dilluns, 1 de juny de 2009

LA GRAN FINAL ROMA 27 MAIG

Pujà les escales i als nostres peus ens quedava un altre estadi històric,jo me’l esperava mes vell,mes fet pols i que vaaa!! Era guapissim,la primera impressio molt bona. La visio,tot i esta a la fila 62 perfecte.

La putada es que anàvem tots separats a dins del estadi,pero en seguida en vaig fer amic del meu vei,un senyor de Lleida i del darrera i d’una parelleta del davant i .... tots érem amics i encara no havia començat el partit.

L’ambient prometia,tothom animava i encara no havia començat la final.

L’historia estava apunt de decidir-se com deia als cartells de la ciutat,”l’historia es decideix a Roma”

Els nervis se’m menjaven,volia futbol ja!!!!!!!! Pero les finals el que tenen es això,que primer et foten el show aquell i desprès va sortir un cantant italià a cantar l’himne de la Champions...que llaaaaaaaarg!!

Per fi comença a rodar la pilota i la bogeria era màxima,tothom cridant i primer susto amb CR7,falta que quasi ens foten el primer. L’equip no es centrava fins que arriba una pilota al Eto’o i el deliri!!!! 1-0

Jo abraçant-me amb el Sr. De Lleida...ell volia abraçar la seva dona pero jo el tenia ben enganxat a ell i abans de que ells s’abracessin,em vaig abraçar jo amb la seva dona també,que guapo tot,el millot inici esperat.

Jo em vaig començar a emocionar,com a totes les finals,i apa a seguir animant amb els ulls humits.

Els nervis van baixar molt,el control del partit era total i nomes ens dedicàvem a res mes que ha animar.

Per fi mitja part,

això va be,ens dèiem,no hi ha color. Jo donava gracies a que no vaig voler escoltar ofertes per l’entrada de la final.

La segona part va començar igual que havia acabat la primera,domini absolut del Barça,les grades eren una festa fins que va tornar a esclatar el deliri,gol de Messi!!!!!

Tota la grada cridant Meeeessi,Meeeeessi,Meeeeessi...

Jo aqui ja estava fora de mi,m’abraçava amb tothom,inclus amb un tio molt lleig que corria per allà,que exagerat,ja ningú va seure al seu lloc. Jo estava a les escales saltant i cridant tot el rato....

I la superioritat va arribar a tal punt que els vam torejar i tot,crits d’ole ole a cada passada dels jugadors del Barça.

Miressis on miressis tot eren cares de felicitat,gent emocionada com jo,que no deien res perquè s’estaven aguantant les llàgrimes ,gent fora de si cantant i saltant,abraçant-se amb tothom,gent gran que feien la mateixa cara que un nen el dia de reis.

Sense cap dubte va ser la millor final de les que he viscut,Wembley va estar molt be també,quasi a l’alçada d’aquesta perquè era la primera però vam estar tots amb el culet apretat fins al final i recordant la nostra Historia,Paris pse,va estar molt be pero res a veure amb aquesta,per tot,per l’equip,la gent,l’estadi,la ciutat.... Va ser molt gran!!

Esperant la entrega de la copa es cantava el coooopa,lliga i Champions Champions!! L’himne del Barça....ser del Barça es el millor que hi ha....madridista el que no boti.

I per fiiiiii l’entrega de la copa,primer medalles als altres i mentres les entregavem,vam estar aplaudin al Manchester excepte a un,que ens va fer tonar a cantar allo de que hijo puta es,ese portugues.

Desprès els jugadors del Barça,un a un a recollir el seu premi i aleshores tot l’estadi(be,la curva sud) amb els braços aixecats fent-los moure com si tremolessin i cridant fins que Puyol va aixecar la copa i allò ja no se com explicar-ho el que sentíem allà. Jo un cop mes vaig enrecordar-me del meu pare,me’l imaginava al cel saltant d’alegria,segur que si.

I desprès els jugadors van fer la volta d’honor però els de seguretat no els deixaven apropar-se a la seva afició fins que uns quants van trencar el cordó de seguretat i es van apropar,sort que la germana del meu col·lega estava a prop d’aquella zona i va fer unes fotos increïbles,jo estava sense bateria a la càmera i al mòbil.

Desprès ens van tindre mes de mitja hora allà tancats al estadi,esperant que marxessin els anglesos i alla va començar la festa,va ser una passada aquella mitja hora,semblava canaletes.

Tothom es feia fotos amb tothom....

Per fi vam sortir,una televisió de no se on van connectar en directe,quan sortíem cantant,la germana del meu amic també va sortir a la tele,just en aquet moment..

Tot molt guapo va ser i per fi fora ens vam retrobar tots a on havíem quedat,petons,abraçades,tothom contentíssim,molt molt molt guapo!!

Sortint del estadi,ens vam aturar a xerrar amb amics,a la recta,i per allà anava passant tothom i ens anàvem retrobant amb molts,abraçades mes abraçades,quina felicitat teníem tots.

Ja érem Campions d’Europa,havíem conquerit Roma

7 carreres:

Carles TV ha dit...

Estupendo! Som els millors quan ens ho proposem!

Gemminola ha dit...

Quins reportatges més exhaustius nen, molt bé, veig que vas disfrutar de la città eterna a tope, ben fet, i més en un moment així... El millor lloc on guanyar una champions de calaix!

Sílvia ha dit...

Hola Ddriver!
Com uns autèntics gladiadors! El Barça hauria de donar medalles a tots els seus fidels seguidors.
salutacions
sílvia

Rita ha dit...

Gairebé m'he emocionat llegint-te... Sort que no sóc futbolera! :p

Com vas xalar eh!

Lula ha dit...

Uauuu tiu!!
Em vaig recordar molt de tu (bé, i d'un altre colegui que tb era a Roma)
Sort que no va ser tan estressant com amb el Chelsea

FLISITATS I BESOOOTES PER TRIPLICAT!!
JAJAJAJAAAA

Carquinyol ha dit...

La veu i mitja gola te les vas deixar a Roma oi ?

Mikel ha dit...

gracies per la cronika!!

Hem fet HISTORIA!!!!!!!!!!!!