dimecres, 6 de maig del 2009

UNA ROSSA DE BANDERA

Ahir la nit puja al taxi una rossa de bandera,una d’aquestes que no pots deixar de mirar per el retrovisor.

Vaig pensar anem a donar-li conversa avia’m si vol pagar el taxi com la del altre dia,però greu error donar-li conversa. La va convertir en un infumable monòleg. I nomes obrir la boca va fer bons tots els topics sobre les noies rosses o les noies maques. La seva gran frase va ser ;" El zer humano,es el unico zer humano que tropieza dos vezes con la misma piedra,ni el animal lo hace”  

diumenge, 3 de maig del 2009

2-6 tomaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!

Ara arribem de les rambles i ja nomes ens queden forces per dir eo eo eo esto es un xorreo

Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! i Tomaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A callar la boca paiasos!!




dilluns, 27 d’abril del 2009

BULGARS A MONTBAU

Fot dies que no escric ni vaig a blocs,pero es que s'esta morint l'ordinado, suposo,triga molt pero molt en obrir les pag que busco i es un drama fer qualsevol historia mab ell.Haure de començar a buscar una solucio.

L’altre nit pugen una parella de Búlgars al taxi i em diuen

-al carrer del Dr.Arnes

-no la conec,segur que es diu aixi?

-si si,tira cap el metro Montbau i alla esta

-ok

Pujant com no em sonava de res,intento trobar el carrer a la guia. No hi havia manera,no trobava al dichos doctor. Ja arribant

-segur que era Doctor?? No seria abat,taquígraf,mossèn o altre ofici?

-no no es doctor

-doncs no ho trobo,vosaltres si ho veieu ho coneixeu??

-no solo sabemos esto metro Montbau

-doncs ho tenim malament

-Es una zona llena de bares

-a Montbau??

-si

-com no sigui de carajillos,no crec

-no carajoles,bares de noche

-tu flipes nen

-io no flipo,yo bulgaro

Em torno a repasar tots els doctors de la guia...

-No sera el doctor Andreu a prop del Tibidabo???

-esta cerca el metro Montbau

-collons que el metro Montbau no pot ser

-Hay bonitas vista de BARCELONA?

-No anireu al Mirablau i no a Montbau??

-?¿?¿?

Jolin,jo no recordo haver posat en tants apuros a cap taxista quan vaig estar a Bulgària,com a mínim intentava dir les coses com les diuen ells,tot i no saber ben be el que deia

dimarts, 21 d’abril del 2009

TAXISTES MEDIATICS

un cop mes hem sortit a la premsa,al endema del partit amb el Bayern vam sortir al Mundo deportivo.

El titular no te res a veure amb nosaltres.
Jo surto a la foto de l'esquerra presidint la taula cervesera i el colega a la foto de la dreta
pd;al moment de fer la foto passava per la plaça Antoni Bassas i va triumfar al crit de Mortadelo Mortadel

dilluns, 20 d’abril del 2009

MUNIC 5 L'ODISSEA

L’últim dia,que nomes era un mer tramit d’anar de Munic a Karlsruhe a agafar un avio,es va convertir en una odissea de26h,tot es va espatllar de mala manera.
Tot va començar el dia que marxàvem. Ens vam aixecar amb temps per anar a Karlsruhe on sortia l'avio que esta a 277km.Per dins de Munic ens van fer una foto la policia de tràfic per anar a 79 quan s'havia d'anar a 50. La multa sent estranger la tenies que pagar al contat 120 eur i ja no ens quedava pasta en efectiu.
L'hi donem la Visa del Isidro i diuen que ells no tenen maquina per cobrar,que anem a un caixer,però l'Isidro no te numero secret de la targeta i aleshores diuen que ens esperem a les 8 que obren els bancs.
El banc va obrir a les 8.30 i no ens ho va fer,deia que anéssim a un banc que es diu Hypo que son qui ho fan,anem i aquet obria a les nou.
Vam tornar a veure a la policia perquè no marxessin amb la meva documentació i esperessin a que tinguéssim la pasta.
A les nou,quan obre l'altre banc ens diu que no,que em d'anar al Santander de Munic i ens dona l'adressa.
Anem al policia a Explicar-li i diu que ell coneix el banc i es molt difícil arribar,que marxem sinó perdrem l'avio,que ja em fet tot el possible per pagar i que marxem amb un bon record d’Alemanya.
Comencem a corre a mes de 190km/h per arribar a Karlsruhe a temps,ja haviem perdut dos hores.

L'embarcament de maletes tancaven a les 12.05pm i vam arribar a 12.07pm,total,amb tots els paquets cap al avio i ens diuen que no,que amb tantes bosses ni hablar.

Que ho posem tot dins una maleta.El Isidro i jo ens vam fotré a sobre dos texans,4 samarretes del Barça per buidar la maleta,roba bruta a les papereres i tornem i diu que no que encara portem masses bosses i massa pes.

Trèiem mes coses fins que aconseguim que tot pesi 18kg però dúiem unes gerres de cervesa de Munic a una bossa encara. Ens van fer agafar una bossa dels de la neteja i fotreu tot allà dins i així duríem una bossa nomes.

Ok anem a entrar i ens diu que no,que amb l'ordinador passem dels vint kilos i no pot ser.

Aleshores jo m'encaro amb un d'ells preguntant si l'avio s’enfonsarà per un kilo mes? que al únic lloc que ens passa això es a Alemanya que a la resta d’Europa per un kilo mes o un kilo menys no passa res,que son uns caps quadrats incapaços d'improvisar res,va vindre la policia i tot.Per un kilo deixar dos persones en terra,ja els hi val
Ell deia que havia anat a Alacant i també passa el mateix,m’estranya que et deixessin entrar al nostra país a un girat com tu.

Be,tirem mes coses i quan anem a entrar ens diu que el vol esta tancat i que no podem entrar,que em perdut el vol.

La policia atenta a la nostra reacció i vam passar de tot,nomes l'hi vaig dir en angles "tu guanyes fill de la gran puta"

Apa paperera a paperera recollim roba.

Anem a una botiga de Last minut avia'm si tenen algun vol per avui a BCN i en tenien un des de Stuttgart a les 16.00h,si llogàvem un cotxe arribàvem a temps però ens va semblar car i vam anar a un lloc d’Internet a buscar algun vol mes barat,però vols per el mateix dia a Internet impossible trobar-los.

Amb el temps que avia'm perdut ja no arribàvem al de Stuttgart.

Anem a informació del aeroport i una dona molt amable ens va ajudar a buscar solucions.

Vam mirar un tren a bcn però la multa pujava + de 600e ,res,descartat.

Desprès ens va trobar un altre avio des de Stuttgart via Paris,sortia a les 6. Ens diu si agafeu un taxi arribeu a temps a Baden Baden a agafar un tren que hi ha a Stuttgart i arribeu.

Ens dona el telfn d'una agencia per anar fent la reserva dins el taxi. El taxista ho va sentir i va anar tot el viatge a 30km/hora per si perdíem el tren portar-nos ell a Stuttgart,fill de puta ho va aconseguir,vam arribar tard al tren i estàvem al costat,el volíem matar al puto taxista,mai ho faria jo treballant això.

Vam passar de tot ja i anem amb tren a Stuttgart,primer un tren cap a Karlsruheuna hora mes tard. I despres un a Stuttgart

Al arribar allà,metro cap al aeroport i arribant al aeroport ens trucar la noia de l'agencia que a on som i ens quedem sense bateria al mòbil.
Un cop al aeroport,comencem a buscar a aquesta noia però impossible,al final trobem un endoll,carreguem el mòbil i la truquem i ens diu on es. Anem i l’avio ja havia marxat.
Aleshores ens comença a buscar vols per l’endemà per uns 250 eur. Però al endemà ja podíem trobar un Ryanair per menys,a nosaltres el que ens interessava era sortir aquell dia de Alemanya.
Anem a un punt d’Internet del aeroport i contractem un vol de Frankfurt hann a Girona per 4 duros per l’endemà a les 6 del mati.
Al aeroport aquet de Frankfurt hann nomes es pot anar per carretera,no hi ha tren. Anem a llogar un cotxe i la Visa diu que prou,que ja no dona mes,que per la fiança del cotxe no arriba ja.Ara si que l’hem feta bona,tenim un vol a can collons i no tenim com anar-hi,ni pasta. En efectiu ja ens quedaven menys de 50eur
Anem amb metro a l’estació de Stuttgart i aconseguim que un senyor molt amable ens busqui bitllets per arribar a Frankfurt( amb la visa,aqui si funcionava) i desprès ens explica com arribar al aeroport aquell amb un autobús a les 3 de la matinada. Estavem ben petats i farts
Ok agafem 3 trens per arribar a Frankfurt,un a no se on,l’altre a Manhein i l'ultim venia en retras,ens ho va explicar el net d'un inmigrant espanyol i ens va anar traduint la megafonia,per fi i a mitja nit apareixem allà,plovent a sac i apa a l’estació com uns homeless esperant les 3.
La pasta que tenim l’invertim en sopar i en guardar per l’autobús i a les 3 per fi agafem l’autobús cap a Frankfurt hann que desprès d’una hora i quaranta-cinc minuts arriba a lloc.
Anem de cap al check-in i ens diuen que em de pagar 20 eur cada un de no se que,anem a la finestreta que ens diuen i la targeta aquí diu que no,amb els trens diu que si i aquí ja deia nein. I no ens deixen pujar al avio sinó paguem.
L’hi fotem un rotllo i els hi expliquem tot el que ens ha passat,que sinó ens deixen pujar al avio ens quedarem a viure a Frankfurt hann,que no tenim mes pasta,que em de pujar al putu avio. No sabeu com de difícil es convèncer a algú en angles.

La tia l’hi fèiem pena i anava a accedir però el cap que tenia al costat l’hi diu Nein nein,fill de puta!!
Ja ens veiem allà tirats i la tia d’amagades ens diu,si em porteu un numero d’una visa,d’un familiar o un amic encara que no estigui ell aquí us ho passo.
Truquem al germà del Isidro i ens dona el seu numero de Visa i ala passem per fi cap a dins.
Teníem les maletes embarcades i nomes dúiem a sobre les bosses amb les gerres i les càmeres i pc. A mi em va pesar 6kg i pico i a ell 11kg,ja hi som,nein.
L’hi agafo jo la càmera perquè ell tingues el pes que diuen i el policia es va fotré fet una fera,que això no ho podíem fer i menys davant ell.

Quin país de girats. El tio es va fotre molt histèric,jo l’hi deia que anàvem junts i no atenia a raons,-pero a tu que mes et dona qui porti la camera idiota?- i ens fot fora,fora de la cua,vosaltres no voleu.

No entenia res jo,el volia matar,el Isidro quasi l’hi escup a la cara,un kaos.
Ens tornem a fotre a la cua i ja ens esperava el fill de puta. Quan ens quedaven 3 persones per arribar a ell,surt una tia cridant Girona Hola Girona hola!!
Els hi faltaven dos passatgers per l’avio i érem nosaltres,ens van fer passar davant tothom saltant-nos el control del idiota aquell i cap al avio,amb un gesto amb el dit que no l’hi va agradar gaire.
L’avio ja estava tot ple,nomes faltàvem nosaltres i ens va fer anar corrent per la pista,plovent a sac entre mig d’avions amb un cotxe de seguretat al costat dient-nos quin era el nostra avio i per fi vam pujar i vam volar cap a Catalunya.
Al aeroport de Girona teníem que treure el cotxe del Pàrking i al visa a Alemanya no funcionava.
Doncs la posem i aquí si que funcionava i vam recuperar el cotxe.
Ja veieu si van passar coses en 24h de bojos.
Quins nervis!! Quin país de girats,mai mes torno allà,tant maco que era,que vagin a cagar.
De moment suposo que ens han fotut en l’aire el viatge a Chelsea,perquè ens han fet un forat al pressupost del partit següent i a part ens han tret les ganes de viatjar durant uns dies,com a mínim fins a Roma.

diumenge, 19 d’abril del 2009

MUNIC (4)

Quart dia ( el que nosaltres pensavem que seria l'ultim sino ens hagues passat tot el que ens va passar) ,ens aixequem d’hora,agafen el cotxe i cap a l’autopista Garmish partenkirchen.
Al acabar l’autopista vam agafar una carretera on la neu estava acumulada per tot arreu,tot i estar a 20ºC i com som de platja vam sortir a fer l’idiota amb la neu.
Desprès continuem el camí fins que trobem Ettal,on hi ha un Kloister molt maco i que sorprèn molt el seu volum al estar al mig del no res.
Desprès vam continuar fins arribar a Ober-ammergau,bonic poble de Baviera,cada deu anys celebren la passió i aquest any toca i tothom va per el carrer sense tallar-se gens els cabells preparant-se per la passió. Esta be,un típic poble Bavar.
Aquestes dos parades,son un kit kat nomes en el camí,seguim la carretereta i arribem al nostra objectiu Linderhof. Aquet es el castell que mes agradava a Ludwig II,aquí va viure els últims 8 anys de la seva vida,es una passada de guapo,esta acabat en estil renaixentista i Rococó.
Era el seu petit Versalles en el seu afany d’imitar els reis totalitaris de França.
Desprès de la visita del castell,al costat hi ha una cova artificial,feta fer per Ludwig II on dins te un petit teatre,que es on feia tocar a Wagner per ell,en aquells moments va ser il·luminada en diferents colors per un tal Siemens. També tenia sistema d’escalfament de l’aigua.
Un cop acabada la visita cap al nostra destí final del dia. Per el camí vam trobar llacs gelats,tot i estar a 20º.
I per fi arribem a Neuschwanstein,castell de conte de fades,esta en un bosc. Es un intent de fer realitat el mon fantàstic de l’opera Wagneriana.
Es el monument mes visitat d’Alemanya,necessites un autobús per arribar a dalt i desprès caminar.
Primer vam anar a un pont que hi ha penjat entre dos muntanyes per veure’l de lluny i desprès cap dins.
Per entrar vam fer una hora i mitja de cua i no s’ho val per dins,mes maco era Linderhof pero ja que hi érem...
A dins esta fet prohibir fotos i per això quasi no em vam fer.
Des de el castell es pot veure també el castell de Schwangau,on va néixer Ludwig II.
Desprès tornada cap a Munic i a sopar al beer garten d’Augustiner,el que creiem que seria el nostra ultim sopar a Alemanya.

MUNIC (3)

Dia del partit,ens aixequem d’hora perquè el col·lega vol anar al Allianze Arena a comprar records del Bayern de Munic.

Metro gratis i cap l’estadi. Per anar-hi s’ha d’agafar la línea U6 des de Marientzplatz. El trajecte dura uns 20m.

Arribem allà i com a molts llocs,la Fan shop tancada en dia de partit,apa metro i cap al centre,davant de la cerveseria Hofbrauhaus hi havia una sucursal del Bayern,doncs cap allà.

La botiga plena de gent del Bayern comprant de tot per donar color al camp.

Al acabar anem a Hofbrauhaus a fotre una birra i amb la samarreta del Barça en dia de partit no es pot entrar.

Be,davant hi ha tres cerveseries mes i cap problema. A totes les cerveseries les cambreres van vestides de Bavareses amb uns escots regalats,les vistes cada cop que deixen una birra a una taula son maques de veure.

Desprès ja anem cap a Marientzlatz a trobar-nos amb la resta i evidentment estan a una terrassa bevent beer.

Es curiós,com les birres eren cares les trèiem d’una botiga de davant i les preníem a la terrassa aquella.

Allà asseguts comencen els càntics i l’ingesta d’alcohol,el Isidro de mentres de botiga en botiga comprant souvenirs fins que va perdre la Visa,no sabia a quina botiga l’havia deixat,Al final estava a una botiga de souvenirs a prop de Hofbrauhaus.

La resta allà asseguts fotent beers i cantant,uns van anar a dinar per el seu compte on havíem sopat las nit anterior. Els altres ens vam quedar esperant al Jordi(el germà borratxo de Messi)que venia amb els del RACC.

Un cop va arribar,unes birres mes i cap al hotel a descarregar souvenirs i ja cap avall,cap al centre a buscar la resta.

Vam anar a dinar darrera la catedral,a una cerveseria que tenen una cervesa que fan uns monjos a un convent seguint el sistema d’abans. La veritat a aquets nivells ja la birra que ens donessin estaria be,no estàvem per valorar molt la qualitat ja.

Mentres dinàvem,va passar la Marta Uranich,la sindica del soci. Crits de Guapa!! Guapa!! Sindica saluda sindica saluda fins que ho va fer.

Desprès tornem cap a la plaça on hi havia tota la festa,càntics de tot tipus

Els segadors

Els típics blaugranes

O el año que viene girona espanyol el anyo que viene girona espanyol laralala laralalala el anyo que viene giroooooona espanyol

O el ribery cule cule

I despres ja els cerveseros

Rubia coqueta ensenyanos las tetas

I vinga fotos amb tothom,inclús el mundo deportivo va publicar alguna nostra

Canvis de bufandes

Tothom feia fotos,inclus qui no tenia camera pero si un colocon guapo

I apa dins l’ajuntament hi ha una placeta amb un beergarten,osease mes beers,litre a litre anem passant les hores per arribar al moment per marxar,allà xerrem amb tothom rivals,catalans...ens ho vam passar en gran i al final cap el metro gratis cap el camp,allà dins es va liar ben grossa,en Toni de Torroella portava la veu cantant dels coros,enfilat a les cadires,picant al sostre...

El isidro a punt de vomitar dins el metro i per fi estem al Allianze Arena.

El camp es començava a il·luminar,la veritat,espectacular,una passada.

El camí del metro al camp es llarg,com el de Saint Denis,una mica mes. Per el camí no parem de xerrar amb els del Bayern,estaven convençuts de que ens fotrien 5 gols.

Inclús amb un Alemany d’aquets vaig quedar per beure birres fins caure a terra. Si ens fotien 5 pagava jo,sinó pagava ell,evidentment al acabar el partit no hi era.

Pugem cap a la grada i si per fora es impressionant el camp per dins es una passada,molt guapo.

Al costat meu dos alemanys. Jo per variar em vaig quedar sens veu animant i cridant,els demes no,s’ho van prendre amb mes calma per la avantatge que dúiem.

Els alemanys quan van marcar em diu,aquí teniu el primer,el il·lús es pensava que ens fotrien 5.

Quan el Barça va marcar,l’hi vaig dir jo,aquí tens el cinquè.

Al acabar el partit,cap al centre a buscar una pizzeria,antojo d’en Toni.

Demanem 3 grans per 6,pensant que les grans eren com les d’aquí,i que va!!!

3 pizzes que eren com 3 rodes de camió,difícil d’acabar-les.

Al final,cadascú al seu hotel i fins Chelsea. Nosaltres encara ens quedaven dos dies per alemanya,un mes dels que teniem pagats pero ja ho explicarem