divendres, 30 de maig del 2008

LA PRIMERA VEGADA

Ahir festa!!!I per tant no em vaig relacionar amb molts impresantables,al contrari,converses ben seleccionades.
Per tant avui no hi ha post sobre el taxi.
Anit pasejant per blocs,al bloc d´una amiga vaig trobar un post que em va fer molta pena per ella,i em va fer pensar ho molt afortunat que he estat jo de realitzar alguns dels meus somnis.
Ho llegia i podia sentir com es sentia ella,jo em vaig sentir molts cops aixi,era desesperant pensar,que allo al que l hi vas dedicar tantes hores no acabava de sortir.
Se el que es esta mirant a un altre com disfruta fent el que tu no acabes d´aconseguir.
Jo tenia un amic que tenia un pub,mai em deia res de punxar jo alla,era molt jove,i a mes tenia un bon Dj ell.
Pero entre setmana,quan no hi era el Dj,m´ensenyava els discos que havia comprat,saben de la meva passio per la musica.
Hi habia un disc que em tenia enamorat,cada cop,al acabar d´ensenyarme les novetats,l´hi deia va posa el que tu ja saps,i posava aquet Lp.
M´imaginava algun dia punxant qualsevol d´aquelles cançons devant d´un munt de gent,fent-los sentir la musica,pero no arrivaba mai aquell dia.


Un cop,per Sant Joan,el seu Dj,el va deixar plantat,jo estava organitzan una festa privada amb uns amics,on jo seria el Dj,i a part tenia un parell de Xatis en perspectiva.
Va enviar un amic seu a buscarme per tot el poble,al final em van localitzar.
-Ves a xerrar amb .....
Em va proposar fer de DJ,jo sabia que nomes era una situacio d´emergencia,que no era res com jo habia esperat,pero si ho feia be...
Vaig passar de festes,de xatis(amb 25kilos menys era molt facil lligar)i cap el seu pub.
-Mira et puc pagar de dos maneres una amb centims,jo entenc que es Sant Joan i tu deuries tindre plans o et puc pagar amb...tu t´ho penses i al acabar m´ho dius.
Agafo el disc de Curtis Myfield i comença la sessio Love,love me now,(NO LA TROBO DIGITALITZADA PRO AQUESTA ENS VAL)


piano piano anirem entran en ritme,el segon disc no em cuadrava per els nervis,estava super nervios,tenia els dits super tensos,les llums em molestaven,les mirades m´intimidaven..amb els primers discos veia que se´m escapa l´oportunitat del meu somni,si fallava alla s´acabava tot.
Ell al veurem nervios,es va apropar i em va dir
-vinga,que a la gent l´hi esta agradant molt
Mentida per tranquilitzarme..a partir d´alla...va ser una sessio alucinant,encara la tinc grabada,i d´alla el salt a la discoteca de la cual ell tambe era accionista i es va enfrontar als altres accionistes per tindrem a mi alla,ho se,m´ho van explicar mes tard.Se pero,que no l hi vaig fallar.
Al acabar aquella primera sessio,estava en un nuvol,felicitacions de cambrers i d´ell mateix..s´apropa mes tard
-t´has pensat que vols cobrar?
-si
-i??
-vull el disc de Curtis Myfield
Aquet va ser el meu primer sou com a Dj,i encara el tinc.
Anit garcies a aquet bloc que vaig visitar,em va fer vindre molts records,vaig disfrutar gran part de la nit rebuscant discos i vells que tinc per aqui,he pasat una gran nit,nomes per aixo,que no es poc.
Moltes gracies nits,em sap greu que aquet somni no s´et fes realitat pero segur que s´et en faran molts altres i millors,ho desitjo de veritat.

6 carreres:

... ha dit...

Molta gent es queda pel camí de complir els seus somnis, l'important és esforçar-s'hi, lluitar, posar-hi tota la passió, i està a punt quan la oportunitat arribi,... però hi ha vegades que les circunstancies de la vida no et deixen... llavors, has de seguir endavant, jo he seguit sentint el mateix quan ho faig, però també he buscat nous somnis per aconseguir, serà per somnis, eh???
Gràcies per els ànims!!!!

Deric ha dit...

una gran història, sobretot m'ha agradat el que vas voler cobrar: el disc

Rita ha dit...

M'ha agradat aquesta història. Mai sabem on són les oportunitats fins que ens surten i per això no hem de deixar de tenir il·lusió i lluitar per allò que volem.
Com en deric, penso que el més bonic va ser el que vas voler cobrar: el disc!
Petons, maco!

Lula ha dit...

Gran relat.
I els somnis.... a vegades és millor no aconseguir-los de tota manera.

I gran cançó!

Besotes!!

Anònim ha dit...

És un dels grans temors quan estàs davant una taula de DJ, que no acabis de fer quadrar la pròxima cançó amb la que tens sonant en aquell moment.

M'ha agradat força el teu relat, va ser una bona idea mesclar els relats del taxi amb els musicals.

AGUARELIX ha dit...

Et vaig llegir un altre dia un post sobre uns napolitans que em va fer molta gràcia, i aquest d'avui també el trobo molt bo. Per mi és una putada això dels somnis perquè cada cosa que faig ja m'agradaria despuntar-hi... I això, esclar, és molt frustrant!!! Per sort, he tingut bones actuacions pel que fa al món de les lletres i la literatura (discursos, sessions de contes, poesia...), que em fan pensar que vaig ben encaminat i que val la pena d'arriscar-me en aquest sentit.
Salut!