PER LA MEVA AMIGA
Porto com dos hores intentant escriure el post d avui,i de fet n he escrit 3 pero cap el penso publicar.
Mentres pencava pensava en escriure sobre la pluja,la falta de taxis quan plou com aquesta nit...pero no en tinc moltes ganes i la nit avui no ha donat per molt...gent la mar de normal avui sense cap problema.
La meva millor amiga cada any per el seu aniversari em convida a una paella.Menys aquest any,que la pobra va tindre una angina de pit i no va poguer ser.
L altre dia am va trucar per fer avui el dinar,perfecte,sempre estic a punt per una paella jo.
Aquesta amiga te 3 fills i un d ells te paralisis cerebral,pero aixi i tot es un crack el nano.Aquet nen del que puc estar orgullos es que parla gracies a mi.
Ningu aconseguia que parles,l hi costava molt i era molt dificil compendre´l.Jo els vaig coneixer portanlos a metges,i el nano va anar agafant confiança amb mi...i reia amb mi...i un dia vaig dir una paraulota i es va a posar a riure
-de que rius?
I va repetir la paraulota perectament!!!A partir d alla cada dia l hi ensanyava una i aixi fins que va ser el nen mes mal parlat del seu colegi,pero parlava!!
A la mestra l hi deia xurry,a mi capullo,al novio de la meva amiga marica de playa....ara a vegades ella em diu que perque l hi vaig ensenyar a parlar!!no calla ni sota l aigua.
Amb aquet nen,es amb el que mes he corregut al taxi,un cop s ens anava,i jo a tota ostia en contra direccio per la NII per arribar a temps al hospital,la musica a tope!!perque no es dormis i vam arrivar just on time!!
Desde aquelles peripecies sempre em estat amics ella i jo,m ajudat molt,moltisim..tant moralment com economicament a vegades,e inclus en la meva separacio no tenia on anar jo i a casa seva tenia un llitet..pero era un llit fins que trobes pis.
Sempre que estic malament em truca,com si sapigues que estic xungo..jo alucino quan estic malament i em truca.Es la meva millor amiga,de llarg.El secret?qe mai em fet sexe junts tot i que tothom s ho pensa,portem 12 anys sent amics aixi i ja esta be.
Avui anava pencant jo i de repent al fer un ticket he vist la data.Avui es 8 del 8!!la data del aniversari del meu matrimoni!!!Ni m enrecordava ja,estic molt be i no vull pensar en aquella,comença a estar molt superat.
Amb el temps m he adonat qe la meva depressio no venia perque a ella la trobes a faltar,dos cops engany,mentida i traicio...no es pot tolerar.
El motiu que em feia esta trist es perque la meva vida era aixi
Tot era perfecte,tot encaixava on tenia que encaixar i no tenia que patir per res i d un dia per l altre la meva vida va quedar aixi
Tot desencaixat sense cap tipus d ordre i molt dificil de trobar les peces que tenia que encaixar.
El que em feia estar malament realment era el haber perdut la meva vida anterior,sense haber fet res dolent,al contrari,no ho entenia,em colapsava el tema i sempre acabava pensant que recuperantla a ella tot tornaria a ser igual que abans i estaria tot be,fins que a la fi del cami et dones compte de que no,que allo ja no te cap sentit i t has de comprar un puzzle nou i començar l´ho a fer.
I en aquet punt estem,mirant puzzles,pero es molt dificil,les primeres peces que s han de colocar son les meves i despres ja l hi afagirem de mes.
A part les noies que conec com amic m estimen molt pero a partir d aqui no hi ha cap que vegi jo disposada a traspasar aquesta linea,i per el que veig avui en dia tothom va molt a la seva i jo hauria de fer el mateix...pero piano piano si va lontano.
Tot aquet rotllo?perque despres pensant,pensant,la truco a la meva amiga i l hi pregunto;
-dema perque dinem?per el teu aniversari per...
-pensava que no t adonaves
-si per casualitat pero si
-es que no vull que estiguis sol per si a cas
-tranquila estic be
-ja ho se pero i si...millor que estiguis acompanyat
-gracies,pero no cal eh?si vols un altre dia la paella
-no que a mi em be de gust
-ok
Aixo es una amiga i per aixo volia dedicarli aquet post,per dir l hi que es la meva millor amiga.
Ah!!un senyal mes dels cambis....en 20 anys el 8/8 no ha plogut mai,estigues on estigues sempre han estat dies radiants i m agrada que plogui avui(els cambis s han escenificar),no podre veure la pluja d estels que hi ha cada any pero com dura varios dies en tinc temps.
EL LLORO DEL TAXI
Avui amb una canço no en tenia prou
10 carreres:
I quina manera de ploure! Vaig moll fins als genolls, no vulguis saber on tinc els peus perquè s'assequin ... I estic a la feina :S
Un consell, no agafeu el tren avui ;)
Salut.
M'ha encantat la teva historia.
Quina sort teniu la teva amiga i tu!!
Jo crec que la amistad es aixó, donar i estimar sense res més.
Un petó
Estic amb la MaryLou i la Cristina, teniu molta sort de tenir-vos tots dos com amics. Sempre va bé tenir un punt de suport. Algú amb qui puguis parlar, i passar estones diferents.
PD: Que vagi molt bé la paella.
una amistat així es tant maca que res del món la pot espatllar....
i sobre això del nen..... es tant maco el que vas aconsgeuir..... en fi, m'has fet emocionar i tot!
APOLIPSHIT
Amb taxi un no es mulla
marylou
gracies
cristina
si que es una sort i molt gran
shia
gracies
eva
el nano es una canya,una temporada cada cop que arribar al seu cole,l hi deia a la mestra
Hola xurry,de quin color portes les calces?
Sempre vol que el porti jo,i si algun cop el porta un altre taxi es pasa el viatge dient
vaya mierda!!jo vull el...
Caram amb el nen, no????
aiiii, i jo que em pensava que eres el gentleman del taxi i no eres mal parlat... jajaja :)
Quina sort amb aquesta amistat!!! cuida-la!!!! que no se'n troben gaires!!!!
Petonets
Publica un comentari a l'entrada