A PUNT DE TANCAR

Be,sembla que haure de començar a recollir i plantejar-me tancar el bloc durant un temps,era condició indispensable ser taxista,per fer aquet bloc. I davant l’impossibilitat de trobar feina,no fa sentit.
Els empresaris,davant la crisis paguen menys,sou de sudaca. I encara que els hi diguis que tu l’acceptes,no t’agafen perquè saben que quan trobis un sou acord amb la teva experiència marxaràs.
Això em passa per treballar amb falsos ultra-cristians que “ a Dios rogando i con el mazo dando”Com tots els d’aquesta secta.Ara em vaig sense feina.
Però be,la nova situació es un altre,sense un putu duru,pero sincerament em trobo be,em feia falta deixar de treballar 12 hores diàries i dedicar-me a mi. Em tenia abandonat des de feia 20 anys.
Ara cada dia camino al voltant de 10km,faig de Masnou a Teia d’aquí a Premia de Dalt desprès Premia de Mar i finalment torno per la platja fins a Masnou.
Estic ben sorprès,jo fent salut!!Els primers dies va ser dur pero ara com si ho necessites el caminar.
Abans d’ahir,no estan prou content amb el recorregut que faig,al arribar a Teia amb un amic vam pujar al Turo d’en Baldiri,a la serralada marina i camí del Sant Mateu. Una pujada dura,de mes d’una hora de fortes pujades but I got it!!
Increïble qui m’hauria de dir a mi que tornaria a pujar muntanyes? I el cert es que quan arribes a dalt tens una grans sensació. Jo que pensava que era una cosa absurda això de pujar muntanyes...
A mes les vistes a dalt s’ho valen,son un regal.
Ahir,desprès del esforç del dia anterior,el recorregut va ser l’habitual i el calendari ens va regalar una lluna plena que ens va acompanyar tot el viatge.
And That’s all,seguirem fent salut fins que trobi una feina decent.
Gracies a tots els amics que m’estan donant un cop de ma aquets dies.