Hi ha vegades que el cervell et repeteix nonembe i des de un temps cap aqui, el meu ho va fent. No em concentro per escriure, no em concentro per llegir, no tinc ganes d'explicar moltes histories que pasen al taxi... en resum nonembe.
Sort del Barça que em dona vida i el blog dels taxis, de veritat avui per avui es el blog que em te mes enganxat i amb mes ganes de seguir endavant.
Per ho demes, suposo que haurem d'esperar a que m'entri l'inspiracio per seguir relatant com d'estranya es la gent de la nit de Barcelona.
Moltes gracies per les vostres fotos.
De la frase "carril bus taxi" quina es la paraula que porta tanta confusió a aquests atontats??
Cada dia aquest problema es mes gran, tenen infinitat de carrils bici per tot arreu i ells per el carril bus sense adonar-se que això es un perill per ells i per nosaltres, a ells els poden matar ràpidament en algun accident pero es que a mi se’m ratllaria el taxi i evidentment ells no porten assegurança.
Desprès t’atures tu a un carril bici un minut per encotxar i ja has de escoltar insults, veure males cares i mals gestos o inclòs alguna patada al taxi.
Jo ja ni aigua a aquesta colla,l’altre dia.....i fins aqui puc escriure ;)
L’altre nit m’aturen uns Peruans. - a LA Montseni - serà Montseny? - No no Montseni, o al menos asi esta escrito, es de Hospitalet Tot el camí explicant com es diu el seu carrer - Quan de temps porteu aqui? - Tres años solo - I encara no sabeu dir ni el nom del vostra carrer? - Es que el Catalán no lo sabemos nosotros. Con hablar castellano ya nos basta - Home, una mica de respecte, aixi comença l’integracio, no nosaltres aprenent el vostra - Ya pero uds ya saben el nuestro i asi es mas facil - Mes fàcil? Ostres fotent-li petades al català, dient el nom del vostra carrer? La cosa es va posar una mica tensa i vaig canviar la conversa per no liar-la un cop mes. Despres d’una estona arribem a prop del seu carrer - Avia’m, Montseny a quina alçada? - Con LA Llanka - Ah no, el poble de la família del meu pare ja no et tolero que ho diguis malament, com que Llanka? - Eso pone en la placa - T’has mirat be la placa? - Siiii i pone eso Llanka - Posa Llança, la ç no es pas una k, aleshores es diu Llança, avia’m com ho dius? - Llança - Be, bastant be sino fos per l’accent Al baixar la noia que anava a darrera callant i tragant diu - Perdonenos senyor por nuestro mal catalan, ya no diremos mas veces mal esta calle,ya nos acordaremos Dos taxis al dia i ja parlarien Català
La consulta simbòlica d'autodeterminació es tanca amb una participació del 41%, un 6% més que en les últimes eleccions europees. El SÍ arrasa, amb 2.569 vots, un 96,33% dels 2.671 emesos
El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, [1] és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1.
El dret a l'autodeterminació és una norma de Ius cogens. Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.
El dret a l'autodeterminació ha estat reclamat en dècades recents per pobles d'arreu del món. En la majoria dels casos es planteja per una minoria ètnica o religiosa que persegueix la independència d'una majoria per evitar la seva discriminació o persecució.
Quan es va ratificar la Carta de les Nacions Unides el 1951, els signataris van introduir el dret dels pobles a l'autodeterminació en el marc del dret i la diplomàcia internacionals.
El propòsit de la clàsula de l'autodeterminació era el de permetre que les antigues colònies que existien abans de la Segona Guerra Mundial poguessin decidir lliurement llur futur. Tanmateix, després de la descolonització, el dret d'autodeterminació s'entenia aplicable només als estats i no als pobles, i es circumscrivia als principis d'integritat territorial i de no ingerència en els afers interns. Moltes de les antigues colònies que havien accedit a la independència varen enfrontar-se a moviments secessionistes i irredentistes i es va produir un consens internacional que l'autodeterminació no era aplicable a aquests moviments.
La Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides del 1970 va circumscriure el dret d'autodeterminació a la doctrina del protocol internacional. En resum, tot poble té dret a la lliure determinació per enfrontar situacions de manca de representació o d'opressió per part d'un govern determinat.
Es produeix una tensió entre el concepte d'autodeterminació i el d'integritat territorial. Aquest conflicte ha estat resolt en la pràctica definint que "poble" amb dret a l'autodeterminació són les persones que viuen en un mateix estat-nació més que les persones que comparteixen una mateixa cultura o llengua. És per això que l'autodeterminació en els inicis del segle XXI no empara les aspiracions polítiques de les minories ètniques oprimides.
[edita]Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.
Els Yankees son diferents a tots, aquests, els amics de la Julia (sentada al meu costat) venien de festa, ballant i cridant dins el taxi De repent, paren de ballar i cridar, tots amb cara de preocupats, i el Californià del mig, obre la motxila, i vomita dintre. Si senyor!! Millor embrutar tot ho teu que no el cotxe d'un taxista.
L’altre nit m’atura una noia sud-americana. Em dona l’adreça on anava, per suposat a un barri d’aquests on viuen ells... I continua xerrant per mòbil, ja va entrar amb el mòbil a l’orella i va sortir amb el mòbil a l’orella. Es lleig escoltar les converses dels demés, jo ho se. Però en un espai tant reduït, com l’interior d’un taxi es difícil no escoltar i mes quan en comptes de xerrar,criden. Conversa típica, preguntant per tots els de la família, un per un, fins l’infinit. Als 4 euros de taxímetre la conversa de la noia entra en la fase de; perquè no quedem.. ( ep!! Amb mi no eh?? Amb l’interlocutor del telèfon) - el 11 es fiesta aqui, porque no veniis de Madrid aqui? - ........... - si es fiesta, es su fiesta nacional - ............. - fijate como son que celebran una derrota ja ja Jo amb mala cara i amb la mosca a l’orella, perquè com a mínim siguis discret i abaixa la veu. A mi quan em truca algú i vull explicar la classe de porqueria que estic transportant en aquell moment, intento ser dissimulat. Aquí la noia es va agradar ( suposo que veient que al altre l’hi feia gràcia el que deia ) i es va animar com l’Aznar amb dos copes de vi. - Si si fijate si llegan a ser tontos que celebran las derrotas, hay que ser tonto!! Ja ja ja El taxi que s’atura - No aqui no senyor, ya le indicare, que aun falta mucho. - Aquí si, aquí s’acaba el viatge noia - No no si tadavia falta y esto no lo conozco, no se ni donde estoy - Doncs ho sento, fora del cotxe - Yo no me bajo no, hasta que no me lleva donde le he dicho no me bajo - Al carrer t’he dit - Pero porque?? - Mira perque jo no soc tonto com el de media markt - Como? - Que al carrer - No puede hacerlo - Ho estic fent, va baixa que no t’hagi de baixar jo - Pero porque ? - perquè no vindràs a casa meva a insultar-me no? fora!! - Te voy a denunciar - No ho crec, perquè ni et cobro, em farien fàstic els teus cèntims, fora!! Un cop va baixar, van venir les típiques acusacions de racista i amenaces de tot tipus, ni cas, al carrer... només ens falten aquest al altre bando també.
La justicia d'aquest pais no autoritza un acte democratic i permet una contra mani de feixistes a Arenys de munt. EL DIA 20 TOTS A ARENYS DE MUNT A LA CONTRA-CONTRA MANI
Avui no hi ha post, ja fa molts dies que no em trobo gaire be i nomes treballo a estones i despres cap a casa, a intentar curar-me d'una vegada. Pero avui, volia escriure per donar-vos les gracies a tots els que esteu enviant fotos de taxis per l'altre bloc. Moltissimes gracies!! I seguiu enviant que els anirem penjant tots al bloc, tant se val d'on siguin, de la conxinxina o d'aqui el vostre poble, el que importa es que siguin taxis. Aqui els teniu tots els penjats ja
<ul><li><a title="Album de fotos Mundofotos.net" href="http://www.mundofotos.net">Album de fotos Mundofotos.net</a></li><li><a title="fotos de ddriver" href="http://www.mundofotos.net/ddriver">fotos de ddriver</a></li></ul>
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
