dissabte, 28 de juny de 2008

TERRASSA,VINAROS....

Estic mort,ahir va ser una gran nit de feina,però per mi.La veritat es que la sort estava amb mi,jo ja ho veia que es notava la fi de mes,pero jo m’anava salvant.

La fi de mes es nota moltíssim sempre per dues coses,primera perquè hi ha menys feina i segona perque tothom et paga amb monedes.Arriba un moment a que a la caixa de les monedes no t´hi caben i comences a omplir guanteres,butxaques...monedes,monedes...no hi ha manera de aconseguir bitllets.

Els meus amics,m’anaven dient que no hi havia feina,que quina merda...i jo anava fent.

De fet el primer viatge ja va ser a Terrassa.Amb una Ecuatoriana i la seva nena que m’anava explicant les grandeses de la seva vida,a part d’algun dramillo.Pero casi tot eran grandeses;

Que si jo ja tinc el meu pis de propietat a Ecuador,que si el tinc llogat i vic de rentes,que a mi no em fa falta pencar,a mes amb ho que l´hi treure al meu ex-marit...bla bla bla..que si la nena al aeroport de Madriz tenia gana,volia un bocata i en comptes de un sandwich normal l´hi he comprat un de pernil de “pata negra”que si no m´estic de res,que si a Madriz(grrr)la nena(3anyets) volia una colònia i com no m’estic de res l´hi he comprat una Bulgari!!que yo,que yo i yo....

Arribem a Terrassa a uns pisos...vaaa allò no eren pisos eren una cochinera que diu el Isidro.

-que val?

-amb maletes 70euros(hi havia caravana)

-que???

-70 eur

-arreglemelo un poco el precio

-si home 70 eur

-no le da pena una pobre inmigrante?

-no

-que yo vengo a ganarme la vida aqui

-aleshores de qui em parlat tot el viatge?70 eur i ja,que tinc que continuar pencant

-como sois los catalanes

-la pena es com sou els Ecuatorians,tantes grandeses i desprès regateja’n per 3 eur de les maletes??70 eur,jo estic pencant i aixo es el que val

La gent es l’hòstia,això no es Marrocos per regatejar els preus.El que marca,es el que val.

Desprès he continuat pencant be,bastant millor que els meus amics,mira la sort estava amb mi i quan ja s’apropava l´hora de plegar m’atura un que sortia d´un puticlub,mig taja,mal vestit...un aspecte molt estrany...

-a Sants

-ok

-et puc fer una pregunta?

-home,si es fàcil si

-quant val anar a la frontera?

-jo que se,uns 200eur mes o menys

-per 200 m´hi portaries

-va si(aixi em treia de sobre tindre que rascar i portar kumbes borratxets)

-anem a Sants i t´ho dic

Anem a Sants,entra a una casa,surt rapidisim..anem

-ok,cap a la Jonquera

-no no no aquesta frontera no

-quina?Port-bou?Irun?

-No no,l’altre..la frontera amb Espanya

-A Fraga???No fotis!!

-No creuat el Ebre a Vinaros

En aquell moment m´ha semblat perfecte...però desprès anaven passant els kms i entre que no s’acabava mai el viatge i com era el personatge,m’estava enpenadint..Per fi em arribat i l´he deixat “como un burro atado a la puerta de un bar”esperant que obrin i apa siau man!!!

La tornada ha estat la putada mes gran que m’han fotut els últims temps..no s’acabava mai i a sobre a amb el sol de cara.

Si segueix aixi la feina...al viatge a Estats Units encara l´hi afegirem la costa oest.


3 carreres:

aniol ha dit...

Ja és el segon cas que sento de gent sud-americana que fa ostentació de vés a saber quina fortuna que han aconseguit. Perquè ho faran?

M'ha agradat molt la samarreta de les 2 sel·leccions.

mangas ha dit...

Jeje,bueno,a esta mujer se le aplica lo de dime de lo que presumes,y te diré de lo que careces,
y lo de Vinaros cruzar la frontera,jaja,a algunos valencianos que conozco yo no le hubiera gustado eso,a otros si.

Carquinyol ha dit...

La frontera sud amb Espanya no està a Vinarós, sinó molt més avall... però en fi, no ets tu qui has de donar classes de geopolítica.