MANCHESTER Stadium City of Manchester

El dia de partit,a les 6 estava despert ja,l´altre dormint,com sempre.
Al cap d´una hora a la tv anglessa van començar a fer sevillanes i em vaig fartar i desperto al dormilon.
Malament començava el dia,amb sevillanes.
Sortim al carrer a esmorçar i no hi habia transit ni res,tot buit.
Anem a cambiar moneda i a comprar un puto "adaptor universal".Missio imposible a Manchester,vam anar a Argos un altre cop,quan ens conseguim entendre amb aquella noia,no en te.Ens envia al gran magatzem del costat.
Entrem,rebusquem i ve un tio i ens diu;vostes buscan un adaptador universal per la llum? i com ho sap voste?Es veu que s´avisen de botiga a botiga,ens atenen i no en tenen,d´aqui a un altre,despres ens envien a una de viatges,despres a un altre i res,al final decidim que a la nit enganxarem per el coll al del hotel i tindrem adaptador si o si.
Decidim sortir d´alla i anar cap els voltans del estadi de City of Manchester(cap del Manchester City),a les rondes el xofer que portava es va liar un moment que un tanca els ulls i quan obro...
-Que fem als monegros?
-calla calla
Estavem cami de Leeds,algun cartell mal colocat el deuria despistar,el mes maco era aixo
La caravana que hi habia per tornar,mes de 2 horetes per fer 18 milles,el nus de la trinitat un joc de nens comparat amb aixo.
A una area de servei vam fer un english breakfast,amb un bido de cafe,total ja no arribavem al tour del estadi del Manchester City,be al primer tour,tant matinar..
Despres d esmorçar cap alla anem.
Al veurens pololant per la porta de recepcio,surt un tio i per segon cop al viatge ens fan la mateixa pregunta;
-et trobes be?
Doncs clar.Preguntem per on es fa el tour al estadi.Mentres ens dirigim cap el museu(lloc d´inici)busquem alguna porteta oberta pero aquets estadis tant moderns es dificil.
Arrivan al museu,surt un grup d´alla,4 catalans i un guia angles i ens diu si anem per al tour que el seguim i aixi ens estalviem esperar dos horetes..
Doncs apa,som hi.Tot i ser molt modern l´estadi,el guia com els cuidadors de cualsevol estadi angles,al parlar,semblava que parles del seu fill.
Primer ens va ensenyar desde el camp l´edifici del hilton,diu que alla,a la part de dalt son apartaments.La segona planta començant per dalt es de Wen Rooney,ens explicava que el jugador aquet del United,cada mati al despertarse,el que veia era l´estadi del City.
El cert es que moltes de les explicacions les feia comparantles amb el United,tics d´equip petit.
Aquet estadi va ser fet per unes probes d´atletisme,no em feu dir quines perque esports sense pilota no en tinc ni idea.El va inagurar la reina.La graderia de abaix no existia en aquell moment,aleshores,van enfonsar el terreny de joc,10m i van construir la primera grada i aixi van deixar de jugar a Maine Road els city´s.
Despres vam fer una petita roda de premsa i el moment guapo de la visita,entrar a la gespa del estadi
Es un estadi bastant maco,molt modern pero esta molt beEl millor equip del mon,va jugar aqui a l´inaguracio contra el Manchester City.Es tant gran el Barça que es va deixar guanyar per aquets el dia de la seva inaguracio,sino ja em diras,la festa d´ells i nosaltres arrasan,no quedava be.Fet del que estan orgullosos.
Despres ens van ensenyar els vestidors.
L´Iisdro amb el seu idol Giovanni d´Everson
Jo com sempre al lloc dels porters
Despres ens van ensenyar l´escut,te 3 ratlles blanques que representen 3 dels 7 rius que creuen la ciutat i les 3 estrelles de dalt no signifiquen res,encara que els del equip rival diuen que signifiquen el numero d´entrenadors que tenen per any.
Despres cap el museu,molt petit,on la joia es la copa de la Uefa guanyada al Lokeren,em sembla que a Rotterdam.
Despres esta ple de fotos del estadi de Maine Road.
Despres al megastore,compres de rigor i cap a Manchester.

HE TORNAT A LLIGAR AL TAXI ;(

Divendres nit per fi vaig treballar.Entre l´averia i el viatge a Manchester,feia temps que no treballava,a part del diumenge abans de marxar.
I per aixo,anava content,la mar de simpatic,xerrant amb tothom,molt bon rotllo.
Portava un client i xerravem de tonteries.A mitg cami,hi habia tant bon rotllo que em diu;
-quieres una rallita
-no gracies
-ya vas hasta el culo no?
-yo?
-tanto hablar i ji ji ja ja
-que va noi,t´equivoques pero molt,estic content,pero si vols callo
-no no,perdona me he equivocado,de verdad no quieres?
-de verdad,altres temps..pero ara segur que no
Al deixarlo,em diu
-yo voy mucho al aeropuerto,me das tu telefono?
-ok,pero si hi soc,soc,sino res
-no te preocupes te aviso con tiempo
Ahir surto a treballar,un altre cop content...i rebo un sms.Rapid l´obro,habiam si es alguna xurry que no pot viure sense mi...i que va,era el pavo aquet.
"soy el chico de ayer,estaba pensando en ti y me estoy poniendo cachondo,si te apetece que quedemos esta noche avisame,me gustan los hombres como tu"
Despres durant la nit dos trucadetes mes del fastigos aquet,que evidentment no he agafat,ja he memoritzat el numero(com a palomo cojo) per no cometre l´error.
Joder nomes lligo amb travelos i tios desviats d´aquets?
No hi haura cap xurry que es torni boija per "mis huesitos"?

EL LLORO DEL TAXI


L´any 1984 un Dj,decidia convertirse en l´arquitecte del Hip hop,ell era Dj Run,van montar una banda anomenada RUN DMC i van reventar totes les discoteques del mon.
El seu primer gran exit va ser "it´like that"

Posar aquet disco era sinomim de tindre la pista plena,els wofers reventavan i feien moura a tothom,fins i tot algun sieso de cambrer.
Despres va vindre el "walk this way" al 1986, amb Aerosmith,

un tema mes dur pero amb el mateix exit que l´anterior.A partir d´aqui ja van viure una miqueta d la reversio dels seus exits o d´exits d´altres com aquet.

Una bona versio del millor disc de rap de l´historia.

MANCHESTER la ciutat

Un cop instalats i veure que un cop mes no em portat l´adaptador de corrent angles,el demanem a recepcio i no en tenien.Ens diuen que a les tendes Argos n´hi ha.Ens expliquen on es i apa,cap a el centre a buscar el centre comercial aquet abans de vistar la city. Enseguida trobem lloc per aparcar,al costat de l´estacio de bus...a un lloc que al endema ens diran que esta prohibit. Aqui,per primer cop en molts desplaçaments notem l´ostilitat de la gent del United vers el Barça,al veurens amb samarretes del Barça,no s´estan de dirnos de tot i bacilarnos de Ronaldo.Tambe hi ha fans del City i del Liverpool que ens donen suport.Enseguida em notat que estem a una ciutat de futbol.Que gran es el futbol!! Al centre comercial,una cua d´escandol perque l´Isidro cambii diners,mes cua per l´adaptador i pasem de tot i a veure Manchester. Al sortir del centre comercial ens trobem una noria molt gran a una plaça Plaça que al juny de 1996 IRA va fer volar,al centre comercial que hi ha ara abans de la bomba hi habia un marx&spencer.Va haber mes de 200 ferits.

Manchester IRA Bomb - 1996 - Funny videos are here A aquesta plaça avui en dia hi ha un parell de pubs que recordan l´aspecte de la ciutat abans de la bomba.Aqui a la terrasa trobem els primers cules beben beer.
Lamentablement,en comptes del anorak del Barça porten un del RACC. En aquet pub,fotem la primera beer a Manchester,l´hi tirem un rajoli de whisky perque tingui mes cos la beer.
Mica en mica es van omplin les taules de cules...molt sosos tots i decidim marxar a veure la ciutat i trobar el catalonia square que deien a Tv3 que habien montat per nosaltres.Cap cule dels que vam parlar durant el viatge,mai ningu va veure el catalonia square.
Darrera on eram hi ha una de les catedrals de la ciutat i enseguida comencem a veure que aixo no sera res diferent que Gelsenkirchen.Encant de la ciutat 0. Aixo si amics en feiem molts per tot arreu,menys gent del United clar. Seguim trastejant la ciutat i res,l´estacio de trens nomes..pensavem que seria mes maca o tindria mes encant..D´aqui va sortir el primer tren del mon.Anava direccio Liverpool. Seguim buscant algo interesant a aquesta ciutat i res,edificis molt moderns,de vidre,carrers petits plens de merda i decidim que aqui el millor que podem fer es beure.Parem al Hard Rock cafe de Manchester i beer. Despres vam voltar per el centre i sempre anavam a parar sota la noria,ja podies anar per on volguesis que sempre acabavem al mateix lloc. Miravem el planell de la ciutat i nomes veiem centres comercials,a sobre mica en mica s´anava quedan buida la ciutat,es començava a fer fosc.Alguns llocs per menjar ja començaven a tancar i tot. Decidim anar cap la xina town,interesant diuen..it´s not red lights district.I per el cami seguim veient carrerons dignes de cualsevol pelicula de mafiosos. Al final vam sopar a un Italia,sense arrivar mai al xina town.Alla un dels cambrers era un Mexica,que feia 25 anys que vivia a Manchester i ens va explicar mes o menys on era la marxa de la ciutat pero que ens oblidesim,aixo es Manchester i avui es dilluns a la nit. Segons aquet home al carrer de sota hi ha la marxa.Despres del sopar baixem i hi ha mes marxa a Matadepera un dilluns a la nit que a Manchester.
Varios pubs en fila,a quin mes buit.
En trobem un anomenat la Tasca..entrem i quan busquem taula ens trobem a una banda de Boixos,ex boixos i antics amics..amb uns vam estar per Milan amb altres vam viatjar a Paris..Joder sempre som els mateixos als viatges..ells anaven a sopar alla i nosaltres a fotre birres.Aquet lloc tenien San Miguel i Estrella, a mes tots parlaven castella menys un que el vaig tornar boig,l´home deia you are a bad man yes and you a Musulman...Es que on s ´ha vist que t´inflis a birres i no et deixen fumar...
Al voltant de la una o les dos marxem a buscar l´hotel i vam fer el gran descobriment del viatge,no,no es que els cotxes vagin al reves..no.Es que no trobavem el semafor de peatons enlloc i resulta que no esta on estan aqui,sino abaix al costat del peato.

MANCHESTER arribada i Reebok Stadium

La nit anterior de marxar cap a Manchester els nervis eran molt grans.Estaria a una semifinal de la copa d´Europa al mitic Old Trafford.Estadi que ha vist jugar jugadors com Bobby Charlton,George Best...
Total que de dormir res,tot just 4horetes,nomes.
Al final agobiat a casa truco al colega..marxem?si tio si,que no he podido ni dormir.
Marxem cap a Girona airport,parlant del viatge,del partit,de com ho farem per Moscu.
Parem a una area abans d´arrivar i tambe para el Safety car de la Formula 1,mal presagi?
No se,arrivem al airport i nervis ja.Com sempre Ryanair,et fan anar a la taquilla a pagar algun pico que no has pagat segons ells,uns manguis.
Cap a munt i com sempre botella de Whisky i cap al avio.
Al costat del nostra avio,l´avio de la formula 1,habiam qui arriva primer?
Un cop dins l´avio seguim xerrant de futbol,al meu costat hi habia un matrimoni angles,ell amb castella nomes sabia dia hijosdeputa del manchester,1-2 deia,com a detall la seva esposa(avui potser exesposa)era del Manchester.
Quan van pasar a vendre cafe ja es va animar la conversa,els xorrets de whisky anavan de bolit,la conversa començava a agafar cami de conversa de tasca.
Al baixar van deixar entrar a la cabina del pilot al Isidro,com als nens.
Total que arribem a Blackpool amb un puntillo considerable,agafem el cotxe de lloguer i comencem a conduir al reves,la putada mes gran de conduir al reves es el retrovisor del mitg,que quan aixeques la vista no hi es,esta al altre costat.
Enseguida arrivem a la nostra primera destinacio;Bolton,no per veure la ciutat sino per veure l´estadi on Ivan Campo ha tingut les seves tardes de gloria.
La nostra teoria que a tots els camps hi ha una porteta oberta,carregant neveres o entran maquinaria per la gespa es tenia que complir un altre cop.
Amb un cuart de volta al estadi veiem que seria dificil,tot molt tancat,fins que trobem a un home fumant,un treballador.
Al veurens mirar per la valla ens diu voleu veure l´estadi?doncs si,veniu!!
Obre la porta i ens porta a la gespa del Reebok Stadium.
El que mes m´agrada d´aixo de visitar camps anglessos,es que els vigilants no son xuletes de Prosegur,son gent del club,jardiners,utillers...I com jo m´haig de quedar alla parlant amb ells mentres l´Isidro es mou per tot arreu clavant fotos.Et parlan del club,l´estadi i l´equip com si fosin fills seus.A cap altre lloc he sentit parlar del seu equip amb l´amor que ho fan aqui.
Els omple d´orgull que preguntis per el seu equip,tot i ser una merdeta d´equip.
De tots els camps aquets surto tenin un carinyo especial per les coses que m´expliquen aquesta gent.
Aquet camp,si amplieu alguna de les fotos,al fondo del altre costat,hi han unes vidreres que no son pas llotges privedes,sino l´oficina mundial de diseny de la marca Reebok.aquesta foto se´m veu a mi xerrant amb l´home aquet
Aquet bon home ha fet molts anys vacances a Catalunya,Calella,Lloreto(que diuen ells) i Tossa son el seu currriculum.
Si ens tracten be,que aquet pais tothom sempre ho ha fet,ens pasem per la botiga i samarreta i bufanda.I d´aqui vam intentar trobar el camp del Wigan At.que esta a prop pero sense mapa ni gps va ser que no.
Aixi que un altre cop cap la M6 i cap al gran Manchester.Al entrar ens vam liar una mica i vam fer una volteta per la ronda fins que vam trobar la sortida i cap l´Hotel.
Ben comunicat,el carrer de devant donava al centre,despres de 2 milles,molt net,molt amables tots i molt petit,no arrivaba a les 15 habitacions.
A les pobres noies de la recepcio s´els hi va caura el mon a sobre al veure a dos tios amb samarretes del Barça.Es pensarien que podrien tindre problemes si eram Hooligans.Res mes lluny de la realitat.