PER LA MEVA AMIGA

Porto com dos hores intentant escriure el post d avui,i de fet n he escrit 3 pero cap el penso publicar.
Mentres pencava pensava en escriure sobre la pluja,la falta de taxis quan plou com aquesta nit...pero no en tinc moltes ganes i la nit avui no ha donat per molt...gent la mar de normal avui sense cap problema.
La meva millor amiga cada any per el seu aniversari em convida a una paella.Menys aquest any,que la pobra va tindre una angina de pit i no va poguer ser.
L altre dia am va trucar per fer avui el dinar,perfecte,sempre estic a punt per una paella jo.
Aquesta amiga te 3 fills i un d ells te paralisis cerebral,pero aixi i tot es un crack el nano.Aquet nen del que puc estar orgullos es que parla gracies a mi.
Ningu aconseguia que parles,l hi costava molt i era molt dificil compendre´l.Jo els vaig coneixer portanlos a metges,i el nano va anar agafant confiança amb mi...i reia amb mi...i un dia vaig dir una paraulota i es va a posar a riure
-de que rius?
I va repetir la paraulota perectament!!!A partir d alla cada dia l hi ensanyava una i aixi fins que va ser el nen mes mal parlat del seu colegi,pero parlava!!
A la mestra l hi deia xurry,a mi capullo,al novio de la meva amiga marica de playa....ara a vegades ella em diu que perque l hi vaig ensenyar a parlar!!no calla ni sota l aigua.
Amb aquet nen,es amb el que mes he corregut al taxi,un cop s ens anava,i jo a tota ostia en contra direccio per la NII per arribar a temps al hospital,la musica a tope!!perque no es dormis i vam arrivar just on time!!
Desde aquelles peripecies sempre em estat amics ella i jo,m ajudat molt,moltisim..tant moralment com economicament a vegades,e inclus en la meva separacio no tenia on anar jo i a casa seva tenia un llitet..pero era un llit fins que trobes pis.
Sempre que estic malament em truca,com si sapigues que estic xungo..jo alucino quan estic malament i em truca.Es la meva millor amiga,de llarg.El secret?qe mai em fet sexe junts tot i que tothom s ho pensa,portem 12 anys sent amics aixi i ja esta be.
Avui anava pencant jo i de repent al fer un ticket he vist la data.Avui es 8 del 8!!la data del aniversari del meu matrimoni!!!Ni m enrecordava ja,estic molt be i no vull pensar en aquella,comença a estar molt superat.
Amb el temps m he adonat qe la meva depressio no venia perque a ella la trobes a faltar,dos cops engany,mentida i traicio...no es pot tolerar.
El motiu que em feia esta trist es perque la meva vida era aixi
Tot era perfecte,tot encaixava on tenia que encaixar i no tenia que patir per res i d un dia per l altre la meva vida va quedar aixi
Tot desencaixat sense cap tipus d ordre i molt dificil de trobar les peces que tenia que encaixar.
El que em feia estar malament realment era el haber perdut la meva vida anterior,sense haber fet res dolent,al contrari,no ho entenia,em colapsava el tema i sempre acabava pensant que recuperantla a ella tot tornaria a ser igual que abans i estaria tot be,fins que a la fi del cami et dones compte de que no,que allo ja no te cap sentit i t has de comprar un puzzle nou i començar l´ho a fer.
I en aquet punt estem,mirant puzzles,pero es molt dificil,les primeres peces que s han de colocar son les meves i despres ja l hi afagirem de mes.
A part les noies que conec com amic m estimen molt pero a partir d aqui no hi ha cap que vegi jo disposada a traspasar aquesta linea,i per el que veig avui en dia tothom va molt a la seva i jo hauria de fer el mateix...pero piano piano si va lontano.
Tot aquet rotllo?perque despres pensant,pensant,la truco a la meva amiga i l hi pregunto;
-dema perque dinem?per el teu aniversari per...
-pensava que no t adonaves
-si per casualitat pero si
-es que no vull que estiguis sol per si a cas
-tranquila estic be
-ja ho se pero i si...millor que estiguis acompanyat
-gracies,pero no cal eh?si vols un altre dia la paella
-no que a mi em be de gust
-ok
Aixo es una amiga i per aixo volia dedicarli aquet post,per dir l hi que es la meva millor amiga.
Ah!!un senyal mes dels cambis....en 20 anys el 8/8 no ha plogut mai,estigues on estigues sempre han estat dies radiants i m agrada que plogui avui(els cambis s han escenificar),no podre veure la pluja d estels que hi ha cada any pero com dura varios dies en tinc temps.
EL LLORO DEL TAXI
Avui amb una canço no en tenia prou

PERQUE PARLO ANGLES

Avui fare un post que a lo millor em costa moltisim acabarlo,pero fa molt de temps que el vull fer i mai puc.
Us explicare com jo,un taxista cualsevol,parla idiomes.
A part del catala,castella i per telefon,domino bastant l angles,entenc perfectament el frances i em fa molta vergonya parlar l´ho(no m agrada posar boca xoxo quan parlo)i l aleman tinc nocions,pero nomes puc entendre´l escrit i no sempre,parlat en pillo molt poques.
Jo de petit(i ara)era un trasto,un cul inquiet...un nen dolent,que segons la meva mare jo no tenia cap,tenia una pilota en comptes de cap(nomes vivia per el futbol).
Com sempre em portava malament,el pitjor castig que em podien fer era fer me estar quiet sentat a una cadira.
Si,jo em quedava a la cadira castigat,i al cap d un rato venien i em trobaven,a la cadira pero amb el cap per avall i els peus en l´aire(el castig era estar a la cadira,cadascu seu com vol).
Com el tema no donava resultat amb mi,a la que vaig seber escriure i llegir,els castigs van cambiar.
Aleshores quan em castigaven,em feien estudiar una lliço d un llibre de cursos de Frances que hi habia per casa.A part d estudiarla(perque me la preguntaven)tenia que copiarla i mes tard llegirle.
Com era tant dolent,vaig acabar sent un crack amb el frances,amb menys de 10 anys.
A 3 EGB,al cole ens van començar a ensenyar angles(un dels primers coles en fer ho) i aleshores els castigs van cambiar.
Jo seguia sent dolent,potser mes,i aleshores els castigs eran en angles.Vaig apendre l idioma bastant be.De fet l unica asignatura que tenia asegurat un notable o un sobresalient fins acabar els meus estudis era l angles.
Un cop al institut el profe d Angles(en Juan)va tindre l osadia de posarme un be,nomes.Aixo a mi em comportaria un problema molt gran a casa.
Vaig anar a buscar el profe
-perque em fots un be,sino tinc cap control amb menys d un 9?
-perque mai vens a classe i quan vens em revoluciones la classe i t haig de fotre fora
-saps el que m estas fent?
-aprobarte amb un be,que la majoria de la clase esta suspessa
No es va poder arreglar la nota,i problema gros.
A casa,la meva germaneta,com sempre ha estat el mes bo que algu es pogui tirar a la cara,no tenia opcions d apendre idiomes.
Aleshores es va instaurar,la lliço diaria.
Cada dia primer un despres l altre,devant del meu pare teniem que llegir una lliço i traduirla,aixi ella tambe va apendre l angles.
Quan els dos teniem un domini gran del angles,van apereixer les lliçons d aleman(sense deixar l angles,es clar)i aixi vam anar aprenent idiomes.
El meu pare parlava Frances perfectament,i ell sol va anar aprenent altres idiomes(fins a 4 o 5),i al final en parlava un munt,cosa que anava be perque sempre anavem de viatge al extranger i no teniem problemes.
Tambe ens feia clases practiques;
Cada any,al anar de viatge,cada dia ens donava centims del pais on eram,i els teniem que guardar,i l ultim dia arribava la clase practica.
-Que vols comprarte amb aquets centims?
-unes bambes
-somi
Entravem a la botiga i quan em girava,estava sol a la botiga devant la dependenta!!Espavilat i pobre de mi que surtis sense les bambes.
Un marrec,de Barcelona,a una botiga centrica de qualsevol ciutat europea,intentant comprar i entendres amb el personal.Sempre,menys un cop vaig aconseguir l objectiu.
A York,va ser imposible entendrem amb la dependenta,anava estrasada aquella dona,amb la botiga plena i no estava per aguantar marrecs en practiques.
Aquets castigs,de petit em feien una rabia....cada cop que estava jugant a futbol al carrer i em cridaven per anar a casa em cagava en tot "puto angles,amb el partit tant guapo que estic fent"...era una tortura per mi els idiomes.
Pero amb els anys he estat tant agrait a aquets castigs...estic tant content de haber estat tant dolent...i sobretot molt orgullos de que el meu pare,que es va preocupar de treure un profit per mi dels meus castigs.
Moltes garcies papa,mai t ho vaig poguer dir.
El meu pare,quan jo començava amb el taxi(encara no duia un any)es va morir.Ell i el meu fill son les dos persones que mes anyoro aquet mon,em fan molta falta.El meu pare fins que no el vaig perde no vaig entendre el necesari que era per a mi.
I ja no puc escriure mes ho sento
EL LLORO DEL TAXI
Aixo l hi agradara molt,quan ho senti alla on sigui.