatge,perque no ho diguesin que ho feia per la propina,vaig treure el cd(gravat per mi)i
-te aixo per vosaltres
-que dius?de veritat?
-si,veig que us agrada jo ja m en fare un altre
-mooooltes gracies.Avui es la nostra nit
Es incrible ho feliç que fas a la gent amb menys d un euro,un cd regrabat ja veus!!pero contents contents van marxar.
Aixo no es una anecdota,molts cops ho he fet,quan veig algu que l hi agrada molt la musica que portes i si es un cd regrabat,els he regalat.I tothom fot una cara de felicitat increible!!!sempre penso..per un euro ho feliços que s en van..
El primer que vaig regalar va ser a un Danes d uns 50 anys,un recopilatori que em vaig fer dels 80,el tio contentisim,em vaig quedar sorpres de veure algu tant content per una xorrada aixi.
Desde aleshores ho he fet alguns cops,tampoc sempre,en dec haber regalat uns 10 com a molt pero haig de veure que els hi agradi de veritat i sempre he encertat al veure la seva cara de felicitat.
Recordo un cop una dona amb un d en Marvin Gay...no se varis...
Que poquet costa fer feliç a la gent i despres diuen no hi ha ni un taxista que valgui un duro