dilluns, 1 de juny del 2009

ROMA 2on dia

Segon dia a Roma,segurament un dels millors dies de la meva vida,desprès de Wembley.

Tot va començar perfecte amb l’esmorçar del B&b Romà.

Despres al carrer i cap a termini a gastar la targeta de metro,pero com sempre un,el mateix,s’havia deixat coses al hotel i va tindre que tornar i nosaltres ens vam aturar al Libanes de la nit a fer Birres,que com ens coneixien si ens servien,al final va caura un kebab i tot.

Van apereixa uns anglesos i xerrant xerrant encara ens van convidar a mes birres,amb ho que començavem forts el 2on dia de la llei seca. Al cap d’una hora de rellotge apereix el col·lega i marxem cap a Piazza Spagna,fent apostes que si la casera del B&b o si no la casera del B&b,de fet s’havien agafat molt de carinyo la signora i el col·lega en un dia nomes.

Sense treure res de clar,apereixem a P.Spagna,amb el cabreig d’en Jordi que estava fart de caminar per Roma. Ell volia tornar al Coliseu com anit,que arribàvem els seus col·legues.

Pero primer teníem que veure això. Aquí ja l’ambient havia canviat al que veiem ahir per tot arreu . Càntics i mes càntics,majoria blaugrana i ens anàvem trobant a un munt de gent d’altres viatges.

Desprès de les fotos de rigor,metro i cap a Coliseu que ja arribaven els de Torroella amb furgoneta,arribem allà i ens retrobem tots,pero pobres tenien una cara de cansats... Al grup d’aquets era molt números i entre mig algunes dones que els van posar firmes a tots i a dinar a Piazza Spagna.

Nosaltres vam passar,alla seria mes car,i en Jordi ens havia fet baixar corrent cap alla i desprès passaven d’ell.

Vam anar a Termini a dinar uns raviolis i uns escalopines i aquí ens van fotre la punyalada del viatge,i aixo que no hi havia alcohol,menys mal,pero ja vam pagar la coca-cola a preu de Champany frances.

Desprès del dinar,apa cap a plaça Spagna. Nomes fèiem cercles en rodo,pero la veritat,ja no estàvem per visitar res,volíem que comences el partit ja. Els que tenien l’entrada amb en Jordi arribaven a P. Spagna.

Allà hi havia cada cop mes ambient,pero els anglesos començaven a ser majoria. Tot just arribant alla,la germana del soci truca dient que en breus minuts arriba a P. Spagna,Bingo!! Per fi,encertem una,perquè quan estàvem a un lloc apereixia la gent per l’altre i al inrevés.

Aleshores va arribar ella i volia tirar la moneda a la fontana i ens hi vam anar cap allà,en Jordi es va quedar amb els seus amics. Vam fer un bon canvi,no hi havia color,tot i que en Jordi es una gran persona i un crack.

La Fontana si era Blaugrana,de fet un del càntics era La Fontana,es blaugrana...Fotos,monedes un altre cop per si ahir no les havíem tirat be,cantics i de repent em trobo de cara amb en Sr. Carod

-Bona tarda Sr. Carod

-Bona tarda,com va tot be?

Desprès el va saludar en Xavi i a la fontana es va cantar l’himne nacional de Catalunya,desprès quatre imbecils convergents el van insultar i va marxar. Moment que vam aprofitar per fer un altre gelati Italiani,que boooooons son!!!

I d’aquí a un bar,que ja havíem estat el dia anterior a fer l’últim tast abans del futbol. Aqui vam xerrar amb els del bar,que ja ens coneixien,un de la juve,un del Lazio il’altre de la Roma,curiosament tots volien que guanyes el Barça.

I ja vam enfilar via del Corso cap a Piazza Popolo per agafr el Tramvia que ens portaria a prop del estadi.

El tramvia et deixa bastant llunyet del estadi,has de caminar bastant i el tramvia era una sauna i una penitencia,


ple d’anglesos cantant sense callar tot el viatge,


sort que mentres cantaven jo els hi aguantava les birres i el vodka i anar fotent-li,tu canta noi que ho fas molt be l’hi deia jo.

Un cop a la via del Estadi,una gran volta i cap a la nostra porta.

Primer control,ni carnet ni hòsties,cap dins. Allà uns xiringuitos ens assortien de beguda previ pago d’uns denarios.

I ja enfilem l’ultima recta cap el estadi,fotos,retrobaments amb gent d’altres viatges,despedides perquè no tots teníem el mateix lloc i apa,segona porta,plena a petar de gent. Aquí tampoc van demanar carnets d’identitat ni res,al contrari,ens fotien preses perquè entréssim,faltaven nomes 20m per començar la gran final.

3 carreres:

Ferran Porta ha dit...

Osti tu, quin ambient. Hi hauria volgut ser!!!

Rita ha dit...

Una crònica fantàstica!!

Per cert, com saps que eren convergents el que cridaven al Carod? ;-)
Petooooons!!!!!

Carquinyol ha dit...

Realment l'ambient era espectacular !!