dimarts, 23 de juny del 2009

SANT JOAN

He tingut sort al trobar la feina a temps per poder pencar el dia de Sant Joan,de fet em sembla que he treballat tota la vida per Sant Joan.

De fet vaig començar a fer de DJ en una nit de Sant Joan i ja des de aquell any tots els Sant Joans han estat dies laborables per mi.

En el mon del taxi,es la millor nit del any junt amb Fi d’any,a no ser que tinguis un dia increïble el dia menys pensat com ahir a la nit,que tot sortia rodo.

Avui els que vulgueu taxi,paciència i sobretot coneixement,si esteu trufats millor el metro,te bancs mes grans per estirar-se i vomitar tranquil·lament,no cal embrutar cap taxi.

Avui,tingueu en compte que puja a un taxi val una miqueta mes,la baixada de bandera seran 2.00 e com sempre +3.10 e ( de 20.00h a 8.00h )+2.00 e ( de 0.00h a 6.00h) No hi ha res que cansi mes de la nit de Sant Joan que explicar a tothom el perquè de tants suplements,cada un que puja et fa la mateixa pregunta i a mesura que passen les hores,tu tens menys ganes d’explicar-ho i ells menys capacitat de comprensió.

Apa bona revetlla,ara una de les que mai et podies oblidar de punxar en una retvella


diumenge, 21 de juny del 2009

LA T1


Be,ja he començat a pencar i a mes en un cap de setmana,en el que hi havia molta feina gracies al Sonar09.

Les primeres hores em sentia estrany,potser el canvi de cotxe,de taxímetre,tot però anaven passant els minuts i em sentia millor.

Al final molt content i potser les ganes de que anés be,han fet que anés millor del que esperava inclús,la jefa contenta,tot ok.

Ahir a mitja tarda,estava a la benzinera del airport posant gas i arriba un sms de Aena,que falten taxis a la T1 amb urgència ,encara no havia anat i dic;anem a investigar.

De la T2 a la T1 primer has de fer infinitat de rotondes seguint unes indicacions,per fi,quan s’acaba el camí i dius ;deu ser aquí,entres a una espècie d’autovia d’enllaç,mes indicacions cap a la zona d’espera i desprès un scalextric i per fi trobes la zona d’espera nostra,a destacar la pantalla de plasma del bar i que ara tindrem sostre a la nostra zona d'espera.

Aquí sense aturar-nos ens envien a tots corrent cap a la T1(perque "faltaven" taxis) mes autovia d’enllaç,jo seguint als altres sinó ves a saber on hauria anat a parar,i per fi entrem a una túnel que ens porta a la zona d’arribades.

A destacar el recorregut tant llarg que em de fer nosaltres per arribar fins aquí.Tingueu compasio dels taxistes que us recollin,si arriben marejats de tanta volta per recollir-vos

L’edifici del aeroport maco,molt maco i funcional,com tots els aeroports americans,arribades a baix al carrer i sortides a la planta de dalt per no col·lapsar de vehicles el davant del aeroport.

Molt be tot,excepte que no arriben avions allà quasi,ens envien sms dient que falten taxis i no se perquè faltàvem,potser perquè els barcelonins que anessin a veure el airport veiessin que també hi ha taxis i poder fer la foto.

Desprès de mes d’una hora de fer el paries allà,apa de buit cap a la ciutat a treballar,molt be Aena!!

dimarts, 16 de juny del 2009

QUI HA DIT CRISIS???


Al final no agafo la feina aquella,no.

A ultima hora,per les veus donades,han aparegut dos ofertes mes de treball. Una la que mes m’interessava, igualant les condicions que tenia a on treballava abans. I un altre entremig,que ha aparegut a ultima hora.

La que m’interessava, ha fet esperar fins ultima hora el ok i ja estava per agafar la intermèdia. Però a ultima hora de la tarda ha sonat el telèfon i m’han dit “ets tu l’escollit” guaiii

Per primer cop tindre una dona com a jefe.


ACTUALITZACIO DEL POST


Qui ha dit crisis??? Ostres vaig posar un anunci al IMT i no paren de trucar,cada cop tinc mes ofertes per pencar i jo que pensava que això seria complicat i m’hauria de conformar amb unes condicions pèssimes.

Clar,ara ja ningú em millora l’oferta,alguns l’igualen però soc a la banda alta i ja no es sobrepassa aquet punt.

Com a dada anecdotica,la majoria de trucades son de dones taxistes epp i sense posar cap foto eh?? Que llestes son escollint

diumenge, 14 de juny del 2009

S'ACABEN LES VACANCES

Al final la pèrdua de la feina nomes haurà estat com unes curtes vacances (tot i el difícil que es econòmicament en atur),amb un viatget ( Roma ) i un munt de coses que feia anys i anys que no feia,com caminar per la platja a la nit,pujar muntanyes,veure a bastants amics oblidats d’aquí al voltant.

El caminar m’ha donat molta vida i es una de les coses que no penso tornar a deixar de fer tot i l’esclavitud de la meva feina.

Dinars i sopars amb amics i amigues es un altre de les coses que segur que a partir d’ara tindran un espai reservat a la meva agenda.

E inclús prendre el sol,els últims anys amb l’historia de pencar de nit,semblava Andres Iniesta. Ara,encara que tornaré a pencar de nit,segur que trobaré temps per prendre el sol,aquets any estic negre negre negre.

Total,que estic desfruitant aquets últims dies de vacances com mai,espero ja poder començar a pencar a mitja setmana que ve.

Ahir,despres d’un dinar copios a casa d’un amic i una llarga sobretaula,al vespre vam tornar a pujar al Turo d’en Baldiri,pero aquet cop vam continuar una mica mes enlla,cap a Sant Mateu,fins que al lluny viem el Vallès.

Avui el mati he repasat els meus discos,cosa que faig sovint tot i ja saber quins discos tinc pero m’encanta agafar-los un a un i mirar-me’ls,he trobat un que feia temps que no escoltava.

Un disc de Michael Jackson poc conegut. Que va editar la seva primera discogràfica,aprofitant l’èxit que tenia amb el Thriller. Aquet disc va caurà a les meves mans un estiu dels meravellosos vuitanta i el vaig punxar quasi totes les tardes d’aquell estiu a la discoteca. Potser recordant un amor d’estiu.Una canço especial.

dijous, 11 de juny del 2009

JA TINC FEINA

Abans obro el bloc,abans trobo feina. Si aquesta es la gran noticia,he trobat feina i no caldrà continuar el bloc.

Avui tenia cita a l’OTG per apuntar-me i ser un aturat oficialment i precisament avui tenia una entrevista de feina.

Un bon amic,i millor persona,amb la seva influencia va fer que el meu currículum passes davant de mitja sud-americà i fos la primera opció de l’empresa.

El que em feia falta realment era pencar,tindre ingressos i sentir-me útil,sinó de que?

Tindré la mateixa feina,un parell d’hores mes que fins ara i un sou un 15% inferior.

Al sortir de l’entrevista,tenia feina i em sentia com si m’haguessin escopit a la cara.

I m’és absolutament igual que em diguin racista però explicarem el perquè d’això. A mes els empresaris ho expliquen amb tota tranquil·litat i t’ho diuen,si no vols la feina tinc 2745 sud americans que si la volen.

Aquesta gent,estan rebentant el mercat laboral amb l’ajuda del empresariat d’aquí. Treballen,en el meu sector,per un 15% menys del habitual i això no es..

Mentrestant,el sindicats,venuts al poder,callen i nomes es preocupen d’aconseguir un millor ben estar per aquesta gent. I la gent d’aquí??

Aquesta gent ja van rebentar el mercat dels pisos de lloguer en el seu moment amb els pisos pateres. Vivint munts de gent a un pis de lloguer podien pagar preus de mes de 1000 euros al mes. Desprès anaves tu sol a buscar un lloguer i flipaves cada mes per pagar-los.

Ens estan destruint el país,nomes amb el interès seu i dels empresaris d’aquí.

Els cèntims que guanyi aquesta gent no seran invertits en la seva totalitat aquí,no,una gran part seran enviats als seus països d’origen amb ho que mica en mica anirem empobrim mes i mes el nostra país. Avia’m fins a on arribem.

Jo entenc que hi hagi immigració per fer segons quines feines,que molta gent d’aquí no faria,però es que ara ja ho estan fent tot.

Una immigració lògica seria de gent dels països del voltant i en moments d’excés de feina,com els primers negrets que hi havia al Maresme ajudant als pagesos a recollir la flor. A mes aquets s’integraven com ningú,la majoria aprenien abans el català que el castellà. Aquets d’ara no els parlis català perques era perdre el temps.

Però com som ho que som com a país,tenim el que ens mereixem. I mai tindrem mes,mentrestant tots ens preocupem de salvar la nostra hipoteca i prou

En fi,que estic molt content de tindre feina com podeu veure.

Apa tornem a ser aqui.


dimecres, 10 de juny del 2009

SIAU

MENTRESTANT DURI LA CATASTROFE D'ESTAR SENSE FEINA,EM TROVAREU A...


http://elblocdunaturat.bloc.cat/

dilluns, 8 de juny del 2009

A PUNT DE TANCAR


Be,sembla que haure de començar a recollir i plantejar-me tancar el bloc durant un temps,era condició indispensable ser taxista,per fer aquet bloc. I davant l’impossibilitat de trobar feina,no fa sentit.
Els empresaris,davant la crisis paguen menys,sou de sudaca. I encara que els hi diguis que tu l’acceptes,no t’agafen perquè saben que quan trobis un sou acord amb la teva experiència marxaràs.
Això em passa per treballar amb falsos ultra-cristians que “ a Dios rogando i con el mazo dando”Com tots els d’aquesta secta.Ara em vaig sense feina.
Però be,la nova situació es un altre,sense un putu duru,pero sincerament em trobo be,em feia falta deixar de treballar 12 hores diàries i dedicar-me a mi. Em tenia abandonat des de feia 20 anys.
Ara cada dia camino al voltant de 10km,faig de Masnou a Teia d’aquí a Premia de Dalt desprès Premia de Mar i finalment torno per la platja fins a Masnou.
Estic ben sorprès,jo fent salut!!Els primers dies va ser dur pero ara com si ho necessites el caminar.
Abans d’ahir,no estan prou content amb el recorregut que faig,al arribar a Teia amb un amic vam pujar al Turo d’en Baldiri,a la serralada marina i camí del Sant Mateu. Una pujada dura,de mes d’una hora de fortes pujades but I got it!!
Increïble qui m’hauria de dir a mi que tornaria a pujar muntanyes? I el cert es que quan arribes a dalt tens una grans sensació. Jo que pensava que era una cosa absurda això de pujar muntanyes...
A mes les vistes a dalt s’ho valen,son un regal.
Ahir,desprès del esforç del dia anterior,el recorregut va ser l’habitual i el calendari ens va regalar una lluna plena que ens va acompanyar tot el viatge.
And That’s all,seguirem fent salut fins que trobi una feina decent.
Gracies a tots els amics que m’estan donant un cop de ma aquets dies.

dilluns, 1 de juny del 2009

LA GRAN FINAL ROMA 27 MAIG

Pujà les escales i als nostres peus ens quedava un altre estadi històric,jo me’l esperava mes vell,mes fet pols i que vaaa!! Era guapissim,la primera impressio molt bona. La visio,tot i esta a la fila 62 perfecte.

La putada es que anàvem tots separats a dins del estadi,pero en seguida en vaig fer amic del meu vei,un senyor de Lleida i del darrera i d’una parelleta del davant i .... tots érem amics i encara no havia començat el partit.

L’ambient prometia,tothom animava i encara no havia començat la final.

L’historia estava apunt de decidir-se com deia als cartells de la ciutat,”l’historia es decideix a Roma”

Els nervis se’m menjaven,volia futbol ja!!!!!!!! Pero les finals el que tenen es això,que primer et foten el show aquell i desprès va sortir un cantant italià a cantar l’himne de la Champions...que llaaaaaaaarg!!

Per fi comença a rodar la pilota i la bogeria era màxima,tothom cridant i primer susto amb CR7,falta que quasi ens foten el primer. L’equip no es centrava fins que arriba una pilota al Eto’o i el deliri!!!! 1-0

Jo abraçant-me amb el Sr. De Lleida...ell volia abraçar la seva dona pero jo el tenia ben enganxat a ell i abans de que ells s’abracessin,em vaig abraçar jo amb la seva dona també,que guapo tot,el millot inici esperat.

Jo em vaig començar a emocionar,com a totes les finals,i apa a seguir animant amb els ulls humits.

Els nervis van baixar molt,el control del partit era total i nomes ens dedicàvem a res mes que ha animar.

Per fi mitja part,

això va be,ens dèiem,no hi ha color. Jo donava gracies a que no vaig voler escoltar ofertes per l’entrada de la final.

La segona part va començar igual que havia acabat la primera,domini absolut del Barça,les grades eren una festa fins que va tornar a esclatar el deliri,gol de Messi!!!!!

Tota la grada cridant Meeeessi,Meeeeessi,Meeeeessi...

Jo aqui ja estava fora de mi,m’abraçava amb tothom,inclus amb un tio molt lleig que corria per allà,que exagerat,ja ningú va seure al seu lloc. Jo estava a les escales saltant i cridant tot el rato....

I la superioritat va arribar a tal punt que els vam torejar i tot,crits d’ole ole a cada passada dels jugadors del Barça.

Miressis on miressis tot eren cares de felicitat,gent emocionada com jo,que no deien res perquè s’estaven aguantant les llàgrimes ,gent fora de si cantant i saltant,abraçant-se amb tothom,gent gran que feien la mateixa cara que un nen el dia de reis.

Sense cap dubte va ser la millor final de les que he viscut,Wembley va estar molt be també,quasi a l’alçada d’aquesta perquè era la primera però vam estar tots amb el culet apretat fins al final i recordant la nostra Historia,Paris pse,va estar molt be pero res a veure amb aquesta,per tot,per l’equip,la gent,l’estadi,la ciutat.... Va ser molt gran!!

Esperant la entrega de la copa es cantava el coooopa,lliga i Champions Champions!! L’himne del Barça....ser del Barça es el millor que hi ha....madridista el que no boti.

I per fiiiiii l’entrega de la copa,primer medalles als altres i mentres les entregavem,vam estar aplaudin al Manchester excepte a un,que ens va fer tonar a cantar allo de que hijo puta es,ese portugues.

Desprès els jugadors del Barça,un a un a recollir el seu premi i aleshores tot l’estadi(be,la curva sud) amb els braços aixecats fent-los moure com si tremolessin i cridant fins que Puyol va aixecar la copa i allò ja no se com explicar-ho el que sentíem allà. Jo un cop mes vaig enrecordar-me del meu pare,me’l imaginava al cel saltant d’alegria,segur que si.

I desprès els jugadors van fer la volta d’honor però els de seguretat no els deixaven apropar-se a la seva afició fins que uns quants van trencar el cordó de seguretat i es van apropar,sort que la germana del meu col·lega estava a prop d’aquella zona i va fer unes fotos increïbles,jo estava sense bateria a la càmera i al mòbil.

Desprès ens van tindre mes de mitja hora allà tancats al estadi,esperant que marxessin els anglesos i alla va començar la festa,va ser una passada aquella mitja hora,semblava canaletes.

Tothom es feia fotos amb tothom....

Per fi vam sortir,una televisió de no se on van connectar en directe,quan sortíem cantant,la germana del meu amic també va sortir a la tele,just en aquet moment..

Tot molt guapo va ser i per fi fora ens vam retrobar tots a on havíem quedat,petons,abraçades,tothom contentíssim,molt molt molt guapo!!

Sortint del estadi,ens vam aturar a xerrar amb amics,a la recta,i per allà anava passant tothom i ens anàvem retrobant amb molts,abraçades mes abraçades,quina felicitat teníem tots.

Ja érem Campions d’Europa,havíem conquerit Roma

ROMA 2on dia

Segon dia a Roma,segurament un dels millors dies de la meva vida,desprès de Wembley.

Tot va començar perfecte amb l’esmorçar del B&b Romà.

Despres al carrer i cap a termini a gastar la targeta de metro,pero com sempre un,el mateix,s’havia deixat coses al hotel i va tindre que tornar i nosaltres ens vam aturar al Libanes de la nit a fer Birres,que com ens coneixien si ens servien,al final va caura un kebab i tot.

Van apereixa uns anglesos i xerrant xerrant encara ens van convidar a mes birres,amb ho que començavem forts el 2on dia de la llei seca. Al cap d’una hora de rellotge apereix el col·lega i marxem cap a Piazza Spagna,fent apostes que si la casera del B&b o si no la casera del B&b,de fet s’havien agafat molt de carinyo la signora i el col·lega en un dia nomes.

Sense treure res de clar,apereixem a P.Spagna,amb el cabreig d’en Jordi que estava fart de caminar per Roma. Ell volia tornar al Coliseu com anit,que arribàvem els seus col·legues.

Pero primer teníem que veure això. Aquí ja l’ambient havia canviat al que veiem ahir per tot arreu . Càntics i mes càntics,majoria blaugrana i ens anàvem trobant a un munt de gent d’altres viatges.

Desprès de les fotos de rigor,metro i cap a Coliseu que ja arribaven els de Torroella amb furgoneta,arribem allà i ens retrobem tots,pero pobres tenien una cara de cansats... Al grup d’aquets era molt números i entre mig algunes dones que els van posar firmes a tots i a dinar a Piazza Spagna.

Nosaltres vam passar,alla seria mes car,i en Jordi ens havia fet baixar corrent cap alla i desprès passaven d’ell.

Vam anar a Termini a dinar uns raviolis i uns escalopines i aquí ens van fotre la punyalada del viatge,i aixo que no hi havia alcohol,menys mal,pero ja vam pagar la coca-cola a preu de Champany frances.

Desprès del dinar,apa cap a plaça Spagna. Nomes fèiem cercles en rodo,pero la veritat,ja no estàvem per visitar res,volíem que comences el partit ja. Els que tenien l’entrada amb en Jordi arribaven a P. Spagna.

Allà hi havia cada cop mes ambient,pero els anglesos començaven a ser majoria. Tot just arribant alla,la germana del soci truca dient que en breus minuts arriba a P. Spagna,Bingo!! Per fi,encertem una,perquè quan estàvem a un lloc apereixia la gent per l’altre i al inrevés.

Aleshores va arribar ella i volia tirar la moneda a la fontana i ens hi vam anar cap allà,en Jordi es va quedar amb els seus amics. Vam fer un bon canvi,no hi havia color,tot i que en Jordi es una gran persona i un crack.

La Fontana si era Blaugrana,de fet un del càntics era La Fontana,es blaugrana...Fotos,monedes un altre cop per si ahir no les havíem tirat be,cantics i de repent em trobo de cara amb en Sr. Carod

-Bona tarda Sr. Carod

-Bona tarda,com va tot be?

Desprès el va saludar en Xavi i a la fontana es va cantar l’himne nacional de Catalunya,desprès quatre imbecils convergents el van insultar i va marxar. Moment que vam aprofitar per fer un altre gelati Italiani,que boooooons son!!!

I d’aquí a un bar,que ja havíem estat el dia anterior a fer l’últim tast abans del futbol. Aqui vam xerrar amb els del bar,que ja ens coneixien,un de la juve,un del Lazio il’altre de la Roma,curiosament tots volien que guanyes el Barça.

I ja vam enfilar via del Corso cap a Piazza Popolo per agafr el Tramvia que ens portaria a prop del estadi.

El tramvia et deixa bastant llunyet del estadi,has de caminar bastant i el tramvia era una sauna i una penitencia,


ple d’anglesos cantant sense callar tot el viatge,


sort que mentres cantaven jo els hi aguantava les birres i el vodka i anar fotent-li,tu canta noi que ho fas molt be l’hi deia jo.

Un cop a la via del Estadi,una gran volta i cap a la nostra porta.

Primer control,ni carnet ni hòsties,cap dins. Allà uns xiringuitos ens assortien de beguda previ pago d’uns denarios.

I ja enfilem l’ultima recta cap el estadi,fotos,retrobaments amb gent d’altres viatges,despedides perquè no tots teníem el mateix lloc i apa,segona porta,plena a petar de gent. Aquí tampoc van demanar carnets d’identitat ni res,al contrari,ens fotien preses perquè entréssim,faltaven nomes 20m per començar la gran final.

diumenge, 31 de maig del 2009

ROMA 1er dia ( com no hi ha taxi..)

La nit del dilluns va ser l’ultima de feina,però ja no m’enterava de gaire,estava ja fora de mi i nomes pensant en la conquesta de Roma.

Acaba la feina d’hora i anar a recollir el meu amic Xavi i en metro cap a l’estació del Nord.
Esperar el crack d’en Jordi i Autocar i cap a Girona airport.

Allà vam arribar bastant d’hora i vam estar per baix fumant i bevent una miqueta,fins l’hora d’embarcar.

Al avio,com als autocars tots al final de tot i sorpresa,Ryanair per distreure’ns durant el viatge ens van posar al costat a uns suportters històrics del Man U.

Un d’aquets el que mes es feia veure i sentir,ens va ensenyar uns catàlegs del Man U on sortia ell a algunes fotos a la final de Barcelona.

I com la confiança fa fàstic van començar a cantar cançons de suport al seu equip. Fins que van cantar la que l’any passat sentíem per tot Manchester,al enfrontament amb ells,la de viiiiva Ronaaaaldo viiiiva Ronnaaaldo i clar mentrestant agafaven aire nosaltres dèiem Fucki’n Ronaaaaldo...i així ens vam fer amics. Ja els hi vaig dir quan parlàvem del partit del any passat que no tots els dies era Nadal. Ell reia.

Un cop a terra,per la terminal ens vam trobar i es van despedir de mi amb un irònic: see you at christmas day.

A destacar la ruta que fa l’avio per aterrar a Campino,espectacular on les hi hagi,es va recorre per sobre,tot el centre de Roma i vam poder distingir tots els monuments.

A diferencia dels cops que em aterrat al Leonardo da vinci,que sempre em entrat des de el mar.

Un cop allà,autocar i cap a Roma. La citta eterna,estava igual que quan havia estat per últim cop,amb el seu encant especial. L’autocar ens va deixar a Termini i allà a intentar centrar-nos i trobar el nostra hotel que era a prop. El mes difícil de tot va ser aconseguir trobar l’oficina d’informació turística,en comptes d’estar al hall,esta al costat de la via 23!!! Tela per trobar-la.

Per fi,arrenquem i en seguida vam trobar el nostre B&B a Roma.

Homeee,estava be,net i cabíem els 3 a una habitació....veient com estava el panorama a la ciutat per trobar un hotel aquets dies,podíem estar contents.

Aquí en Xavi,es va adonar que havia perdut coses durant el viatge i l’hi van donar la tarda però poc a poc el vam anar reanimant.

Primer pas buscar un lloc per menjar, i evidentment a aquella hora ja nomes podia ser una pizzeria i camí del centre la vam trobar. Dirigida per una Rusa que parlava un correcte Italià i dos sud-americans que treballaven allà i també parlaven un correcte italià ,no com els que venen a Catalunya i mai parlaran Català.

D’aqui vam anar caminant i baixant carrers i el primer lloc on vam apereixa va ser a Via Venetto,on el Barça tenia el seu hotel.

Al costat,la plaça del Tritone( a la plaça Barberini) on vam fer les fotos oficials del viatge.

Aquí ja vam començar a notar que els Romans anaven amb el Barça.

Be,a Termini ja ho havíem notat una mica pero em sembla que era mes interessadament per si els hi veníem una entrada.

Aquí la gent ens tocava la bocina i aixecaven el puny,els taxistes ens cridaven per la finestra Força Barca, a destacar que ho deien amb C i no em Ç,coses d’Italia. La gent al carrer ens deien vincere vincere . Uns japos es volien fer fotos amb nosaltres...impressionats del que era ser cules a Roma aquell dia..

Vam seguir baixant i cap a la Fontana di Trevi,a tirar la moneda. El Xavi,seguia de molt mal rotllo per el que havia perdut i estava tocat tocat. L’animació allà era brutal ja, i alguns anglesos per el mig,i com no,amb qui es volien fer fotos?? Amb el cule que els hi fotia canya mentres cantaven.

D’aqui tot passejant ens vam apropar al Pantheon,tant guapo com sempre,com m’impressiona,aquet monument. Aquí es on pensava jo que em sentiria malament recordant la meva ex,ja que aquesta plaça i vam passar moltes hores i molts sopars vam fer pero que vaaa,burra ella. I si aquí no tenia mals rotllos ja podia devorar Roma sense por.

Entrem al Pantheon,i despres d’algunes fotos,el Xavi s’estira a terra per fer-me una foto de dalt a baix,que es veies el forat del sostre i va vindre un d’unió democràtica de Roma i ens va formar un cristo ( i mai millor dit) que allò era una falta de respecte,estirar-se a terra per fer una foto i aqui van tenir la primera trifulca,l’hi vam explicar el que pensaven de l’església i l’hi vam dir que el que tenien que fer era vendre tot allò i ajudar als pobres amb diners i no pregaries. Despres ja no se que va dir d’Espanya i es va liar grossa ,pero no perquè defenséssim Espanya no,perque ens relaciones amb Espanya,

En mig de la trifulca,toca l’esquena d’en Xavi un senyor gran per preguntar-nos a veure com estàvem i era el Sr. Agustí Montalt,vam xerrar una estona amb ell i el ultra catòlic va desaperexa.

La salutacio del Sr.Agusti Montalt ens va animar una mica,que ja ens feia falta,entre el Xavi,el ultra catòlic i la son que dúiem...

El següent destí nostra va ser la Piazza Navona,per mi la mes maca de totes les de Roma,m’encanta!!

Per tot aquet recorregut encara podíem aconseguir birres,pero cada cop s’aniria endurint mes la cosa.

D’aquí el següent destí va ser la caotica Piazza Venezzia. Aquí el palau Venzzia que va se seu de l’ambaixada de Venecia i mes endavant va ser seu del Govern de Mousollini. Al balco aquet ell es dirigia al poble.

I en front hi ha el monument dedicat a Vittorio Emanuelle II,el pare de la patria Italiana.

Aqui a la gespa vam recuperar forces,durant una llarga estona,tothom ens seguia dient coses com força Barça i seguien volen fotos amb supporters del Barça.

Despres vam dedicar una llarga estona al Foro Romà. I a la plaça Campidoggio,abans d’agafar l’avinguda dei Fiori Imperiali que ens portaria al nostra objectiu final aquell dia,el Coliseu,el mes gran amfiteatre de la Roma antiga. La seva capacitat creuen que deuria estar al voltant dels 50000 espectadors,com dos Sarrias quasi.

Desprès al costat hi ha l’arc de Constantí,el mes imponent de tots els que es van aixecar a Roma. Darrera durant tot el dia hi havia estat la copa d’Europa esposada pero a l’hora que arribàvem nosaltres no quedava res.

Vam donar quasi tota la volta al Coliseu i cap a la muntanya del davant que la Uefa havia muntat una festa.

La festa podia haver estat millor sinó fos perquè hi havia mes anglesos que Catalans,el lloc era per flipar,una terrassa natural en front mateix del Coliseu.

Si haguessin tret anglesos i posat mes xurrys hauria estat una festa inoblidable però en aquestes condicions i sent molt tard ja,vam marxar cap a Termini,per primer cop vam fer servir l’entrada del partit,que també servia com a targeta de transport públic.

Allà a Termini i camí del hotel,vam sopar a un Libanès i enseguida van vindre tot d’anglesos allà a sopar amb nosaltres,vam tindre una conversa animada i al despedir-me,els hi vaig dir que fessin el favor de passar-ho molt be aquella nit,que beguessin molt,que anessin de putes,que tinguessin una gran nit,que dema a la nit,aquesta hora,estarien plorant...no em creiem i mira!!