CANITA AL AIRE EN BCN
Ahir al vespre portava una parella al port Olímpic a sopar.
Baixàvem per el carrer Sardenya i sona el mòbil d´ella.Contesta i la veu se l’hi comença a entre tallar.
Al final de la conversa ella no sabia com surtirse´n,perquè a mes com es notava tant el marit estava amb l’orella ben atenta,ella diu
-sabes?sera difícil que tomemos algo hoy porque he venido con mi marido al final a Barcelona i ahora vamos a cenar y despues si a caso te llamo si vamos a tomar algo
Penja,i diu;nada una compañera de la oficina que esta aqui en Barcelona por si cenabamos juntas.
MENTIDA
Tant el marit com jo varem sentir que de companyera naa de naa.Hi ha telèfons que tenen el so molt alt i sents la veu del interlocutor,i la compañera aquesta com no fos un travelo...tenia una veu molt extranya.
La dona es va començar a posar nerviosa i el marit jo veia que se l´hi anava transformant la cara mica en mica.
El tema prometia però estàvem arribant.
De repent,ella en mitg dels nervis,diu
-apago el telefono,sera lo mejor para que podamos cenar tranquilos
El marit diu
-No decias que necesitavas el telefono abierto por si te llamavan por lo de tu madre?
-Da igual no creo que llamen ya
Ella sola s’estava fotent en un jardí i el col·lega estic segur que si el viatge hagués durat 10m mes explota dins el taxi i tindríem un gran post.
Aquet post ara el deu tindre algun cambrer del Port Olímpic.
Jo quan baixaven l´hi anava a preguntar a ella;però esto como va?que has quedado con otro y a ultima hora se ha apuntado tu marido?
Mes que res per entendreu del tot i no quedar-me amb el dubte,però clar, amb la cara del marit qualsevol preguntava res.
Aixxx aquestes coses s´han de fer molt be,sense fer mal a ningu,ni provocar atacs de banyes.
EL LLORO DEL TAXI
Avui em be de gust escoltar un clasic,clasic entre els clasic.L´historia ens ha regalat milers de versions d´aquet tema.I tot que sempre les versions que jo vaig punxar no tenien res a veure amb aquesta.Aquesta es la que escolto en l´intimitat