S'ACABEN LES VACANCES

Al final la pèrdua de la feina nomes haurà estat com unes curtes vacances (tot i el difícil que es econòmicament en atur),amb un viatget ( Roma ) i un munt de coses que feia anys i anys que no feia,com caminar per la platja a la nit,pujar muntanyes,veure a bastants amics oblidats d’aquí al voltant.

El caminar m’ha donat molta vida i es una de les coses que no penso tornar a deixar de fer tot i l’esclavitud de la meva feina.

Dinars i sopars amb amics i amigues es un altre de les coses que segur que a partir d’ara tindran un espai reservat a la meva agenda.

E inclús prendre el sol,els últims anys amb l’historia de pencar de nit,semblava Andres Iniesta. Ara,encara que tornaré a pencar de nit,segur que trobaré temps per prendre el sol,aquets any estic negre negre negre.

Total,que estic desfruitant aquets últims dies de vacances com mai,espero ja poder començar a pencar a mitja setmana que ve.

Ahir,despres d’un dinar copios a casa d’un amic i una llarga sobretaula,al vespre vam tornar a pujar al Turo d’en Baldiri,pero aquet cop vam continuar una mica mes enlla,cap a Sant Mateu,fins que al lluny viem el Vallès.

Avui el mati he repasat els meus discos,cosa que faig sovint tot i ja saber quins discos tinc pero m’encanta agafar-los un a un i mirar-me’ls,he trobat un que feia temps que no escoltava.

Un disc de Michael Jackson poc conegut. Que va editar la seva primera discogràfica,aprofitant l’èxit que tenia amb el Thriller. Aquet disc va caurà a les meves mans un estiu dels meravellosos vuitanta i el vaig punxar quasi totes les tardes d’aquell estiu a la discoteca. Potser recordant un amor d’estiu.Una canço especial.