PERQUE PARLO ANGLES

Avui fare un post que a lo millor em costa moltisim acabarlo,pero fa molt de temps que el vull fer i mai puc.
Us explicare com jo,un taxista cualsevol,parla idiomes.
A part del catala,castella i per telefon,domino bastant l angles,entenc perfectament el frances i em fa molta vergonya parlar l´ho(no m agrada posar boca xoxo quan parlo)i l aleman tinc nocions,pero nomes puc entendre´l escrit i no sempre,parlat en pillo molt poques.
Jo de petit(i ara)era un trasto,un cul inquiet...un nen dolent,que segons la meva mare jo no tenia cap,tenia una pilota en comptes de cap(nomes vivia per el futbol).
Com sempre em portava malament,el pitjor castig que em podien fer era fer me estar quiet sentat a una cadira.
Si,jo em quedava a la cadira castigat,i al cap d un rato venien i em trobaven,a la cadira pero amb el cap per avall i els peus en l´aire(el castig era estar a la cadira,cadascu seu com vol).
Com el tema no donava resultat amb mi,a la que vaig seber escriure i llegir,els castigs van cambiar.
Aleshores quan em castigaven,em feien estudiar una lliço d un llibre de cursos de Frances que hi habia per casa.A part d estudiarla(perque me la preguntaven)tenia que copiarla i mes tard llegirle.
Com era tant dolent,vaig acabar sent un crack amb el frances,amb menys de 10 anys.
A 3 EGB,al cole ens van començar a ensenyar angles(un dels primers coles en fer ho) i aleshores els castigs van cambiar.
Jo seguia sent dolent,potser mes,i aleshores els castigs eran en angles.Vaig apendre l idioma bastant be.De fet l unica asignatura que tenia asegurat un notable o un sobresalient fins acabar els meus estudis era l angles.
Un cop al institut el profe d Angles(en Juan)va tindre l osadia de posarme un be,nomes.Aixo a mi em comportaria un problema molt gran a casa.
Vaig anar a buscar el profe
-perque em fots un be,sino tinc cap control amb menys d un 9?
-perque mai vens a classe i quan vens em revoluciones la classe i t haig de fotre fora
-saps el que m estas fent?
-aprobarte amb un be,que la majoria de la clase esta suspessa
No es va poder arreglar la nota,i problema gros.
A casa,la meva germaneta,com sempre ha estat el mes bo que algu es pogui tirar a la cara,no tenia opcions d apendre idiomes.
Aleshores es va instaurar,la lliço diaria.
Cada dia primer un despres l altre,devant del meu pare teniem que llegir una lliço i traduirla,aixi ella tambe va apendre l angles.
Quan els dos teniem un domini gran del angles,van apereixer les lliçons d aleman(sense deixar l angles,es clar)i aixi vam anar aprenent idiomes.
El meu pare parlava Frances perfectament,i ell sol va anar aprenent altres idiomes(fins a 4 o 5),i al final en parlava un munt,cosa que anava be perque sempre anavem de viatge al extranger i no teniem problemes.
Tambe ens feia clases practiques;
Cada any,al anar de viatge,cada dia ens donava centims del pais on eram,i els teniem que guardar,i l ultim dia arribava la clase practica.
-Que vols comprarte amb aquets centims?
-unes bambes
-somi
Entravem a la botiga i quan em girava,estava sol a la botiga devant la dependenta!!Espavilat i pobre de mi que surtis sense les bambes.
Un marrec,de Barcelona,a una botiga centrica de qualsevol ciutat europea,intentant comprar i entendres amb el personal.Sempre,menys un cop vaig aconseguir l objectiu.
A York,va ser imposible entendrem amb la dependenta,anava estrasada aquella dona,amb la botiga plena i no estava per aguantar marrecs en practiques.
Aquets castigs,de petit em feien una rabia....cada cop que estava jugant a futbol al carrer i em cridaven per anar a casa em cagava en tot "puto angles,amb el partit tant guapo que estic fent"...era una tortura per mi els idiomes.
Pero amb els anys he estat tant agrait a aquets castigs...estic tant content de haber estat tant dolent...i sobretot molt orgullos de que el meu pare,que es va preocupar de treure un profit per mi dels meus castigs.
Moltes garcies papa,mai t ho vaig poguer dir.
El meu pare,quan jo començava amb el taxi(encara no duia un any)es va morir.Ell i el meu fill son les dos persones que mes anyoro aquet mon,em fan molta falta.El meu pare fins que no el vaig perde no vaig entendre el necesari que era per a mi.
I ja no puc escriure mes ho sento
EL LLORO DEL TAXI
Aixo l hi agradara molt,quan ho senti alla on sigui.