diumenge, 20 de setembre del 2009

NONEMBE

Hi ha vegades que el cervell et repeteix nonembe i des de un temps cap aqui, el meu ho va fent. No em concentro per escriure, no em concentro per llegir, no tinc ganes d'explicar moltes histories que pasen al taxi... en resum nonembe.
Sort del Barça que em dona vida i el blog dels taxis, de veritat avui per avui es el blog que em te mes enganxat i amb mes ganes de seguir endavant.


Per ho demes, suposo que haurem d'esperar a que m'entri l'inspiracio per seguir relatant com d'estranya es la gent de la nit de Barcelona.
Moltes gracies per les vostres fotos.

dijous, 17 de setembre del 2009

CARRIL BUS BICI TAXI?? NOOO BUS TAXI

De la frase "carril bus taxi" quina es la paraula que porta tanta confusió a aquests atontats??

Cada dia aquest problema es mes gran, tenen infinitat de carrils bici per tot arreu i ells per el carril bus sense adonar-se que això es un perill per ells i per nosaltres, a ells els poden matar ràpidament en algun accident pero es que a mi se’m ratllaria el taxi i evidentment ells no porten assegurança.

Desprès t’atures tu a un carril bici un minut per encotxar i ja has de escoltar insults, veure males cares i mals gestos o inclòs alguna patada al taxi.

Jo ja ni aigua a aquesta colla,l’altre dia.....i fins aqui puc escriure ;)

















dimecres, 16 de setembre del 2009

FUGIDA FALANGISTA


Per la carretera de Torrentbo

dilluns, 14 de setembre del 2009

UNS PERUANS

L’altre nit m’aturen uns Peruans.
- a LA Montseni
- serà Montseny?
- No no Montseni, o al menos asi esta escrito, es de Hospitalet
Tot el camí explicant com es diu el seu carrer
- Quan de temps porteu aqui?
- Tres años solo
- I encara no sabeu dir ni el nom del vostra carrer?
- Es que el Catalán no lo sabemos nosotros. Con hablar castellano ya nos basta
- Home, una mica de respecte, aixi comença l’integracio, no nosaltres aprenent el vostra
- Ya pero uds ya saben el nuestro i asi es mas facil
- Mes fàcil? Ostres fotent-li petades al català, dient el nom del vostra carrer?
La cosa es va posar una mica tensa i vaig canviar la conversa per no liar-la un cop mes.
Despres d’una estona arribem a prop del seu carrer
- Avia’m, Montseny a quina alçada?
- Con LA Llanka
- Ah no, el poble de la família del meu pare ja no et tolero que ho diguis malament, com que Llanka?
- Eso pone en la placa
- T’has mirat be la placa?
- Siiii i pone eso Llanka
- Posa Llança, la ç no es pas una k, aleshores es diu Llança, avia’m com ho dius?
- Llança
- Be, bastant be sino fos per l’accent
Al baixar la noia que anava a darrera callant i tragant diu
- Perdonenos senyor por nuestro mal catalan, ya no diremos mas veces mal esta calle,ya nos acordaremos
Dos taxis al dia i ja parlarien Català

ARENYS DE MUNT DIU SI

Arenys vota independència

La consulta simbòlica d'autodeterminació es tanca amb una participació del 41%, un 6% més que en les últimes eleccions europees. El SÍ arrasa, amb 2.569 vots, un 96,33% dels 2.671 emesos

Autodeterminació

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, [1] és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1.

El dret a l'autodeterminació és una norma de Ius cogens. Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.



Independentisme a la Comunitat Autònoma de Catalunya, segons l'ICPS

Taula de continguts

[amaga]

[edita] Antedecents

Aquest principi va ser formulat per primer cop pel president dels Estats Units Woodrow Wilson en els seus Catorze Punts; i va ser important en el Tractat de Versalles per dibuixar les fronteres de l'Europa Oriental i apuntar a la descolonització. Molts dels conceptes resumits en l'ideal d'autodeterminació poden trobar-se en documents anteriors com ara la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.

El dret a l'autodeterminació ha estat reclamat en dècades recents per pobles d'arreu del món. En la majoria dels casos es planteja per una minoria ètnica o religiosa que persegueix la independència d'una majoria per evitar la seva discriminació o persecució.

La Constitució de la Unió Soviètica reconeixia aquest dret a les seves repúbliques, però no va posar-se en pràctica fins a la perestroika, i va portar a la disgregació de la Unió Soviètica.

[edita] Carta de les Nacions Unides

Quan es va ratificar la Carta de les Nacions Unides el 1951, els signataris van introduir el dret dels pobles a l'autodeterminació en el marc del dret i la diplomàcia internacionals.

El propòsit de la clàsula de l'autodeterminació era el de permetre que les antigues colònies que existien abans de la Segona Guerra Mundial poguessin decidir lliurement llur futur. Tanmateix, després de la descolonització, el dret d'autodeterminació s'entenia aplicable només als estats i no als pobles, i es circumscrivia als principis d'integritat territorial i de no ingerència en els afers interns. Moltes de les antigues colònies que havien accedit a la independència varen enfrontar-se a moviments secessionistes i irredentistes i es va produir un consens internacional que l'autodeterminació no era aplicable a aquests moviments.

[edita] Declaració dels drets Humans

La Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides del 1970 va circumscriure el dret d'autodeterminació a la doctrina del protocol internacional. En resum, tot poble té dret a la lliure determinació per enfrontar situacions de manca de representació o d'opressió per part d'un govern determinat.

Es produeix una tensió entre el concepte d'autodeterminació i el d'integritat territorial. Aquest conflicte ha estat resolt en la pràctica definint que "poble" amb dret a l'autodeterminació són les persones que viuen en un mateix estat-nació més que les persones que comparteixen una mateixa cultura o llengua. És per això que l'autodeterminació en els inicis del segle XXI no empara les aspiracions polítiques de les minories ètniques oprimides.

[edita] Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics

Les Nacions Unides van proclamar, l'any 1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977, segons consta en aquest document, a les Nacions Unides: Status of ratifications.

El seu Article 1 proclama:

Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.

Queda a l'aire, però, la definició de poble.

divendres, 11 de setembre del 2009

BONA DIADA A TOTS

dijous, 10 de setembre del 2009

YANKEES


Els Yankees son diferents a tots, aquests, els amics de la Julia (sentada al meu costat) venien de festa, ballant i cridant dins el taxi
De repent, paren de ballar i cridar, tots amb cara de preocupats, i el Californià del mig, obre la motxila, i vomita dintre. Si senyor!! Millor embrutar tot ho teu que no el cotxe d'un taxista.

diumenge, 6 de setembre del 2009

JO NO SOC TONTO


L’altre nit m’atura una noia sud-americana. Em dona l’adreça on anava, per suposat a un barri d’aquests on viuen ells... I continua xerrant per mòbil, ja va entrar amb el mòbil a l’orella i va sortir amb el mòbil a l’orella.
Es lleig escoltar les converses dels demés, jo ho se. Però en un espai tant reduït, com l’interior d’un taxi es difícil no escoltar i mes quan en comptes de xerrar,criden.
Conversa típica, preguntant per tots els de la família, un per un, fins l’infinit. Als 4 euros de taxímetre la conversa de la noia entra en la fase de; perquè no quedem.. ( ep!! Amb mi no eh?? Amb l’interlocutor del telèfon)
- el 11 es fiesta aqui, porque no veniis de Madrid aqui?
- ...........
- si es fiesta, es su fiesta nacional
- .............
- fijate como son que celebran una derrota ja ja
Jo amb mala cara i amb la mosca a l’orella, perquè com a mínim siguis discret i abaixa la veu. A mi quan em truca algú i vull explicar la classe de porqueria que estic transportant en aquell moment, intento ser dissimulat.
Aquí la noia es va agradar ( suposo que veient que al altre l’hi feia gràcia el que deia ) i es va animar com l’Aznar amb dos copes de vi.
- Si si fijate si llegan a ser tontos que celebran las derrotas, hay que ser tonto!! Ja ja ja
El taxi que s’atura
- No aqui no senyor, ya le indicare, que aun falta mucho.
- Aquí si, aquí s’acaba el viatge noia
- No no si tadavia falta y esto no lo conozco, no se ni donde estoy
- Doncs ho sento, fora del cotxe
- Yo no me bajo no, hasta que no me lleva donde le he dicho no me bajo
- Al carrer t’he dit
- Pero porque??
- Mira perque jo no soc tonto com el de media markt
- Como?
- Que al carrer
- No puede hacerlo
- Ho estic fent, va baixa que no t’hagi de baixar jo
- Pero porque ?
- perquè no vindràs a casa meva a insultar-me no? fora!!
- Te voy a denunciar
- No ho crec, perquè ni et cobro, em farien fàstic els teus cèntims, fora!!
Un cop va baixar, van venir les típiques acusacions de racista i amenaces de tot tipus, ni cas, al carrer... només ens falten aquest al altre bando també.

dissabte, 5 de setembre del 2009

DRET A L'AUTODETERMINACIO


La justicia d'aquest pais no autoritza un acte democratic i permet una contra mani de feixistes a Arenys de munt.
EL DIA 20 TOTS A ARENYS DE MUNT A LA CONTRA-CONTRA MANI

dimecres, 2 de setembre del 2009

MOLTES GRACIES


Avui no hi ha post, ja fa molts dies que no em trobo gaire be i nomes treballo a estones i despres cap a casa, a intentar curar-me d'una vegada.
Pero avui, volia escriure per donar-vos les gracies a tots els que esteu enviant fotos de taxis per l'altre bloc. Moltissimes gracies!!
I seguiu enviant que els anirem penjant tots al bloc, tant se val d'on siguin, de la conxinxina o d'aqui el vostre poble, el que importa es que siguin taxis.
Aqui els teniu tots els penjats ja