ARA JA SI HO SON

Avui he acabat orgullos,content i molt satisfet de com he treballat.Desde que m´he recuperat de tots els mals rotllos que em rodejaven estic treballant molt be,amb molta intensitat i apretant de valent fins ultima hora.
Avui a no ser per una horeta que he perdut al aeroport,hauria fet una fulla(*)de guinnes.
El fet pero que mes m´agardat ha estat l´ultim viatge,un viatge normalet,del Luz de gas a Sant Andreu.
Em pujen una parelleta,em donen l´adressa i som hi.
La parelleta aquesta encara no eran parella,pero flirtejaven molt,i la cosa estava molt a punt perque fosin parella pero jo els veia que no s´acabaven d´atrevir ni un ni l´altre(cosa que em pasa a mi tambe).
No es el mateix esta de festa on hi ha espai entre mitg que juntets dins d´un cotxe,les distancies s´acurten molt i mes si parles molt a prop perque el xofer no ho senti.
Aquet parell podriem haber continuat el viatge fins a Moscu que mai s´haurien donat un peto i aleshores he decidit ajudarlos.
Anavem per Rosello i ja estava impacient fins i tot jo i despres de la Damm quan entres a Freser,em dic s´acabat..entro a sac a la curva i clar no ha fallat,ell de tant a prop que estava d´ella i evidentment sense cinturo..a caigut al damunt d´ella i ja esta tema solucionat,el problema era separalos despres,joder quines ganes tenien!!
Al final al cap d´una estona han parat i ella l´hi ha recriminat que no ho fes abans aixo,que feia dies que ho esperava i ell diu que no estava segur..joder si jo ho he vist en dos minuts de taxi..
Jo que pensava que a les dones els hi agradava anar mes a poc a poc...ai merda que fare salat jo ara per pensar aixi..habiam com ho arreglo ara?
En fi molts cops pasa aixo,pujen parelles que encara no son parelles i surten sent ho,deu ser aixo la reduccio d´espais entre individuos.
Encara recordo el primer cop que va pasar aixo dins el meu taxi,em va fer gracia i em va posar content com avui.
Aquell cop va ser a Gran Via/Aribau,aturats al semafor per pujar Aribau,allo era l´any 1993 potser ells ja ni se´n recorden pero jo si,coses que te un...
(*)La fulla per nosaltres(els taxistes)es la suma de tots els viatges que em fet,osease el total de pasta que em fet.Se´n diu aixi perque antigament cada viatge que feien l´apuntaven a una fulla i al final del dia sumaven,ara ja ho fan els taximetres per nosaltres i despres t´ho imprimeixen.
EL LLORO DEL TAXI
Avui l´autentic so de discoteques.
Aquet ritme,aquesta canço,aquesta melodia..es el que m´agardava mes a mi per una discoteca,per portar la sessio en ordre i be,evidentment a mesure que pasan les hores has d´anar pujant el ritme,pero aquet tipus de musica era el que m´agardava a mi.
Musica per altre part que normalment funcionava millor a la nit que a la tarda,els nens necesiten mes canya i els mes grandets algo mes bacilon i facil de portar.Amb moviments mes sensuals a la pista i mes provocados que els salts dels nens.
Aquet home era en Domenico Troiano,a les meves mans nomes va caure aquet maxisingle seu pero em va tindre prou perque m´enrecordes d´ell per sempre mes.
Avui buscant referencies d´ell internet,no n´hi han casi,l´unica que he trobat es aquesta i desgraciadament per el que he llegit ja no hi es entre nosaltres,doncs desde aqui el meu sincer homenatge per les tadres que he pasat punxant aixo i escoltant-ho.
I en comptes de thank you Funk U.
En fi we all need love i a mes de veritat.