La nova il·luminaria que ens contempla aquest Nadal es realment espectacular, ja no em ficaré si maca o no maca, això ho deixem per els Kamakos.
Pero clar, tant de colorin i tant llum, el problema es endevinar de quin color esta el semàfor. Sobretot a Gran Via i a Diagonal. Ja que en molts casos les fulles dels arbres tapen els semàfors laterals... i els de dalt impossible saber si estan verds, blaus, taronges, grocs, vermells, liles.... La solució?? Tapar-se la cara per el que poguí ser, quan creuem una cruïlla. Gràcies ajuntament per donar-nos un Nadal ple d’emocions.
Jo crec que hauria estat millor idea donar-nosa cadascun 500 euros per incentivar el consum que omplir la ciutat de llums que no se on representen el Nadal.
Desprès de patir el mal servei de Jazztel durant uns dies tornem.
Aquests dies a la nostra ciutat han fet un torneig d’aquests d’exalçament nacional de les nacions estat, la copa Davis.
El primer que em va sorprendre es que tots els que portaves que sortien d’allà ningú era de Barcelona, tots anaven a Hotels, Gran Derby, Meliá... tots molt pijets. Ja una mica tip d’aquests idiotes
-qui cantava avui al St Jordi, xiquetete??
-tenemos cara de ir a ver a xiquetete?
-no se la cara de los xiquetistas
-jagaban la copa Davis
-joder, no hay pistas de tenis en Madrid
-oiga pues tendria que estar contento que hemos ganado Espanya
-yo es que desde pequeñito soy de txequia
-y eso?
-mire, yo tengo dos selecciones en mi corazon
-a si?cuales?
-Pues Catalunya y cualquiera que juegue contra Espanya
-Pues vaya, con la de taxis que hay en Barcelona
-Pues vaya, con la de clientes que hay en la calle
Total, em vaig quedar sense propina. Potser tampoc l’haurien donat, el turisme espanyol que estem patint aquest dies de pont son pura miseria. I quan no et donen propina et diuen fent-se els graciosos –es que nos estamos adaptando muy bien a ser catalanes- ....-ya, pero siempre les quedara la cara de malas personas
TrenBeers Nervis i patammmmmm Feia temps que no patia tant en un partit, potser des de Paris. Tot culpa del linier que feia oposicions per entrar al bar del seu poble com heroi demà, en Busquets que ha posat emoció al tema quan ells estaven morts i el rellotge que no corria a la segona part. Tranquils hem vist la millor versio del Madrid, mes d'aixo no crec que siguin capaços de fer aquest any
Avui es dia de Derby. Si avui fos tot normal, ja em veuríeu a mi amb la samarreta, la bufanda.... i a buscar un Irish pub ple de samarretes vermelles i a liar-la una miqueta entre pinta i pinta de cervesa.
Pero avui no toca, avui a Barcelona tenim clàssic contra l’equip del costat fosc.
Jo tinc dos equips, Barça, evidentment, i l’Everton (a un altre nivell.Ajax)
Curiosa aixo del Everton oi? Això em pregunten els anglesos que pugen al taxi, and Why Everton?
Doncs no ho se ben be, recordo un viatge a Anglaterra de petit on deuria començar tot.
Tots els diaris que queien a les meves mans aquelles vacances, parlaven del Everton. Recordo uns diaris immensos per un nen de 8 anys. Sempre els obria per la pagina d’esports i em quedava fascinat llegint tots els noms del equips de les moltes divisions de futbol que hi havia. Cada equip intentava localitzar-lo en un mapa (gran exercici de Geografia) i del que mes parlaven als diaris (l’Everton) no hi havia manera de situar-lo al mapa.
Al arribar a casa es va convertir en una obsessió saber on estava Everton. Fins que vaig descobrir que era el principal equip de Liverpool, un dels 12 fundadors de la football league al 1888.
Si el Everton es l’equip mes gran a Liverpool, va ser el primer propietari d’Anfield Road i actualment juga al meravellós Goodison Park, al barri d’Everton.
Quan estàs a Liverpool, ho veus quin es l’equip de la gent d’allà. Inclòs als voltants d’Anfield road la gent t’ensenyava el seu mòbil, on el fons de pantalla era l’escut del Everton. Com a Barcelona, que la majoria de la bona gent es del Barça, la resta de la bona gent no els hi agrada el futbol.
Entre el gran palmarès del Everton hi ha una Recopa guanyada a Rotterdam contra el Rapid de Viena, havent eliminat a semifinals al Bayern de Munich. Just l’any que el Barça va quedar eliminat a aquesta competició pel Metz, Francés.
I el meu gran moment amb l’Everton va ser aquest. Clickeu aquí(el tros final d’aquest post), va ser un gran dia que mai oblidaré.
Aquest any l’Everton no m’està donant moltes alegries pero per alegries ja tinc el Barça.
Avui hauré de fer força en dues direccions, el mateix que l’hi passarà al Xitus, us recomano que aneu a veure’l a veure com ho veu ell el dia d’avui.
Ja han arribat aquí els interistes. I com a bons italians cap a les Rambles a fer unes cervesetes i desprès al port olímpic.
Pel camí alguna perla com aquesta
-me piace molta mais Madrid, tens bars i discotecas insieme
-molt be nen, aquesta frase porta suplement, ves fent
Com sempre que venen italians, no diuen pas que son del equip que juga aquí. Feia dies que, mesos que no es veien italians o al menys tants en una nit i cap cap era del Inter, i això que demà juga l’inter. Molts de la Juve, del Milandel Napoli i cap del Inter.
Pero qui realment es va fotre les botes amb els Italians, van ser com sempre els Moros carteristes, van fer l’agost en ple Novembre.
Ara utilitzen noves tàctiques que ens afecten directament a nosaltres.
Quan s’ajupen per entrar al taxi, es quan els hi foten la cartera. Has d’estar atent quan un d’aquest puja al taxi que no tinguin cap moro a prop, sinó ja has cobrat la carrera,de pena. I la policia fent controls a altres llocs de la ciutat, sense voler-se enterar de res.
Desprès d’uns quants dies molt desinspirat tornem a escriure. Es que la gent que he portat últimament tampoc estan molt inspirats, potser la crisis, potser la boira, potser el mateix novembre...
L’altre nit truquen a l’emissora demanant un taxi al voltant de l’una de la matinada i em va tocar a mi el viatge, puja un noi d’uns 25 anyets
-portem al Opencor de Maria Barrientos
Arribem allà entre i surt
-portem al Opencorde Capità Arenas
Arribem allà entre i surt
-portem al Opencorde Josep Terradelles
i el mateix entre i surt
-portem al Opencordel Mercat d’Hostafrancs
-ok, que busques?? Alguna caixera en especial?
-no no –riu-
-treballes de supervisor de tots aquests centres
-no no, mira, la meva parella acaba d’arribar de viatge i demà a primera hora te una reunió molt important, i em va demanar que avui poses una rentadora per poder tenir roba per demà i jo amb els amics se’m ha passat
-bien campeon!! I has despertat la fera que tenen totes a dins no??
-buuuf pa que
-i els Opencors??
-Es que em sona un que venen roba
-que va, a mi no em sona cap, es que em sap greu farem mil voltes i no trobaràs el que busques
-Doncs no se si podré tornar a casa
-No crec que et pegui no??
-No ho se, estava com molt histèrica i molt enfadada
-Només tens una solució
-quina quina
-no tens assecadora?
-no
-Doncs mira, anem a casa, si vols pujo amb tu perquè no et curri
-jajaja
-agafem la roba de la senyora, anem al Raval i allà hi ha llocs d’aquests on hi ha rentadores i assecadores oberts tota la nit com si fos Amèrica. Seus allà, entre mig de quaranta Pakis a mirar com dona voltes la rentadora, desprès assecadora i quan es desperti la fiera te la roba neta. Ep pero ara no la fotis amb aigua calenta i l’hi tornis roba per la Barby, que aleshores si que et curra.
M’esperava trobar un treball futurista sobre la ciutat, ara que els ajuntaments tenen poca feina, ja que només hi ha crisis i algun escàndol de pillatge d’alguns polítics...
I no, amb l’excusa de celebrar l’any Cerdà, ens demanen que escrivim com ens imaginem la ciutat d’aquí a 150 anys i ho posem dins una càpsula i ho enviem al futur, doncs apa, la càpsula 543 es la meva.