dimecres, 18 de novembre del 2009

UN CALÇACES


Desprès d’uns quants dies molt desinspirat tornem a escriure. Es que la gent que he portat últimament tampoc estan molt inspirats, potser la crisis, potser la boira, potser el mateix novembre...

L’altre nit truquen a l’emissora demanant un taxi al voltant de l’una de la matinada i em va tocar a mi el viatge, puja un noi d’uns 25 anyets

-portem al Opencor de Maria Barrientos

Arribem allà entre i surt

-portem al Opencor de Capità Arenas

Arribem allà entre i surt

-portem al Opencor de Josep Terradelles

i el mateix entre i surt

-portem al Opencor del Mercat d’Hostafrancs

-ok, que busques?? Alguna caixera en especial?

-no no –riu-

-treballes de supervisor de tots aquests centres

-no no, mira, la meva parella acaba d’arribar de viatge i demà a primera hora te una reunió molt important, i em va demanar que avui poses una rentadora per poder tenir roba per demà i jo amb els amics se’m ha passat

-bien campeon!! I has despertat la fera que tenen totes a dins no??

-buuuf pa que

-i els Opencors??

-Es que em sona un que venen roba

-que va, a mi no em sona cap, es que em sap greu farem mil voltes i no trobaràs el que busques

-Doncs no se si podré tornar a casa

-No crec que et pegui no??

-No ho se, estava com molt histèrica i molt enfadada

-Només tens una solució

-quina quina

-no tens assecadora?

-no

-Doncs mira, anem a casa, si vols pujo amb tu perquè no et curri

-jajaja

-agafem la roba de la senyora, anem al Raval i allà hi ha llocs d’aquests on hi ha rentadores i assecadores oberts tota la nit com si fos Amèrica. Seus allà, entre mig de quaranta Pakis a mirar com dona voltes la rentadora, desprès assecadora i quan es desperti la fiera te la roba neta. Ep pero ara no la fotis amb aigua calenta i l’hi tornis roba per la Barby, que aleshores si que et curra.

-Val som-hi, puges amb mi a casa??

-eiii aquest tros era broma per animar-te


11 carreres:

assumpta ha dit...

Je,je,je

T'has mirat bé el cotxe?, hi deus dur alguna cosa que atrau, que fa
que només a tu et passin aquestes coses.
Volem 2a part. Hauríem de saber si va poder-ho solucionar i com li va anar amb la "parenta".

Genial!
=)

Joana ha dit...

Jajajaaj...I sobretot que no li
surti la roba interior blanca DE COLOR ROSA...QUE SOL PASSAR!
vA ESCRIU QUE ENS HO PASSEM MOLT BÉ!
UNA ABRAÇADA!

Raúl Paulís ha dit...

y si ya que estabas le llevabas la ropa a TU casa, se la ponías en TU lavadora, luego en TU secadora y se la llevabas limpita y seca y le cobrabas la carrera con espera de lavado/secado incluido?, el negoci es el negoci, noi!!!!!!!!!!!!

Xitus ha dit...

Quin títol més cruel xD
per uns moments pensava que parlaries de Mourinho.

maria ha dit...

Quina por aquesta "fera".
De fet, la roba la tenim sagrada.
^-^.
Que bona persona que ets!

Mangas ha dit...

Jaja,ni Woody Allen hubiera escrito un guión mejor que esta historia

Jordi ha dit...

ddriver Creu de Sant Jordi!! Sempre mirant pel bé de la societat!

Sílvia ha dit...

Hola!
ja,ja...no si al final seràs l´àngel de la guarda de tots els passatgers.
salutacions
sílvia

Unknown ha dit...

Vinga, animen-nos! Que aquest post va carregat de piles :-))

ddriver ha dit...

Cristina
No volguis tant mal per tu noia
-assumpta-
es el que te el taxi, que mai saps els finals de les histories
Joana
Nomes l'hi faltaria aixo al pobre nano
Raul
Mira me acabas de dar el proximo post,porque una vez si paso eso
Xitus
hahaha
Maria
Una dona enfadada es molt perillosa eh?
Mangas
el woody, si quiere hablamos de negocios
Jordi
Si pero amb tot el que comporta la creu, poder robar 24millons d'euros o entrar a alguan mpretoriada sino mes trastos a cas ano
Silvia
No no de tots no, si em cauen be o els veig molt apurats com aquest, es que al cap em venia un altre fiera amb la que vaig conviure i pobre el volia salvar de ser deborat
Tondo Rotondo
Doncs vinga animats estem

Anònim ha dit...

A mi m'ha agradat el troç de què vigilès que no ho posés amb aigua calenta o li quedaria la roba per la Barbie, jiji.

Ai quines històries i dius que la gent no està inspirada, només amb aquest noi ja riuria durant un mes, recordant l'anègdota,jiji.

Sort que va trobar-te a tu que ets un "mastressu" de casa molt bo i els vas poder treure del "apuru".

I esperem que et torni ben aviat la inspiració.

Una abraçada :)