MOBIL

Avui tenia un post pensat la mar de xulo.D´una historia amb algun client,dins el taxi,segur que era una historia ben divertida.Pero avui he marxat a treballar amb presses i corrent.

Quan estava al tren,se sent pi-pi un sms,mes tard un altre pi-pi,un altre sms.Tots a mòbils qu no eren els meus.

Ràpid obro la bossa,a buscar el meu mòbil,com posts ser que avui ninguna no s´enrecordi de mi?Miro i horror!!!No el veig!!M’han entrat suós,pànic,atacs d’angoixa,On es???

Me l´he deixat a casa.M´he sentit sol,incomunicat del mon mundial tot i esta en un vago ple de gent…He estat tota l’estona de treball mirant la gent que pujava al taxi amb mòbil amb cara de pena,segur que algun em volia regalar el seu i tot,per la cara que posava.

En que ens em arribat a convertir,en esclaus del mòbil!!

A mes jo quan passen histories al taxi,les apunto a l’agenda del mòbil per desprès enredortar-me i avui anaven passant histories i jo cada cop buscant el mòbil..i no hi era!!Per mi que avui han passat mes histories que mi,però no n’he pogut apuntar cap i amb memòria de peix no he pout recordar cap.

I ni pensar que l´Isidro i jo ens vam trobar a Atenes sense mòbil,havent marxat un un dia i l’altre al endemà i va ser superfácil sense conèixer la ciutat

EL LLORO DEL TAXI



1986!!Any on es començava acabar ja l´italo disco,o al menys deixava de ser el ritme dominant a les discoteques,arrivaven a les cabines noves formules per fer ballar a la gent.
Una d´aquestes novetats eran Andrew Gold i Grahan Gouldman. Com a wax van seguir fent cançons fins entrats els 90 pero com va pasar a molts grups,mai van poguer aproparse al exit del seu principal Hit."Right between the eyes"