UNS PERUANS

L’altre nit m’aturen uns Peruans.
- a LA Montseni
- serà Montseny?
- No no Montseni, o al menos asi esta escrito, es de Hospitalet
Tot el camí explicant com es diu el seu carrer
- Quan de temps porteu aqui?
- Tres años solo
- I encara no sabeu dir ni el nom del vostra carrer?
- Es que el Catalán no lo sabemos nosotros. Con hablar castellano ya nos basta
- Home, una mica de respecte, aixi comença l’integracio, no nosaltres aprenent el vostra
- Ya pero uds ya saben el nuestro i asi es mas facil
- Mes fàcil? Ostres fotent-li petades al català, dient el nom del vostra carrer?
La cosa es va posar una mica tensa i vaig canviar la conversa per no liar-la un cop mes.
Despres d’una estona arribem a prop del seu carrer
- Avia’m, Montseny a quina alçada?
- Con LA Llanka
- Ah no, el poble de la família del meu pare ja no et tolero que ho diguis malament, com que Llanka?
- Eso pone en la placa
- T’has mirat be la placa?
- Siiii i pone eso Llanka
- Posa Llança, la ç no es pas una k, aleshores es diu Llança, avia’m com ho dius?
- Llança
- Be, bastant be sino fos per l’accent
Al baixar la noia que anava a darrera callant i tragant diu
- Perdonenos senyor por nuestro mal catalan, ya no diremos mas veces mal esta calle,ya nos acordaremos
Dos taxis al dia i ja parlarien Català