dilluns, 2 de juny de 2008

ELBOW BONES-A NIGHT IN NEW YORK

La nostra feina es molt estressant…Hi ha una manera mes tranqui-la de fer-la i es anar de parada en parada,tant licita com l’altre,la meva manera es pista,pista i mes pista...Els pisteros,la majoria(sobretot a la nit) no parem de circular,encotxem aquí,desencotxem allà,tornem a encotxar...Això comporta molta tensió,quan hi ha feina perquè n'hi ha i la voldries fer tota i quan no n'hi ha perquè et desesperes..circulant i circulant sense veure un anima..

La tensió també et ve,al circular al carril taxi entre bussos,motos,bicings.com..anar pendent de la gent que hi ha a la vorera avia'm si volen taxi,pendent d’algun client que portes amb el seu festival particular,...vas acumulant tensió.

L´altre dia,una noia a la 1 de la matinada,em va dir de portar-la a Mataro...

Al deixar-la començava my special moment...a disfrutar realment de conduir,6 carrils per mi sol(3 per banda)la meva foscor i les meves companyes de cada nit,les estrelles..

Al cd sonava aquesta cançó que feia anys que tenia oblidat..

Comença la musica...i les revolucions del motor comencen a pujar al mateix ritme

De repent la musica em va transportar a un altre ciutat, el meu yellow cab circulava per la 5 ena avinguda,entre gent,llums,gratacels...De repent recordo que aviat deurè un sopar a una amiga allà,a aquesta ciutat.

No se si us he parlat d´ella algun cop,es la Jeniffer,ja havia quedat amb ella a Moscou però onze tius amb calça curta van decidir que no era el millor moment per veure’ns.

La Jeniffer es un sol dels de veritat,a mi m'ha il·luminat en moments de foscor,tots els dies la he tingut al meu costat(tot i ser l´amiga que tinc mes lluny),animant-me,pujant la meva autoestima,patint per mi i fent-me tirar endavant quan jo m'hauria clavat..

M’imaginava com seria el sopar aquet...la recolliria,les millors flors i buscaríem un lloc potser a prop de la badia...xerraríem,riuríem molt com sempre,es posaria vermella??

Us enamoraríeu d'ella si la coneguéssiu inclús jo,sinó fos perquè pot ser la meva filla però es un encant i es un plaer molt gran tindre-la com amiga.

Ahir tenia un mal dia i volia animar-la nomes i dir-li que es una passada ser amic seu i que segur que ballarem aquesta cançó sinó es a Nova York serà mes lluny a ..(això ja no es pot explicar)però tot sortirà be.

Sigues tu mateixa i veuràs com tot es diferent,fins i tot mes senzill i tot es posarà al seu lloc.Molts anims guapisima!!

8 carreres:

Anònim ha dit...

Moscú no va poder ser. O New York o més lluny,...ja en parlarem... je,je.
Gràcies pel post. No ser si la resta de persones que t'escriuen aquí et coneixen com et conec jo, però ho haurien de fer. Tu sí ets una gran persona que valora l'amistat i als que estan al seu costat, això et fa moooolt gran.
Gràcies pel teu suport i la teva amistat en moments difícils!!!!

JENNY (que no em dic així, però ell està molt de caxondeo i em fa riure)

Lula ha dit...

Tan de bo tot fos així de senzill, tan de bo tothom tingués amics així.

OSTI què difícil es fa agafar un taxi... cada cop més.... brrr


Besotes

Rita ha dit...

No el conec com tu, jenny, però sempre he pensat que és gran, moooolt gran. :)

ddriver ha dit...

JENNY
A tu les gracies i no fooootis que no et dius jenny???Ara que??despres de tants anys...cuidat

ddriver ha dit...

LULA
Doncs jo quan circulo nomes veig llms verdes al meu voltant...
RITA
;)

Carquinyol ha dit...

els amics i les sensacions senzilles, de nit o de dia, és el millor que hi ha a la vida.

PS: Jo de tu vigilaria a Rita que mira quines coses et diu ", però sempre he pensat que és gran, moooolt gran"....

:P

Rita ha dit...

A veure... carquin... un respecte a les canes, home! Que sóc velleta jo! ;))

Andrea ....de acà y de allà ha dit...

oyeee hermosos post..este y el anterior¡¡¡¡¡ tienes ojo para tratar a las mujeres ehh¡¡¡¡ a lo mejor es que no elijes la adecuada¡¡ entre casadas y menores de edad vas mal ¡¡¡ un besoteeeeee