FOTOS AL TAXI

Aquet es el post que volia escriure ahir pero em vaig enredar a escriure sobre Barcelona i els guiris i no vaig poder posar res del que volia.
Els guiris ho fotografien tot,i mes ara que no has de revelar els rodets...
Molts cops,els guiris fan fotos al taxi.De fet es un dels trets caracteristics de la ciutat,taxis groc i negres(color oficial dels taxis desde 1934).
A molts llocs,a casi totes les ciutats d aquet pais els taxis,tendeixen a convertirse al color blanc,amb unes franges amb els colors de la ciutat,oblidant els seus colors originals.
Mes practic,evidentment.Quan has de vendre el cotxe es mes facil que groc i negre,mes barat,el blanc es de serie,el groc i negre no.A mes ha de ser el groc que et digui l area Metropolitana.
A mi,tot i els inconvenients,sempre m han agradat mes groc i negre(romantic?) que blancs,perderiem algo tipic de la ciutat.I mes ara quer ja no soc propietari de taxi i els contres van per el meu jefe i no per mi.A la majoria dels taxistes no els hi agarada ,el preferirien blanc.
L unica putada es que vagis on vagis tothom sap de que treballes i en cambi tu no saps d que fan els demes.
Doncs els guiris el que fan normalment es a aixo: Foto al taxi i aquet es l estrella
Pero ahir dos noies guiris,amb les que vam parlar molt i riure molt,van voler cambiar la tipica foto del taxi per aquesta. Ddriver
Me la van enviar despres amb bluetooth.Deuen ser unes pervertides!!
Pero ja m ho han fet varis cops aixo,la meva cara deu corre per gran part d Europa,molts quan s ho pasen be al taxi,volen un record de mi i a vegades m han fet fotos amb gent que ni se qui son,ni recordo.
En fi un exit el pelao que porto!!!
Despres a la nit,despres de temps sense fer ho vaig tornar a regalar musica.Fa uns dies que nomes escolto el cd d Ayo.
Molt bo,molt suau i una gran veu.A molts els hi agrada.
A les tres o les cuatre ,no se,vaig agafar una noia d aquestes que quan pujan al taxi et marcan el terreny amb la mirada(no m emprenyis que paso de parlar amb taxistes).
Pero la musica anava sonant i jo cap el carrer provença.

I al final es posa a taradejar la musica i no va poguer mes;
-qui canta?
-t agarda?
-moltisim,qui es?
-Ayo
-no la conec pero te una veu increible
De la borde que habia pujat al taxi ja no quedava res,al contrari,la mar de simpatica i entusiasmada amb la musica.
Al cobrar,jo del disc aquet duia una copia que habia fet pero no m habia quedat be,s em habien colocat 2 cançons per el mitg que no eran de Ayo.
-Mira com veig que t agrada tant,i que aquesta musica es capaç de cambiarte l humor i els aires,casualment tinc aqui una copia,una mica mal feta pero esta molt be tambe.Te per tu
-de veritat?
-si noia
-gracies,m en vaig corrent a casa a escoltarla,m agradat moltisim,moltes gracies per aquet detall.
I mira aixi anem pasant la nit com podem,fent feliços a alguns,transportant a altres,discutin amb alguns,escoltant als que tenen ganes de parlar,parlant amb els que volen escoltar i disfrutant dels silencis amb qui ho prefereix.
Apa Bona nit
EL LLORO DEL TAXI
Aquesta canço a mi em torna boig,es la versio Francessa del "I will Survive".La cantant es diu Laruso.
aquet disc mai es va editar a Catalunya.I esperant esperant que surtis i no ho feia...vaig agafar el taxi i cap a Perpignan a comprarlo.una canya,m encanta,molt sensual.