DIJOUS 15 D´ABRIL DE 1993

Si l’altre dia parlava de la primera vegada com a Dj,avui ho faré de la primera vegada com a taxista.

Imagineu que d’aquí una hora teniu que conduir un taxi per dins la ciutat…Quins serien els postres dubtes?les postres pors?

Clar tothom coneix el camí a casa seva,tothom sap tornar a casa,els semàfors que duran mes…però el problema comenta quan has de saber anar a casa de tots…com la cagui que em diran???..

Avui en dia hi ha gps i molts turistes que això simplifica molt la feina uns perquè “t’informen”(no sempre amb recorreguts adequats)i els altres perquè tot els hi va be.

El que va ser el meu primer jefe(fa 15 anys)recordo que em tranquil·litzava abans de començar…sobretot sense vergonya,sinó saps una adressa diga-li al client que t’indiqui…que ets nou.

I si la gent t’indica i encara els hi fa gracia ajudar-te perquè estàs començant…sobretot les iaies,una iaia al arribar al lloc em va dir..”ho ha fet molt be,serà un gran taxista””però si m´ha indicat vostè,hauria de pagar-li jo a vostè”…

Avui en dia encara utilitzo això,quan una adressa no la se,l´hi dic al client que m’indiqui que nomes fa 15 dies que porto el taxi i sempre ho fan,algun borde pot haver hi però amb aquets ja hi has de contar.omplen l’espai sobrant que no pot ocupar l’aire.

Però la gran por era que em surtis algú malalt o alguna prenyada i tingues que corre cap a urgències d’algun hospital..si m’equivoco amb una casa es igual però amb un hospital i amb un malalt..Per sort aquesta situació va trigar a passar,però acaba passant,sempre hi ha una prenyada poc previsora que et fa corre o algú que no coneix el 061 però cada cop menys.

Jo un cop vaig estar a punt de tindre un nen moro dins el taxi,fa anys,be jo no la clienta que portava.

Encara recordo els 3 primers viatges que vaig fer.El primer va ser desde Badalona,av Martí Pujol fins el carrer Trafalgar,amb una noia roseta.Alla al descarregar vaig agafar a un imbecil(son una espècie que sovint puja als taxis i d’aquí la mala hòstia que gasten alguns taxistes,farts d’aguantar imbecils i estirats,mai entendran aquets clients que tots som persones,que nosaltres no som una prolongació del cotxe) cap al aeroport .

D’allà vaig anar a Badalona a veure el meu ex-sogre però abans d’arribar em van agafar per anar a Can Ruti...el quart viatge per molt que pensi es impossible recordar-lo.

EL LLORO DEL TAXI

Avui un del grup Lipps Inc,famosos per el super hit Funky town.Pero una mica abans havien tingut aquet exit,que a mi m´agradava mes que l´altre "all nint dancing"