MOBIL
Avui tenia un post pensat la mar de xulo.D´una historia amb algun client,dins el taxi,segur que era una historia ben divertida.Pero avui he marxat a treballar amb presses i corrent.
Quan estava al tren,se sent pi-pi un sms,mes tard un altre pi-pi,un altre sms.Tots a mòbils qu no eren els meus.
Ràpid obro la bossa,a buscar el meu mòbil,com posts ser que avui ninguna no s´enrecordi de mi?Miro i horror!!!No el veig!!M’han entrat suós,pànic,atacs d’angoixa,On es???
Me l´he deixat a casa.M´he sentit sol,incomunicat del mon mundial tot i esta en un vago ple de gent…He estat tota l’estona de treball mirant la gent que pujava al taxi amb mòbil amb cara de pena,segur que algun em volia regalar el seu i tot,per la cara que posava.
En que ens em arribat a convertir,en esclaus del mòbil!!
A mes jo quan passen histories al taxi,les apunto a l’agenda del mòbil per desprès enredortar-me i avui anaven passant histories i jo cada cop buscant el mòbil..i no hi era!!Per mi que avui han passat mes histories que mi,però no n’he pogut apuntar cap i amb memòria de peix no he pout recordar cap.
I ni pensar que l´Isidro i jo ens vam trobar a Atenes sense mòbil,havent marxat un un dia i l’altre al endemà i va ser superfácil sense conèixer la ciutatEL LLORO DEL TAXI
1986!!Any on es començava acabar ja l´italo disco,o al menys deixava de ser el ritme dominant a les discoteques,arrivaven a les cabines noves formules per fer ballar a la gent.
Una d´aquestes novetats eran Andrew Gold i Grahan Gouldman. Com a wax van seguir fent cançons fins entrats els 90 pero com va pasar a molts grups,mai van poguer aproparse al exit del seu principal Hit."Right between the eyes"
7 carreres:
La veritat és que el mòbil ja forma part de nosaltres, com un anexe més del nostre cos. Jo ara estic força contenta per que a la feina no en tinc, i això m'ha tret un pes de sobre, que treballar amb mòbil d'empresa és com tenir una extensió en forma de telèfon de la teva jornada laboral (más si cabe) i ja faig prou hores tu, si no em localitzen al fixe, a córrer milles tu! :D
No sé si et sona un còmic d'en Superlopez que és deia "el señor de los chupetes"... estic segur que si el fes avui dia seria "el señor de los móviles"
jo aquest diumenge vaig perdre el mobil i el primer que vaig fer el dilluns es pillar-ne un de nou a primera hora!!
Sense dubte avui en dia no som res sense mobil...
Al començament no volia tenir-ne i ara no podria viure sense. Només me'l vaig deixar una vegada a casa i em pensava que no podria suportar-ho... Quina manera de crear-nos dependències! :)
Reconec que jo sóc una esclava total del mòbil. Sóc capaç de desfer el camí iniciat per anar-lo a cercar 30km més enllà! I em sento malament eh, però em sento pitjor quan no el tinc
Doncs jo no tinc mòbil i ben feliç que visc xD
Jo fa unes setmanes que vaig alliberar-me.
En realitat va ser una excusa absurda que em va permetre dir: donx no vull mòbil.
I no en tinc.
I no passa res.
I la sensació que ningú pot controlar-me... aahhh, genial!!
Té contres, of course, l'altre dia un pavo que intenta lligar amb mi, es queixava que si no era jo que anés a trobar-lo, ell mai no podria contactar amb mi... ja, ja, jaaa
Evidentment és negatiu per ell, a mi em va de meravella.
ALLIBERA'T!!
Publica un comentari a l'entrada