Be,anem a parlar del taxi,que al cap i la fi,es al que es dedica aquet bloc.
Anit en mig del Kaos a la ciutat,agafo a quatre noies estrangeres,anaven cap el centre,una mica aterrades,preguntant si allà també hi hauria incidents.
Em donen l’adresa del Hotel i cap allà anem.
Al poc,els mossos ens desvien per els incidents i aleshores es comencen a posar intranquil·les elles.Els guiris ja ho tenen aixo,quan veuen que el cami no els hi sembla be,comencen a dubtar del taxista i mes si son noies.
-Quant valdrà el taxi ara?
-no ho se,el que marqui el taxímetre
-nosaltres nomes volem pagar 8 euros com a l’anada
-ja però no pagaré jo la volta,no es cosa meva,8 euros ho veig molt just
Vuit euros cap a munt,vuit euros cap avall i vinga elles a donar-li voltes al tema...i jo que no,que ni per vosaltres ni per mi,el que marqui i prou,es el mes just.
La mes llençada,es va pensar que havia trobat la gran solució al problema
-Si aconsegueixes que marqui vuit euros nomes et paguem dos euros cadascuna i un peto a la boca cadascuna
-amb un peto cadascuna no pagueu la diferencia amb el taxímetre ,no us arriba.
I aquí ja no van voler seguir negociant. Van anar xerrant de les seves coses i arribant em fixo amb el taxímetre i no arribava als vuit euros encara.
-Look what metres says
Crits d’alegria dins el taxi,estaven ben penjades pobretes,dos cantonades mes i ja estem al Hotel.
El Taxímetre marcava 8.30e
-be,ara heu de pagar el promès
-jaja
-no teniu paraula??
Em van pagar nou euros per el viatge i tres d’elles es van negar a donar-me la propina promesa.
PD Dema sorteig de la Champions,avia'm on anem ara.Ja em començat a penjar per fi!! les fotos de Tokyo