dimarts, 17 de juliol de 2007

PERQUE PARLO ANGLES

Avui fare un post que a lo millor em costa moltisim acabarlo,pero fa molt de temps que el vull fer i mai puc.
Us explicare com jo,un taxista cualsevol,parla idiomes.
A part del catala,castella i per telefon,domino bastant l angles,entenc perfectament el frances i em fa molta vergonya parlar l´ho(no m agrada posar boca xoxo quan parlo)i l aleman tinc nocions,pero nomes puc entendre´l escrit i no sempre,parlat en pillo molt poques.
Jo de petit(i ara)era un trasto,un cul inquiet...un nen dolent,que segons la meva mare jo no tenia cap,tenia una pilota en comptes de cap(nomes vivia per el futbol).
Com sempre em portava malament,el pitjor castig que em podien fer era fer me estar quiet sentat a una cadira.
Si,jo em quedava a la cadira castigat,i al cap d un rato venien i em trobaven,a la cadira pero amb el cap per avall i els peus en l´aire(el castig era estar a la cadira,cadascu seu com vol).
Com el tema no donava resultat amb mi,a la que vaig seber escriure i llegir,els castigs van cambiar.
Aleshores quan em castigaven,em feien estudiar una lliço d un llibre de cursos de Frances que hi habia per casa.A part d estudiarla(perque me la preguntaven)tenia que copiarla i mes tard llegirle.
Com era tant dolent,vaig acabar sent un crack amb el frances,amb menys de 10 anys.
A 3 EGB,al cole ens van començar a ensenyar angles(un dels primers coles en fer ho) i aleshores els castigs van cambiar.
Jo seguia sent dolent,potser mes,i aleshores els castigs eran en angles.Vaig apendre l idioma bastant be.De fet l unica asignatura que tenia asegurat un notable o un sobresalient fins acabar els meus estudis era l angles.
Un cop al institut el profe d Angles(en Juan)va tindre l osadia de posarme un be,nomes.Aixo a mi em comportaria un problema molt gran a casa.
Vaig anar a buscar el profe
-perque em fots un be,sino tinc cap control amb menys d un 9?
-perque mai vens a classe i quan vens em revoluciones la classe i t haig de fotre fora
-saps el que m estas fent?
-aprobarte amb un be,que la majoria de la clase esta suspessa
No es va poder arreglar la nota,i problema gros.
A casa,la meva germaneta,com sempre ha estat el mes bo que algu es pogui tirar a la cara,no tenia opcions d apendre idiomes.
Aleshores es va instaurar,la lliço diaria.
Cada dia primer un despres l altre,devant del meu pare teniem que llegir una lliço i traduirla,aixi ella tambe va apendre l angles.
Quan els dos teniem un domini gran del angles,van apereixer les lliçons d aleman(sense deixar l angles,es clar)i aixi vam anar aprenent idiomes.
El meu pare parlava Frances perfectament,i ell sol va anar aprenent altres idiomes(fins a 4 o 5),i al final en parlava un munt,cosa que anava be perque sempre anavem de viatge al extranger i no teniem problemes.
Tambe ens feia clases practiques;
Cada any,al anar de viatge,cada dia ens donava centims del pais on eram,i els teniem que guardar,i l ultim dia arribava la clase practica.
-Que vols comprarte amb aquets centims?
-unes bambes
-somi
Entravem a la botiga i quan em girava,estava sol a la botiga devant la dependenta!!Espavilat i pobre de mi que surtis sense les bambes.
Un marrec,de Barcelona,a una botiga centrica de qualsevol ciutat europea,intentant comprar i entendres amb el personal.Sempre,menys un cop vaig aconseguir l objectiu.
A York,va ser imposible entendrem amb la dependenta,anava estrasada aquella dona,amb la botiga plena i no estava per aguantar marrecs en practiques.
Aquets castigs,de petit em feien una rabia....cada cop que estava jugant a futbol al carrer i em cridaven per anar a casa em cagava en tot "puto angles,amb el partit tant guapo que estic fent"...era una tortura per mi els idiomes.
Pero amb els anys he estat tant agrait a aquets castigs...estic tant content de haber estat tant dolent...i sobretot molt orgullos de que el meu pare,que es va preocupar de treure un profit per mi dels meus castigs.
Moltes garcies papa,mai t ho vaig poguer dir.
El meu pare,quan jo començava amb el taxi(encara no duia un any)es va morir.Ell i el meu fill son les dos persones que mes anyoro aquet mon,em fan molta falta.El meu pare fins que no el vaig perde no vaig entendre el necesari que era per a mi.
I ja no puc escriure mes ho sento
EL LLORO DEL TAXI
Aixo l hi agradara molt,quan ho senti alla on sigui.

10 carreres:

Cristina ha dit...

Molt maco això que has escrit. Gairebé no sé què dir. No sabia d´on venia això dels idiomes.Pots estar orgullós. Jo fa anys que em barallo amb l´anglés i em sembla que m´ha guanyat la batalla.

ddriver ha dit...

CRISTINA-Busca un angles petito i ja veurem qui guanya

Carquinyol ha dit...

Molt curiós i molt aprofitat, és el que diuen alguns orientals de convertir febleses en virtuts.

Jo en canvi amb els idiomes sóc un desastre... :(

elena ha dit...

Doncs sembla que els càstigs van ser molt constructius, pq al final has acabat assegut a una cadira (no al revés però si en moviment) i parlant diversos idiomes.
Bravo, un 10 pels teus pares!

apocalipshit ha dit...

M'apunto aquests castics pels fills que no tinc (ni tindré ....), jejeje

Salut.

Uribetty ha dit...

Molt maco company! El final molt emotiu. Tots trovem a faltar algú.
I felicitats per aquest domini de les llengues.
El que més m'ha sobtat ha estat això del càstig a la cadira estant '' quiet '' Ara també condueixes fent la vertical?
Salut i força!

cafeambllet ha dit...

First: tu no ets un taxita qualsevol!!! ets el TAXIDRIVER!!!!
Second: jo per desgràcia era la típica nena bona que mai no castigaven i, es clar, el meu anglès i el francès que vaig aprendre es més aviat macarrònic... encara recordo la primera vegada a Toulouse que vaig demanar sola un croissant a una panaderia i a l'hora de pagar tela amb els números francesos (encara estaven amb els francs), sort de la màquina enregistradora....jejeje
Third:segur que el teu pare estaria molt orgullòs de tu i del teu domini dels idiomes on pots anar per tot arreu i desprès explicar-ho al bloc... ;)

Andrea ....de acà y de allà ha dit...

Un post bonito y profundo de prinicpio a fin, hacia mucho que no leía algo tan bonito..mira ke yo me mato pensando como enderezar a mi hijo futbolero y poco estudioso, ya pondre en practica tu metodo...es lindo mirar atràs y tenr tan buena imagen de nuestro seres queridos, y de nuestra infancia.. besos gigantesss

ddriver ha dit...

carquinyol-si noi,que parlin ells el teu.
Elena-la cadira es veritat casualitat,no habia caigut,pero es que era imposible tindrem quiet
apocalipshit-mai veure d aquesta aigua...
Uriberty-el mateix que a l elena,tot heu caigut al mateix
cafeambllet-desaventatges deser tant bona.
Ara amb euros els numeros es diuen iguals,cambia la moneda nomes,pero segueix sent el 4 vent vuit...
Andrea-a mi a los 12 años vino a buscarme un equipo de futbol para que jugara con ellos de portero,en categoriaas mas mayores que los mios,era muy importante para mi pero suspendi una aasignatura i a la autoridad familiar no dudo en un momento en prohibirme jugar,y asi fue hasta que no hubo buenas notas

danichan ha dit...

el teu pare estaria orgullós de tu. Aquesta frase és la típica de culebrot, però en aquest cas una realitat com una casa. Salut company