Gracies

No se,avui he escrit 3 o 4 post i cap m´agrada,intentant explicar una historia per embolicar l´autentic motiu del post.
A vegades per no se quin motiu no ens atrevim a dir el que pensem,o el volem amagar,entre altres paraules pensant que l´interesat el descobrira.
Potser es per vergonya,per por a semblar debils,per por a molestar..per inseguretat...no se el perque pero porto tota la nit desitjant dirte que gracies per ser la meva amiga,tu que ahir vas descobrir algo de mi que no t´imaginaves.Moltes gracies de veritat.
EL LLORO DEL TAXI
Al 1984 el que tocava punxar era aixo,era el hit del any.
Mes italo-disco,Musica molt facil de barrejar,aquesta molts cops la barrejava amb Silver Pozzoli o amb Styloo,mes del mateix,ja veieu que no em trencava molt el coco a vegades.
Abans un numero 1 podia durar moltes pero moltes setmanes a les llistes pero a les discoteques la tonteria podia arrivar a 8 o 9 mesos,com un embaraç.
Cada tarda un ejercit de noies anaven pasant per la cabina;
-posaras P.Lion?
-si reina,on vols que t´el posi?
Sempre les mateixes,ja les veies vindre i a les pesadetes ja els hi deies que si de lluny i aixi no et ratllaven.
Pero va arrivar un dia que un que escriu estava fart,molt fart del disco aquet,ja era 1985 i no m´el treia de sobre el vinil.
Encenc llums,aquell dia recordo que estava punxant amb en Toneti,un crack,aixequem el disc quan tothom mirava..
-Veieu el disc de P.Lion
Les histeriques band-siiiiiiiiiiiiiiiiii
I raca!!!!
ooooooooooooooooohhhhhhhhhh que ha fet?
L´hi vaig fotre una caixelada al vinil i trencat va quedar.
-doncs no el demaneu mes que esta trencat.
desolacio gran entre el respectable....
i va començar a sonar aixo.......

Teniem un altre copia jaja pero ja no el van demanar mai mes i el vaig poguer anar retirant