dijous, 29 de maig del 2008

EL MON ES UN MOCADOR

Ostres aquet post fa dies que el tinc aqui embolicat i no trobava el moment d’obrir-lo,avui que tothom ha estat la mar de normal al taxi,que també s’agreix,ho farem.

Anava amb una clienta cap el carrer Casanova,jo la mirava per el retrovisor,tenia uns ulls preciosos,el cos el tenia molt espatllat,suposo per la guerra diària que ens dona la vida.

De repent em diu

-Com estàs ddriver?

-Com saps el meu nom?

-No t´enrecordes pas?

-Doncs aquets ulls em sonen molt però no cai..

-No recordes una piscina,,,un esmorzar al bar....

-Ostres siiiiiii,quina alegria

-com va tot?

-bla bla bla i tu?

-separada amb dos filles...i treballant molt

-si mira com tots

-Veig que encara escoltes la mateixa musica

-jeje vols un cafè?

-perfecte

Durant mes de mitja hora vam recordar vells temps...però fa uns dies que ja,que intento recordar el seu nom(era un diminutiu) i no em surt.Estic per repesar-me el santoral sencer havíem si el trobo.

Quan feia de Dj ella va ser l’amor de la meva vida durant unes hores a la piscina del Club Nautic,desprès un esmorzar i fins avui.

Recordo que era preciosa i molt divertida,però ja aquell temps arrossegava moltes histories difícils.

Em va fer il·lusió trobar-la,però no la suficient com per demanar-li el mobil,suposo que a ella tampoc l´hi deuria fer il·lusió del tot i tampoc m´el va demanar.

En fi suposo que d aquí a 20 anys ens tornarem a trobar.

EL LLORO DEL TAXI

Avui un grup que el seu primer gran exit el van tindre al 1979 amb el"keep on dancing"(un altre dia)i al 1982 rebantaven totes les pistes de ball amb "Knock me out"

Apa a ballar!!!!!!!!

9 carreres:

L'Avi ha dit...

Crec que és millor no retrobar mai antics amors i recordar-los sempre com eren... Ja que la realitat pot trencar un bon record.

Anònim ha dit...

A mi m'ha conmogut mira, m'ha agradat la història.

Anònim ha dit...

Si,a mi tb me ha gustado.

Rita ha dit...

A mi també m'ha tocat el cor, la veritat...

Anònim ha dit...

A mi tambè m'agradat!!!!

Mikel ha dit...

i no t´arrepenteixes de no haver demanat el telf?...

Anònim ha dit...

Quina il•lusió fa retrobar-te amb gent que fa anys que no veus. I més si van deixar un bon record. Esperem que no tardeu tan en retrobar-vos de nou.

ddriver ha dit...

L´AVI
Ai no se,a mi em va fer ilussio
GEMMINOLA
Gracies
MANGAS
Gracies
RITA
U too,thanks
CAFEAMBLLET
Tambe gracies
MIKEL
Doncs no,ja esta be aixi
SHIA
Tampoc cal que ens tornem a trobar,aviat

... ha dit...

Potser ella també li hauria agradat trucar-te i no va gosar demanar-te el telefon... segur que li hauria agradat seguir parlant...
Bueno, d'aqui 20 anys...