MENYS D'UNA SETMANA PER PLEGAR
S’apropa l’últim dia de feina i segueixo sense trobar res,tot fa la pinta que em tocarà una temporadeta cobrant l’atur,estic apanyat amb la misèria que ens cotitzen...
Aquets dies veig la ciutat diferent,no se,m’aturo a veure detalls que fins ara potser no parava atenció. Tinc la sensació com si arribes una despedida per un llarg període.
També desfruito mes dels viatges amb els clients,alguns i sobretot algunes no voldria que baixessin mai,que el viatge fos etern,que seguíssim xerrant de bon rotllo,pero tard o d’hora arribem a un xamfrà i s’acaba.
Potser fruit de prestar mes atenció als clients,o mes atenció al que diuen aquets dies he escoltat mes vegades que mai frases com; ojala el proper taxista que agafem sigui quasi com vostè o uns guiris ;the best taxidriver of Barcelona o així dona gust agafar un taxi.
I m’omplen d’orgull pero també em fa mal veure que faig be la meva feina i em quedaré al carrer i mes quant em trobo sabates de taxistes com ahir nit un sud-americà pujant Balmes en direcció contraria, o un altre que em va preguntar on era Pau Claris amb Gran via,en fi,suposo que d’aquí a 20 anys ja sabran els carrers,ja parlaran Català i atendran a la gent com es mereix.