diumenge, 25 de juliol del 2010

FI DEL BLOC

Be, em sembla que aquest bloc ha arribat a la seva fi.

No fa sentit continuar-lo si no faig de taxista. I em sembla que la meva idea desprès de mes de 17 anys en aquesta feina es deixar-la definitivament, encara que mai se sap com apretaran les coses.

De moment m’han trucat per varies ofertes de taxista i he dit que no amb moltes ganes.

Estic fart de que tinguis que treballar per flotes on et pretenen pagar com a un paki o treballar per jefes farloperos que quan es desmadra el seu tema, el que va al carrer es el treballador per poder fer ells mes hores i reduir despeses.

De moment em prendre n bon temps de relax, cobrant l’atur i buscant coses fora.

Si m’agobio de no fer res o passa el temps i no trobo res del que busco sempre puc buscar un tràiler per fer internacional o les males males tornar amb algun taxi.

Volia arribar als 1000 articles pero m’he quedat en 900 i pico, no esta mal.

El que si continuaré a un altre ritme els altres blocs. Sobretot aquest http://taxisoftheworld.blogspot.com/

En el que segueixo esperant fotos de taxis de arreu del mon.

En fi, moltes gràcies a tots, heu estat uns grans companys de viatge.

diumenge, 11 de juliol del 2010

INDEPENDENCIA

dissabte, 10 de juliol del 2010

MARXO UNA TEMPORADA

Segueixo sense feina i sense res. I el pitjor, sense ganes de buscar un altre feina. He acabat ben fart dels jefes taxistes, una colla d’impresentables i farloperos.

I mentrestant gaudeixo del atur, me’n vaig uns dies a Escòcia i qui sap sinó trobaré feina allà.

Primer a la mani d’avui evidentment i d’aquí uns dies marxo.

divendres, 18 de juny del 2010

LLIBRE

Ara que m’he quedat sense feina i casa, tinc tot el temps del mon per acabar projectes pendents.

De fet, estava acabant dos llibres. Un me’l volien publicar pero no he trobat les condicions que m’interessessin i abans de publicar-lo amb aquests, he volgut fer una prova amb un diari de viatges que ja tenia escrit.

Ara ha estat publicat i aquí teniu el link.

Quan acabi els altres ja us els faré saber.

dilluns, 14 de juny del 2010

UN GRAN DIA

Dia de eleccions avui.


I despres un partit ben emocionant amb victoria blaugrana

dimecres, 26 de maig del 2010

OUTLETS

Avui he fet un viatget al aeroport de Girona. Un bon viatge i a mes amb un amic del poble que casualment ens vam trobar dins el meu taxi a Barcelona fa uns dies. I com l’empresa el fa viatjar molt doncs ara el porto jo als aeroports.

Pero tornant de Girona, avui com tenia festa, he tornat per la nacional, no hi passava des de que vivia per allà i em feia gràcia. Sempre tornem per Autopista i escopetejat cap a la city.

Baixant per la NII m’he trobat amb un outlet que ja no el recordava. Si vens per autopista passes per els outlets del Roca Village pero per baix, tens el mes gran outlet del sexe.

Si si, segur que es un outlet!!! Tots son restes de sèrie, material d’altres temporades que ja no estan de moda ni ho tornaran a estar mai.

A altres carreteres també hi ha prostitució, pero son mes mercadillos, que entremig pots trobar alguna ganga. Aixo no, era un autèntic outlet. Pero quan hi son, es perque be algo deuen pillar, Ha d’haver per tots els gustos.

divendres, 21 de maig del 2010

iaiones


Em sembla que faré un grup de facebook nou. Serà sobre una espècie nova per a mi. A la nit no hi ha d’aquesta espècie.

El grup es dirà “ senyores que van contant monedes mentres el taxímetre va pujant

Clar, ara la meva clientela ha canviat bastant al estar de dia, s’han acabat pràcticament les xurrys, les que em parlaven de tu, i totes les que hi havia a la nit.

Ara les principals clientes, sobretot a partir de que comencen els anàlisis als hospitals son les entranyables iaiones.

Dins d’aquesta espècie hi ha una subspècie que em posa dels nervis. Son unes iaiones que ja pugen amb el moneder a la ma.

A la que el taxímetre es posa en marxa, elles aboquen les monedes del moneder sobre una ma.

Passen 2 euros al altre ma (baixada de bandera) i a mesura que van queien els cèntims al taxímetre, elles van passen monedes a la ma que havien posat els dos euros.

Clar, les monedes ens van de conya per el canvi, pero les monedes aquestes tant petitones i sense cap valor ...

Amb ho que arribem a lloc amb un fotiment de monedes a cada ma. I que fan al arribar? Tornen a comptar totes les monedes.

Algunes s’equivoquen i compten les de la ma equivocada amb ho que tenim un problema, no quadre el que ella havia fet.

Aleshores compte les del altre ma i comencen a sortir els números.

Quan et donen el fotiment de monedes, sempre hi ha unes quantes que van per terra, vinga ... mou cadires per buscar les monedes.

Per mi desprès de 50000 bozinazos et dona les monedes de la ma correcte

-si les vol comptar, em sembla que esta just

-no cal senyora, que no porta cap bossa de super

-que?

-home tantes monedes i una bossa de super podria sospitar que es ionky pero sens ela bossa esta clar que no m’enganya

dimecres, 19 de maig del 2010

BLOC MEDIATIC



Un altre cop mediatic!! Aquest cop gracies a un tal Antoni, no tinc el plaer i m'agradaria molt.
Primer va ser aquest bloc en premsa escrita i radio i ara l'altre, potser el bloc que l'hi tinc mes carinyo tot i ser el menys visitat. Un cop mes moltes gracies a tots i a RAC1.
Apa un regal per tots

dilluns, 17 de maig del 2010

CAMPIONS!!!!!!!!!

dijous, 13 de maig del 2010

TENIM SINDICATS A AQUEST PAIS!!!!!!

Jo que pensava que els sindicats d'aquest pais els havien reconvertit en oficines d'ajut a l'inmigracio i resulta que encara fan la seva funcio!!!
Pero clar, per defensar els mes aforits, els unics que tenen la feina assegurada.
Pero per defensar els mes de 4 millions que estan sense feina no han alçat la veu, ni tant sols una vaga general, quan a França per menys han muntat 3 vagues generals. No sera que ja els hi anava be que els d'aqui ens quedesim sense feina per colocar quans mes inmigrants millor al mercat laboral??
Estic per fotre les maletes i marxar a buscar-me la vida a un altre pais d'Europa, ja fa dies que l'hi dono voltes al tema i ja he començat a mirar coses, em fot molt de fastic ja aquest pais començant pels politics i sindicats i continuan per la gent que no vol que siguem el que som, una Nacio!! Quan tots prefereixen seguir sent expoliats per el pais que ens okupa, que collons foto aqui, nomes el Barça i uns ulls molt dolços em retenen aqui.