Un altre cop mediatic!! Aquest cop gracies a un tal Antoni, no tinc el plaer i m'agradaria molt. Primer va ser aquest bloc en premsa escrita i radio i ara l'altre, potser el bloc que l'hi tinc mes carinyo tot i ser el menys visitat. Un cop mes moltes gracies a tots i a RAC1. Apa un regal per tots
Jo que pensava que els sindicats d'aquest pais els havien reconvertit en oficines d'ajut a l'inmigracio i resulta que encara fan la seva funcio!!! Pero clar, per defensar els mes aforits, els unics que tenen la feina assegurada. Pero per defensar els mes de 4 millions que estan sense feina no han alçat la veu, ni tant sols una vaga general, quan a França per menys han muntat 3 vagues generals. No sera que ja els hi anava be que els d'aqui ens quedesim sense feina per colocar quans mes inmigrants millor al mercat laboral?? Estic per fotre les maletes i marxar a buscar-me la vida a un altre pais d'Europa, ja fa dies que l'hi dono voltes al tema i ja he començat a mirar coses, em fot molt de fastic ja aquest pais començant pels politics i sindicats i continuan per la gent que no vol que siguem el que som, una Nacio!! Quan tots prefereixen seguir sent expoliats per el pais que ens okupa, que collons foto aqui, nomes el Barça i uns ulls molt dolços em retenen aqui.
De caramboles també viu el taxista. Dissabte al mati duia el dia una mica malament, be una mica bastant, els llençols se’m havien enganxat i ja tot no anava com tenia que anar.
Al final dic; me’n vaig al aeroport que ara arribaran els tontets de la F1 i algun anira a algun hotel de Granollers i ho arreglarem una mica aixo.
Arribo al aeroport i a la “parrilla” em quedo dormit un altre cop, buuuf em desperten quan em toca tirar endavant.
Pugen uns senyors de Texas i res, a Via Laietana. No sabien ni que era la formula 1. Venien per fer un creuer. Ens vam fer amics i 6 euros de propina.
Els deixo i uns senyors Russos aixequen la ma i m’ensenyen un paper amb la foto del Circuit de Montmelo, es veu que hi ha un Rus que juga a aixo dels cotxes.
La sortida de Parets fins els topes de cotxes per anar al circuit, em salto la cua i em fico al carril pero aixo no es mou. Torno a entrar a l’autopista i per la sortida de Montornes no hi ha cap “Sunday driver” entrem la mar de be, els tios contents 7 euros de propina.
Estic guardant la pasta i escolto uns crits, mira per el retrovisor i es a mi.
Un angles pujat a un cotxe d’aquets dels camps de Golf em fa senyes.
Are You free?
Of course man
Can You drive me to the airport?
Teníem 45m per arribar allà. La seva senyora mare, s’havia posat malalta i tenia que marxar corrent cap a Anglaterra. Un tio molt simpàtic vàrem riure molt tot el viatge a pesar de la situació.
Arribem al airport i eren 88 euros i em dona 110 i diu allo que m’agrada tant en Angles “keep the change man”
Total ja que som al airport dinaré i fotre un altre siesta.
Pugen uns al Hotel Le meridien, bien, ja em quedare per la ciutat a pencar, pero al arribar allà i havia uns Alemanys amb maletes que volien anar al Aeroport.
Despres de molts dies mes fora que dins tornem-hi. he estat treballant bastant ultimament, la feina no acompanya gens a tenir bons resultats, final de mes, despres de setmana santa... El dia de Sant Jordi, vaig portar a un famos dins el meu taxi, aquest ja l'havia portat un dia la nit. Pujava Via Laietana i al mig del carrer es posar un home amb el braços aixecats.No podia veure qui era , duia unes ulleres fosques i un barret pero nomes dir Buenos dias, ja sabia que era ell un altre cop, En Boris Izaguirrel'hi dic - a tu et sembla que aquesta es manera de parar un taxi?? - es que ho fet amb molt de glamour -hahaha l'ultim cop que et vaig portar no els aturaves amb tant de Glamour. Varem xerrar bastant, tot el cami, sobretot ell. Arrivant al lloc em diu; - necessitaras un boligraf suposo?? Jo vaig pensar que creti, es deu pensar que l'hi demnare un autograf, va llest - toma te regalo este que me lo acaban de regalar i yo ya tengo muchos Mira, un bon boligraf amb el seu estux, regalat per un famos
Segon dia de bogeria per culpa del volcà. Aeroport del Prat tancat a mig mati.
Normalment els serveis ens els donen per sistema GSM. No cal xerrar per emissora, l’ordinador ja troba el taxi mes proper i l’hi envia un missatge on ha de recollir el servei.
Pero avui hem tornat al vell sistema per uns serveis especials.
A primera hora del mati demanant un taxi a prop de... per variar jo al altre punta de la city.
L’hi donen el servei al company i l’hi diuen es de mes de 600km, l’accepta?? Ja veus si l’acceptat. Aquest a marxat a Arhus (Dinamarca).
A partir d’aquell moment, per els canals nostres per xerrar les nostres coses ja no ha quedat ningú, tothom atent al primer canal a veure si saltava un altre special service.
Al poquet, un altre taxi, aquest a Paris, joderrr jo en fora de joc un altre cop.
Pels canals ja es començava a escoltar als llestos que no els hi havia tocat; “Jo no el faria un viatge així, masses kms”
Mes tard han anat caient un munt d’aquest serveis, Un Ginebra, Un Marsella, un Nimes, dos Perpignan, un altre Paris, Un Zuric, un altre a Alemanya pero no he entès el nom.
I jo???????? Doncs jo en tot el dia no he estat capaç de que algu em portes fora de Barcelona, ni a Hospitalet o Santa Paloma de Mohamed.
Això si, demà, demà que haig de marxar cap a Milà, ja veureu com em surt el viatge de la meva vida, ens porta a Hèlsinki???????? i clar primer es ho primer i hauré de dir que no ja que el Barça juga a Milà.
La jugada perfecte seria un despistat que em portes a Milà, aleshores si que triomfaria com l’aspirina,
La desgracia del volcan Islandes per les cOmpanyies aereas no es tanta desgracia per altres. Ahir a la tarda a la parada del Hotel Arts, va sortir un dels conserges buscant un taxi a la parada que estigues disposat a fer un viatge especial. Els primers no van voler fins que va haver-hi un que si. El viatge consisitia en anar des de l'Hotel Arts fins a Stockolm. Als diaris d'altres paisos he pogut llegir que tambe s'estan donant mes casos com aquest, he pogut llegir un d'un taxi que ha marxat d'Oslo cap a Brusseles. A veure si aixo continua uns quants dies mes i pillo jo tambe.
Molts direu; quant de temps!!! Potser si, pero jo era aquí, darrera las foscor sobrevivint, veient-t’ho tot com si res anés amb mi i sense ganes d’intervenir.
Només hi ha una cosa que em doni vida i un cop mes ha estat la millor medicina. Si, el Barça.
L’altre dia sense ganes vàrem començar a parlar uns amics i la cosa es va anar liant i sense saber com dilluns marxo a Milà a veure el Barça.
Es el que realment em feia falta, tinc un subidon a sobre indescriptible, es que realment el BARÇA mai em decepciona com les persones.