dissabte, 3 de maig del 2008

MANCHESTER arribada i Reebok Stadium

La nit anterior de marxar cap a Manchester els nervis eran molt grans.Estaria a una semifinal de la copa d´Europa al mitic Old Trafford.Estadi que ha vist jugar jugadors com Bobby Charlton,George Best...
Total que de dormir res,tot just 4horetes,nomes.
Al final agobiat a casa truco al colega..marxem?si tio si,que no he podido ni dormir.

Marxem cap a Girona airport,parlant del viatge,del partit,de com ho farem per Moscu.
Parem a una area abans d´arrivar i tambe para el Safety car de la Formula 1,mal presagi?

No se,arrivem al airport i nervis ja.Com sempre Ryanair,et fan anar a la taquilla a pagar algun pico que no has pagat segons ells,uns manguis.
Cap a munt i com sempre botella de Whisky i cap al avio.
Al costat del nostra avio,l´avio de la formula 1,habiam qui arriva primer?
Un cop dins l´avio seguim xerrant de futbol,al meu costat hi habia un matrimoni angles,ell amb castella nomes sabia dia hijosdeputa del manchester,1-2 deia,com a detall la seva esposa(avui potser exesposa)era del Manchester.
Quan van pasar a vendre cafe ja es va animar la conversa,els xorrets de whisky anavan de bolit,la conversa començava a agafar cami de conversa de tasca.
Al baixar van deixar entrar a la cabina del pilot al Isidro,com als nens.
Total que arribem a Blackpool amb un puntillo considerable,agafem el cotxe de lloguer i comencem a conduir al reves,la putada mes gran de conduir al reves es el retrovisor del mitg,que quan aixeques la vista no hi es,esta al altre costat.
Enseguida arrivem a la nostra primera destinacio;Bolton,no per veure la ciutat sino per veure l´estadi on Ivan Campo ha tingut les seves tardes de gloria.
La nostra teoria que a tots els camps hi ha una porteta oberta,carregant neveres o entran maquinaria per la gespa es tenia que complir un altre cop.
Amb un cuart de volta al estadi veiem que seria dificil,tot molt tancat,fins que trobem a un home fumant,un treballador.
Al veurens mirar per la valla ens diu voleu veure l´estadi?doncs si,veniu!!
Obre la porta i ens porta a la gespa del Reebok Stadium.
El que mes m´agrada d´aixo de visitar camps anglessos,es que els vigilants no son xuletes de Prosegur,son gent del club,jardiners,utillers...I com jo m´haig de quedar alla parlant amb ells mentres l´Isidro es mou per tot arreu clavant fotos.Et parlan del club,l´estadi i l´equip com si fosin fills seus.A cap altre lloc he sentit parlar del seu equip amb l´amor que ho fan aqui.
Els omple d´orgull que preguntis per el seu equip,tot i ser una merdeta d´equip.
De tots els camps aquets surto tenin un carinyo especial per les coses que m´expliquen aquesta gent.

Aquet camp,si amplieu alguna de les fotos,al fondo del altre costat,hi han unes vidreres que no son pas llotges privedes,sino l´oficina mundial de diseny de la marca Reebok.aquesta foto se´m veu a mi xerrant amb l´home aquet
Aquet bon home ha fet molts anys vacances a Catalunya,Calella,Lloreto(que diuen ells) i Tossa son el seu currriculum.
Si ens tracten be,que aquet pais tothom sempre ho ha fet,ens pasem per la botiga i samarreta i bufanda.I d´aqui vam intentar trobar el camp del Wigan At.que esta a prop pero sense mapa ni gps va ser que no.
Aixi que un altre cop cap la M6 i cap al gran Manchester.Al entrar ens vam liar una mica i vam fer una volteta per la ronda fins que vam trobar la sortida i cap l´Hotel.
Ben comunicat,el carrer de devant donava al centre,despres de 2 milles,molt net,molt amables tots i molt petit,no arrivaba a les 15 habitacions.
A les pobres noies de la recepcio s´els hi va caura el mon a sobre al veure a dos tios amb samarretes del Barça.Es pensarien que podrien tindre problemes si eram Hooligans.Res mes lluny de la realitat.