ROMA 2on dia

Segon dia a Roma,segurament un dels millors dies de la meva vida,desprès de Wembley.

Tot va començar perfecte amb l’esmorçar del B&b Romà.

Despres al carrer i cap a termini a gastar la targeta de metro,pero com sempre un,el mateix,s’havia deixat coses al hotel i va tindre que tornar i nosaltres ens vam aturar al Libanes de la nit a fer Birres,que com ens coneixien si ens servien,al final va caura un kebab i tot.

Van apereixa uns anglesos i xerrant xerrant encara ens van convidar a mes birres,amb ho que començavem forts el 2on dia de la llei seca. Al cap d’una hora de rellotge apereix el col·lega i marxem cap a Piazza Spagna,fent apostes que si la casera del B&b o si no la casera del B&b,de fet s’havien agafat molt de carinyo la signora i el col·lega en un dia nomes.

Sense treure res de clar,apereixem a P.Spagna,amb el cabreig d’en Jordi que estava fart de caminar per Roma. Ell volia tornar al Coliseu com anit,que arribàvem els seus col·legues.

Pero primer teníem que veure això. Aquí ja l’ambient havia canviat al que veiem ahir per tot arreu . Càntics i mes càntics,majoria blaugrana i ens anàvem trobant a un munt de gent d’altres viatges.

Desprès de les fotos de rigor,metro i cap a Coliseu que ja arribaven els de Torroella amb furgoneta,arribem allà i ens retrobem tots,pero pobres tenien una cara de cansats... Al grup d’aquets era molt números i entre mig algunes dones que els van posar firmes a tots i a dinar a Piazza Spagna.

Nosaltres vam passar,alla seria mes car,i en Jordi ens havia fet baixar corrent cap alla i desprès passaven d’ell.

Vam anar a Termini a dinar uns raviolis i uns escalopines i aquí ens van fotre la punyalada del viatge,i aixo que no hi havia alcohol,menys mal,pero ja vam pagar la coca-cola a preu de Champany frances.

Desprès del dinar,apa cap a plaça Spagna. Nomes fèiem cercles en rodo,pero la veritat,ja no estàvem per visitar res,volíem que comences el partit ja. Els que tenien l’entrada amb en Jordi arribaven a P. Spagna.

Allà hi havia cada cop mes ambient,pero els anglesos començaven a ser majoria. Tot just arribant alla,la germana del soci truca dient que en breus minuts arriba a P. Spagna,Bingo!! Per fi,encertem una,perquè quan estàvem a un lloc apereixia la gent per l’altre i al inrevés.

Aleshores va arribar ella i volia tirar la moneda a la fontana i ens hi vam anar cap allà,en Jordi es va quedar amb els seus amics. Vam fer un bon canvi,no hi havia color,tot i que en Jordi es una gran persona i un crack.

La Fontana si era Blaugrana,de fet un del càntics era La Fontana,es blaugrana...Fotos,monedes un altre cop per si ahir no les havíem tirat be,cantics i de repent em trobo de cara amb en Sr. Carod

-Bona tarda Sr. Carod

-Bona tarda,com va tot be?

Desprès el va saludar en Xavi i a la fontana es va cantar l’himne nacional de Catalunya,desprès quatre imbecils convergents el van insultar i va marxar. Moment que vam aprofitar per fer un altre gelati Italiani,que boooooons son!!!

I d’aquí a un bar,que ja havíem estat el dia anterior a fer l’últim tast abans del futbol. Aqui vam xerrar amb els del bar,que ja ens coneixien,un de la juve,un del Lazio il’altre de la Roma,curiosament tots volien que guanyes el Barça.

I ja vam enfilar via del Corso cap a Piazza Popolo per agafr el Tramvia que ens portaria a prop del estadi.

El tramvia et deixa bastant llunyet del estadi,has de caminar bastant i el tramvia era una sauna i una penitencia,

ple d’anglesos cantant sense callar tot el viatge,

sort que mentres cantaven jo els hi aguantava les birres i el vodka i anar fotent-li,tu canta noi que ho fas molt be l’hi deia jo.

Un cop a la via del Estadi,una gran volta i cap a la nostra porta.

Primer control,ni carnet ni hòsties,cap dins. Allà uns xiringuitos ens assortien de beguda previ pago d’uns denarios.

I ja enfilem l’ultima recta cap el estadi,fotos,retrobaments amb gent d’altres viatges,despedides perquè no tots teníem el mateix lloc i apa,segona porta,plena a petar de gent. Aquí tampoc van demanar carnets d’identitat ni res,al contrari,ens fotien preses perquè entréssim,faltaven nomes 20m per començar la gran final.

ROMA 1er dia ( com no hi ha taxi..)

La nit del dilluns va ser l’ultima de feina,però ja no m’enterava de gaire,estava ja fora de mi i nomes pensant en la conquesta de Roma.

Acaba la feina d’hora i anar a recollir el meu amic Xavi i en metro cap a l’estació del Nord.
Esperar el crack d’en Jordi i Autocar i cap a Girona airport.

Allà vam arribar bastant d’hora i vam estar per baix fumant i bevent una miqueta,fins l’hora d’embarcar.

Al avio,com als autocars tots al final de tot i sorpresa,Ryanair per distreure’ns durant el viatge ens van posar al costat a uns suportters històrics del Man U.

Un d’aquets el que mes es feia veure i sentir,ens va ensenyar uns catàlegs del Man U on sortia ell a algunes fotos a la final de Barcelona.

I com la confiança fa fàstic van començar a cantar cançons de suport al seu equip. Fins que van cantar la que l’any passat sentíem per tot Manchester,al enfrontament amb ells,la de viiiiva Ronaaaaldo viiiiva Ronnaaaldo i clar mentrestant agafaven aire nosaltres dèiem Fucki’n Ronaaaaldo...i així ens vam fer amics. Ja els hi vaig dir quan parlàvem del partit del any passat que no tots els dies era Nadal. Ell reia.

Un cop a terra,per la terminal ens vam trobar i es van despedir de mi amb un irònic: see you at christmas day.

A destacar la ruta que fa l’avio per aterrar a Campino,espectacular on les hi hagi,es va recorre per sobre,tot el centre de Roma i vam poder distingir tots els monuments.

A diferencia dels cops que em aterrat al Leonardo da vinci,que sempre em entrat des de el mar.

Un cop allà,autocar i cap a Roma. La citta eterna,estava igual que quan havia estat per últim cop,amb el seu encant especial. L’autocar ens va deixar a Termini i allà a intentar centrar-nos i trobar el nostra hotel que era a prop. El mes difícil de tot va ser aconseguir trobar l’oficina d’informació turística,en comptes d’estar al hall,esta al costat de la via 23!!! Tela per trobar-la.

Per fi,arrenquem i en seguida vam trobar el nostre B&B a Roma.

Homeee,estava be,net i cabíem els 3 a una habitació....veient com estava el panorama a la ciutat per trobar un hotel aquets dies,podíem estar contents.

Aquí en Xavi,es va adonar que havia perdut coses durant el viatge i l’hi van donar la tarda però poc a poc el vam anar reanimant.

Primer pas buscar un lloc per menjar, i evidentment a aquella hora ja nomes podia ser una pizzeria i camí del centre la vam trobar. Dirigida per una Rusa que parlava un correcte Italià i dos sud-americans que treballaven allà i també parlaven un correcte italià ,no com els que venen a Catalunya i mai parlaran Català.

D’aqui vam anar caminant i baixant carrers i el primer lloc on vam apereixa va ser a Via Venetto,on el Barça tenia el seu hotel.

Al costat,la plaça del Tritone( a la plaça Barberini) on vam fer les fotos oficials del viatge.

Aquí ja vam començar a notar que els Romans anaven amb el Barça.

Be,a Termini ja ho havíem notat una mica pero em sembla que era mes interessadament per si els hi veníem una entrada.

Aquí la gent ens tocava la bocina i aixecaven el puny,els taxistes ens cridaven per la finestra Força Barca, a destacar que ho deien amb C i no em Ç,coses d’Italia. La gent al carrer ens deien vincere vincere . Uns japos es volien fer fotos amb nosaltres...impressionats del que era ser cules a Roma aquell dia..

Vam seguir baixant i cap a la Fontana di Trevi,a tirar la moneda. El Xavi,seguia de molt mal rotllo per el que havia perdut i estava tocat tocat. L’animació allà era brutal ja, i alguns anglesos per el mig,i com no,amb qui es volien fer fotos?? Amb el cule que els hi fotia canya mentres cantaven.

D’aqui tot passejant ens vam apropar al Pantheon,tant guapo com sempre,com m’impressiona,aquet monument. Aquí es on pensava jo que em sentiria malament recordant la meva ex,ja que aquesta plaça i vam passar moltes hores i molts sopars vam fer pero que vaaa,burra ella. I si aquí no tenia mals rotllos ja podia devorar Roma sense por.

Entrem al Pantheon,i despres d’algunes fotos,el Xavi s’estira a terra per fer-me una foto de dalt a baix,que es veies el forat del sostre i va vindre un d’unió democràtica de Roma i ens va formar un cristo ( i mai millor dit) que allò era una falta de respecte,estirar-se a terra per fer una foto i aqui van tenir la primera trifulca,l’hi vam explicar el que pensaven de l’església i l’hi vam dir que el que tenien que fer era vendre tot allò i ajudar als pobres amb diners i no pregaries. Despres ja no se que va dir d’Espanya i es va liar grossa ,pero no perquè defenséssim Espanya no,perque ens relaciones amb Espanya,

En mig de la trifulca,toca l’esquena d’en Xavi un senyor gran per preguntar-nos a veure com estàvem i era el Sr. Agustí Montalt,vam xerrar una estona amb ell i el ultra catòlic va desaperexa.

La salutacio del Sr.Agusti Montalt ens va animar una mica,que ja ens feia falta,entre el Xavi,el ultra catòlic i la son que dúiem...

El següent destí nostra va ser la Piazza Navona,per mi la mes maca de totes les de Roma,m’encanta!!

Per tot aquet recorregut encara podíem aconseguir birres,pero cada cop s’aniria endurint mes la cosa.

D’aquí el següent destí va ser la caotica Piazza Venezzia. Aquí el palau Venzzia que va se seu de l’ambaixada de Venecia i mes endavant va ser seu del Govern de Mousollini. Al balco aquet ell es dirigia al poble.

I en front hi ha el monument dedicat a Vittorio Emanuelle II,el pare de la patria Italiana.

Aqui a la gespa vam recuperar forces,durant una llarga estona,tothom ens seguia dient coses com força Barça i seguien volen fotos amb supporters del Barça.

Despres vam dedicar una llarga estona al Foro Romà. I a la plaça Campidoggio,abans d’agafar l’avinguda dei Fiori Imperiali que ens portaria al nostra objectiu final aquell dia,el Coliseu,el mes gran amfiteatre de la Roma antiga. La seva capacitat creuen que deuria estar al voltant dels 50000 espectadors,com dos Sarrias quasi.

Desprès al costat hi ha l’arc de Constantí,el mes imponent de tots els que es van aixecar a Roma. Darrera durant tot el dia hi havia estat la copa d’Europa esposada pero a l’hora que arribàvem nosaltres no quedava res.

Vam donar quasi tota la volta al Coliseu i cap a la muntanya del davant que la Uefa havia muntat una festa.

La festa podia haver estat millor sinó fos perquè hi havia mes anglesos que Catalans,el lloc era per flipar,una terrassa natural en front mateix del Coliseu.

Si haguessin tret anglesos i posat mes xurrys hauria estat una festa inoblidable però en aquestes condicions i sent molt tard ja,vam marxar cap a Termini,per primer cop vam fer servir l’entrada del partit,que també servia com a targeta de transport públic.

Allà a Termini i camí del hotel,vam sopar a un Libanès i enseguida van vindre tot d’anglesos allà a sopar amb nosaltres,vam tindre una conversa animada i al despedir-me,els hi vaig dir que fessin el favor de passar-ho molt be aquella nit,que beguessin molt,que anessin de putes,que tinguessin una gran nit,que dema a la nit,aquesta hora,estarien plorant...no em creiem i mira!!

CAMPIONSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja em tornat de Roma i que dir??? Fantàstic,meravellós e impressionant.
Si Roma em tenia el cor robat,ara el te doblament,segueix sent la piu bella,

i la seva gent uns cracks. Ens han fet sentir com a casa,ens han demostrat el seu carinyo.

Ens vam fotre un fart de tirar monedes a la Fontana di Trevi per poder tornar molts cops. Els rivals nostres?? Uns cracks també,aquets en burlar la llei seca. Nosaltres anavem a Termini i per allà hi havia algun Libanès que d’amagades s’enrullava pero fins que l’hi van donar el toc. A partir d’allà l’alcohol el tenies que anar a buscar als anglesos,ells sempre en tenien.
De matinada desprès del partit vam descobrir el truco,si pagues 4 vegades mes del preu d’una beer,els italians es salten la llei.

L'ecenari?? exagerat!
El partit una canya,mai havia vist l’afició del Barça així i ja en porto moltes de finals,(entre elles 4 copes d’Europa),no es va parar d’animar en cap moment,tothom o quasi tothom (un 90%) amb la samarreta del Barça,blaugrana i no les fosforites o grocs i colors varius estranys,clar que si,blaugrana son els colors....
L’equip??? El millor del mon,i jo que no creia en en Guardiola...gracies Pep.
El Rival? El mes gran,no vam parar d’aplaudir-lo quan recollien la medalla excepte a un que l’hi cantàvem allò de ese portugues,que hijoputa es .
El viatge? una passada tot,sobretot la companyia,la que hi era tot el viatge i els que anàvem trobant,l’avio be com sempre,la tornada amb Grimaldi,espectacular l’ambient del Barco....
La nit sense hotel la millor de totes,exagerat tot
Ja anirem explicant al altre bloc el viatge sencer,pero de moment aixo
CAMPIONS!!!!!!! COPA LLIGA I CHAMPIONS!!!!!!!!

LONDRES ROMA

Últims dies a la feina,ja s’acaba això,i com a les escoles fan un viatge de fi de curs,jo faré un viatge de fi de feina i marxaré uns dies a Roma,que han organitzat un partit per despedir-me.

Curiosament,aquets dies recordant,jo soc taxista gracies a la primera copa d’Europa. Treballava a un centre d’explotació laboral al alt maresme i s’aproximava la final de Wembley.

El meu jefe,un feixista i madridista (com molts jefes) quan l’hi vaig demanar permís per anar a Wembley em va dir que no,que com a molt,coneixent-me em donava festa la tarda del partit. Això era divendres,diumenge al mig dia,estàvem carregant el cotxe i apa,una setmaneta a Londres. Que explicar d’aquella setmana,va ser tot increïble i brutal.

Dilluns al mati,em presento a la feina i a la que apareix el feixista em va cridar cap el despatx i allà tenia la carta d'acomiadament. Encara em va donar els 15 dies de rigor.

Era una empresa d’estampació de tovalloles,el diumenge abans del últim dilluns i últim dia a la feina,el Barça va guanyar la lliga a Tenerife.

Jo vaig arribar eufòric a la feina,comencem a estampar...jo treia les tovalloles del forn i al cap d’unes hores de feina tocava estampar unes tovalloles amb el mapa de Tenerife amb una inscripció en Angles. Cada cop que sortia una tovallola del forn,mi mizmo,l’agafava i feia la volta d’honor a la fabrica fent volar la tovallola de Tenerife i cridant Teeeenerife!!

El feixista madridista,va sortir del seu despatx,cridant com un boig i vam tindre una de molt grossa i vaig plegar unes hores abans del que em tocava i tot.

Al poc temps i gracies al feixista madridista jo era taxista.

I mira,casualment fins a un altre final. Moltes coincidencies,guanyarem???

MENYS D'UNA SETMANA PER PLEGAR

S’apropa l’últim dia de feina i segueixo sense trobar res,tot fa la pinta que em tocarà una temporadeta cobrant l’atur,estic apanyat amb la misèria que ens cotitzen...

Aquets dies veig la ciutat diferent,no se,m’aturo a veure detalls que fins ara potser no parava atenció. Tinc la sensació com si arribes una despedida per un llarg període.

També desfruito mes dels viatges amb els clients,alguns i sobretot algunes no voldria que baixessin mai,que el viatge fos etern,que seguíssim xerrant de bon rotllo,pero tard o d’hora arribem a un xamfrà i s’acaba.

Potser fruit de prestar mes atenció als clients,o mes atenció al que diuen aquets dies he escoltat mes vegades que mai frases com; ojala el proper taxista que agafem sigui quasi com vostè o uns guiris ;the best taxidriver of Barcelona o així dona gust agafar un taxi.

I m’omplen d’orgull pero també em fa mal veure que faig be la meva feina i em quedaré al carrer i mes quant em trobo sabates de taxistes com ahir nit un sud-americà pujant Balmes en direcció contraria, o un altre que em va preguntar on era Pau Claris amb Gran via,en fi,suposo que d’aquí a 20 anys ja sabran els carrers,ja parlaran Català i atendran a la gent com es mereix.

DOBLET

Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

AQUI ESTA

Ara que no vingui cap llest amb 4000 euros que encara la vendre,aquet cop no fare com a

Paris

UNS DE MADRID

Divendres nit,el carrer Aribau en segons quines hores esta col·lapsat.
En un d’aquets moments,pujava per el carrer encotxat amb uns tius de Madrid.
-joder! I dicen que en Barcelona se circula bien i mira el colapso que tienen a esta hora aqui
Ni cas,seguim pujant,i ells a lo seu,xerrant tonteries nomes. De les tonteries van passar a xerrar d’idioteses o sigui del equip del Regne. Jo em mossegava la llengua tota l’estona per no tindre una discussió dins el taxi.
De repent un ninyato amb el seu cotxe ens fot una tallada de cuidado per girar al carrer Rosselló. Frenada en sec,i continuem.
-pero pítale
-pa que?
-en Madrid nos habríamos dejado la bocina pitándole
-Ya pero es que aquí tenemos que reservar la bocina para mañana cuando ganemos la liga, imagínate que ahora gasto todo el claxon pitando a este idiota i mañana cuando ganemos la liga no funcione...no puede ser.
Vosotros como no ganáis nada nunca, aprovecháis cualquier ocasión para tocar la bocina, pero piensa que esta bocina este año lleva un desgaste muy grande y lo que le queda
I un que era del Atletico diu
-ahi le has dado