ESCOCIA Celtic Park
El seguent pas era tornar a Celtic Park.Arribem amb temps,a les 13.45 era el proxim tour.Doncs anem al megastore del Celtic
D aqui em vaig comprar aquet polo
Com encara faltav a per el tour vam fer una volta per fora l estadi
I tanta volta s ens va pasar l hora del tour i vam tindre que esperar a l ultim tour.Millor en part,perque el guia que ens va tocar era molt bon home,igual que el de Hampden.
Quan comences el tour,aqui comences per la sala de juntes de la directiva
i com no podia ser d una altre manera el pare Apeles presideix la junta
Alla tenen una vitrina amb els trofeus del club,explicats un a un per el guia amb molt de carinyo per cada copa,era una pasada veure com explicava les coses.
Aquesta copa la van inventar els del Rangers,qui guanyava jugava la final l any seguent a casa seva i el primer any la va guanyar el Celtic i va trigar 25 anys en tornar al camp del Rangers.
Aquesta es l unica copa d Europa que hi ha a Escocia.La va guanyar el Celtic a Lisboa en front l Inter de Milan.L any 1967!!
Lliga.copa i copa de la lliga.
El recorregut es ple de fotos i cuadres i entre ells el nostre estimat Henrik Larsson
Aquet cuadro es de Lisboa,abans de la final.Els jugadors del Barça,despres del calentament sempre fan el mateix i al camp del Rangers els hi va caure una bona pitada al fer ho,aqui teniu el motiu.
Aixo son les llotges del Estadi,una manera diferent de veure el futbol,darrera un vidre,amb cmabrers,xampany i suposso que algunes xurrys,que cabrons!!!
Despres ens van posar un video amb l historia del club i l entranador local va fer una roda de prensa
I el visitant tambe
Despres a les grades que ja habiam estat al mati en la nostra incursio
L entrenador visitant cridant als seus jugadors
I despres ja cap al centre de Glasgow a dinar
2 carreres:
Oh! Quan trobes un guia que t'explica bé les coses és fantàstic. Encara recordo el guia de Highbury fa dos anys com explicava el que havia passat dins el vestuari... Hi tornaria ara mateix!!
en el món del futbol hi ha qui sent realment els colors de l'equip, hi ha qui sua la camiseta amb sentiment, hi ha qui ho veu tot com un pur i dur negoci on el que cal és omplir-se la butxaca de quartos. Per sort, els escocesos són d'un terennà únic, ells viuen i senten el futbol com ben pocs. Molts n'haurien d'aprendre d'això, i no cal anar lluny de casa nostre per trobar exemples. Cal separar el que és passió i dedicació al que és materialisme exorbitat. No va ser fins a conèixer una noia escocesa que me'n vaig adonar que allà el futbol és quelcom especial, meravellós. Que es viu com a pocs altres llocs del planeta. Go Partick Whistle!
Publica un comentari a l'entrada