dimecres, 3 de setembre de 2008

PINEDA

Fa anys,un amic em va dir;posa sorra per el mig,deixa passa el temps i tot superat,veuràs!
Ahir la nit,quan ja tenia feta la feina,vaig anar al port olimpic per rematar el dia transportant borratxets als seus hotels.
Els primers
-a Pineda de Mar

Mira que hi ha pobles a Catalunya per anar i precisament on vaig passar els ultims 14 anys de matrimoni.
Doncs us asseguro que la teoria del meu col•lega no funciona,desprès de mes de 2 anys he tornat al poble i malament,estem o estàvem,ni espai ni temps ni pollas,deu ser un altre la solució.



12 carreres:

Carquinyol ha dit...

A vegades no és el temps qui esborra les coses, sinó la gent que ha vingut després

Rita ha dit...

El temps és important i tothom té la seva mesura. Potser 2 anys no són prou. Jo sóc lenteta i sempre he necessitat molt per refer-me de les pèrdues.
Però no hi pensis més ara. Pensa en les vacances, en el fantàstic viatge que faràs, en el futur i en viure, ddriver!

Cristina ha dit...

Pensa en avui, i en demà i res més. I no miris enrere. Et queden tantes coses per viure...

aniol ha dit...

Tota la raó, això de "el temps..." no em funciona a mi tampoc.
Espero que tingui raó el carquinyol i que qui esborri les coses sigui la gent que ha vingut després.

Assumpta ha dit...

Potser va ser el fet que t'afafés de sorpresa haver d'anar-hi...

Ànims!! :-)

mangas ha dit...

Un abrazo,Driver.

Jordi ha dit...

Bones!! Ja tornem a estar per aquí. S'acaben les vacances i els blogs ja treuen fum!! Ara ja t'aniré llegint amb més assiduïtat! Per això que dius, diuen que el temps ho cura tot, però les ganes de que curi també són importants.

Ferran ha dit...

Jo sóc de quedar-me amb les coses bones del meu passat, i fotre la resta a les escombraries. Mals moments viscuts? Quins mals moments?

La cançó de Sau, bestial. Encara en posa tou.

Salut.

Lula ha dit...

Eiiiiii Ddriver, vinga tio, no et posis així, que ens toques la fibra a tots!.

No he estat mai a Pineda.

El temps... ppfse, a vegades, només una olor, després de 10 anys, encara et fa sentir una punxada terrible, però el que compta és avui, com ja t'han dit. El que ha passat ja ha passat, no hi pots fer res. El futur és una camama que ens inventem per anar tirant amb un munt de coses que ens putejen. Avui i prou. I endavant!

Un petonàs!!

Eva ha dit...

colló, ja és casualitat...
bé home, com diu el carquinyol potser és la gent que ve després qui esborra els mals records

Mikel ha dit...

em tema que de solucio no ni ha cap.

Empassar , fotre-li collons i tirar endavant per que el mon segueix girant i no espera a ningu.

Anims crack!!!

ddriver ha dit...

a tots
Moltes garcies avui ja estic millor