TORNEM-HI

Molts direu; quant de temps!!! Potser si, pero jo era aquí, darrera las foscor sobrevivint, veient-t’ho tot com si res anés amb mi i sense ganes d’intervenir.

Només hi ha una cosa que em doni vida i un cop mes ha estat la millor medicina. Si, el Barça.

L’altre dia sense ganes vàrem començar a parlar uns amics i la cosa es va anar liant i sense saber com dilluns marxo a Milà a veure el Barça.

Es el que realment em feia falta, tinc un subidon a sobre indescriptible, es que realment el BARÇA mai em decepciona com les persones.