dijous, 30 de juliol de 2009

Bye Bye Mail ( 2)

Fa un temps em vas dedicar aquest post a mi.
Avui soc qui se sent així, em sento content per veure com una amiga realitzarà el seu somni.
Em quedaré una temporada sense els seus mails que feien que els dies fossin millors encara, sense les seves trucades de... hores, pero estaré molt feliç per ella.
Hi ha gent que ha nascut per ajudar als altres i amb mi m’ho ha demostrat i ara toca a la gent del tercer mon comprovar ho gran que es ella la meva amiga.
Al teu post em deies que prometies no anar a països tropicals on es necessitessin vacunes....be em saltaré aquet paràgraf i faré veure que no l’he vist.
Ves amb molt de compte, cuidat molt, no canviïs el govern, deixals que segueixin així, ells estan be, fes el que puguis per ajudar a tots els nens d’allà i sobretot tornaaa que hem de jugar al golf!!
Ja saps que fins l’ultim dia he intentat canvair-t’ho per Costa Rica i no m’ho has comprat, els teus valors estan per sobre de tot, potser per això es la meva millor amiga.
I no vull seguir tampoc per aquest camí o acabaré emocionant-me, disfruta molt, ajuda molt i torna que m’ho has d’explicar tot.
Et recordo un tros del teu post perque tornis sencera
“i recorda-li els consells bàsics d'un aventurer intrèpid, són molt importants, me'ls donava la meva mare sempre que anava d'excursió amb el cole,...i sempre vaig tornar sana i estalvia :P allà van: 1) No et fiquis amb lios 2) No et separis del grup 3) Nena no et mengis els entrepans dels altres nens 4)No pugis al cotxe amb homes que et donin caramels.Bé, no sé si cap dels consells et servirà, però jo ja t'ho he dit, són el ABC del bon viatger.”
Mil petons per el viatge, un messs vols dir que tants dies calia??
Bye bye my mail

5 carreres:

Nits ha dit...

Ueeee que guay el post!!!! :D
Osti ja ha arribat el dia, sembla que no pugui ser.
Bé, estava llegint els consells que et vaig donar jo i no m'ho puc creure, jo no els podre pas seguir, sobretot el què diu de no ficar-me en lios. es que sino no seria jo, ja saps, jeje...

Tu si que em faras patir. Aiii deu meu. Cuida't i sigues bo...

Bueno, vaig a seguir treballant que avui porto molta tonteria a sobre i només falta que em vegin comentant blogs.

Però abans me volia passar i despedir.

Gràcies pel teu suport en tot. Ets un amic en majúscules i ho saps.

Fins d'aquí res....

Petons!!!!!

sargantana ha dit...

ostres..em sento com una espieta...
pero que macos que sou..!!
tota una lliço d'amistad
sou afortunats, felicitats!

i sort bonica, que a n'en driver ja li farem companyia nosaltres fins que tornis...
;)

Jordi ha dit...

Sentro enmiscuir-me enmig d'un post tant "dedicat", però m'afegeixo al ddriver per desitjar-te tota la sort del món i que gent que fa tasques com les que faràs són molt necessàries i fan un gran bé a la humanitat. Moltes gràcies i endavant!

Encara m'emocionaré jo també...

Joana ha dit...

M'agrada llegir aquest complicitat.
Que tot us vagi bé...als dos... estigueu allà on estigueu...i és que hi ha grans persones per blogville!

maria ha dit...

Quants sentiments...és bonic.