La gent aquesta que circula de dia per la nostra ciutat son ben extranys, amb ho normals que eren els de la nit!!
No tenen per costum dir bon dia, la seva salutació habitual es Aribau/Travessera o qualsevol altre semblant. Son unes normes d’educació molt diferents que ràpid adaptaré.
Pugen agafen el mobil i bla bla bla...alguns nooo, aquests obren el note-book i click click click.
Altres es dediquen a mirar per la finestra, pensant ves a saber en que..
I molts passen el viatge mirant el taxímetre com esperant que dela pantalla comenci alguna pel·lícula (evidentment sense doblar al català)
Aquests últims els intentes donar conversa i et miren amb una cara de contrariats....Als ulls, els hi pots llegir “ostres un volant que parla..” evidentment no acostumen a contestar, no fos que algú els veies parlant amb un volant.
Per fi la meva jefa torna a treballar i jo torno a una certa normalitat d’horaris. Durant mes d’un mes e estat sol portant el taxi i per voler fer mes del que tenia que fer, he desfet el meu rellotge biològic, tant feia dia, com nit...un desastre.
Ara nous horaris, fins l’estiu em quedo jo de dia i ella de nit¿?
Això del dia es curiós, ningú va a discoteques, ningu va de putes, la gent va a jutjats, ambulatoris, col·legis un altre ciutat dins la mateixa, sembla que acabi d’arribar del pueblo.
A part no reconec molts carrers, de dia son tots iguals. De nit un ja te les seves referències fetes, pero de dia...jo ho veig tot igual
Va començar a xerrar de les tradicions que s’estan perdent, de la moral que s’esta perdent, de la falta de respecte que hi ha.... es va anar animant ella sola...que si bodes d’homosexuals... que si abortaments...i al final estava tant alterada que es va deixar anar la molt porca..
S’han acabat les vacances a Scotland i ja ens tornem a posar en marxa.
A destacar que a Escòcia tenen un temps molt estable, semprea 0ºC, menys a la nit que baixa finsa -8 pero no passa res.
L’objectiu primordial del viatge era aquest
I el segon objectiu era aquesta altre
Veure per primer cop en ma vida un Celtic – Rangers. Se’ns dubte un espectacle que tot aficionat al futbol tindria que veure algun cop. Res que pugui explicar serà prou. A mes al viureu de la ma d’un Celtic fan, va ser increïble. Ja que tot se’m era explicat, cada càntic, el perque de cada càntic... Per exemple; sabeu perque juguen a les 12.30 al futbol?? La meva resposta va ser ; per el clima?? Doncs no. Els diumenges a Escòcia esta prohibit vendre alcohol fins les 12.30, per tant els pubs no poden obrir fins a aquella hora. Un cop obren... futbol i alcohol es barregen.
A sobre vam veure el partit a una grada de luxe, a la grada 67 on tens el teu propi restaurant, bar, casa d’apostes....
Ha estat una setmana a Escòcia on hi ha hagut moltes gelades, ni ells se’n sabien a venir. Així i tot em sortit el que em pogut
.
En una d’aquestes sortides, ens vam arribar fins a dalt de la Necropolis de Glasgow, des de on es pot veure el que fa plorar i el que fa riure als de Glasgow. Les xemeneies son de la fabrica de cervesa tenenth’s i al fons es pot veure el paradise que diuen ells, o sigui l’estadi del Celtic
AL final no vam poder anar ni a Edimburg ni a St Andrews per el mal estat de les carreteres.
A Edimburgh ja he estat altres cops i m’és igual. Les vacances no necessàriament han de ser sightseeings , han de ser coses que a un el facin sentir be, i en cap moment he tingut la sensació de fer alguna cosa que no volia fer.
He estat a casa d’un amic a Clydebank, un escocès, molt escocès tot i que no porta Kilt (faldilla). Diu que no pot posar-la perquè aleshores l’hi pengen les seves parts per sota de la faldilla.
M’han tractat com un mes de la seva família, els seus amics també. Tothom ha estat molt amable amb mi, very friendly.
L’ultima nit, la del meu aniversari, tots es van bolcar en organitzar-me un sopar a un vaixell, ancorat a un canal (completament gelat)no van faltar els regals, ni el pastis, ni el happy birthday moment que em van fer emocionar.
L’única putada de celebrar l’aniversari a Escòcia, es que allà en comptes d’estirar-te de les orelles tantes vegades com a anys fas, allà et donen cops de puny a l’esquena, tants com anys.
Ens vam conèixer en tour per hampdem park fa 3 anys. L’any passat per Nova York, ell em va reconèixer, Des de aleshores em fet mailing molt sovint estrenyent cada cop mes la nostra amistat. L’estiu van venir a veure el Nou Camp i ara m’han regalat unes vacances increïbles.
Ara tindria que estar jo a Irlanda pero amb el mal temps que corre per alla, canvi de bitllets i cap a casa.
Anit porto una dona a casa seva i al carrer on la deixo,em trobo les mes altes autoritats del nostra pais xerrant.
Entre ells hi havia un que havia estat client meu, fa temps. L'ultim cop que el vaig portar es va deixar dos llibres dins el meu taxi.
Obro la finestra
-ep tinc dos llibres teus
-ostres que tal? em portes a casa?
-clar
Tot davant la sorpres dels politics que pensaven que al obrir la finestra els hi diria alguna cosa a ells.
Com sempre que ha pujat al meu taxi, un gran orardor. Em va exlciar de primera ma l'experiencia de Osona, una currada important, fins al punt que el pobre ha perdut fins a 10 kilets i tot.