dissabte, 17 de maig de 2008

ANIVERSARIS

    Dema la persona que mes estimo a aquet mon fara,21 anyets.

    Un bon dia va decidir fer la seva i dema fara 26 messos que no ser res d´ell.No sabem si esta be,si no ho esta,si es...no se,i els putosmossos no el busquen perque es major d´edad.Dema sera un dia dur,ho ser.

    Desde aqui el meu record.No hi ha hagut un sol dia que no hagi pensat que deu ser d´ell...Avui en dia cada cop que sona el timbre de la porta,encara em fot un bot el cor.

    Per molts anys!!

    *********************

    Mes celbracions.Avui fa dos anys feia totes aquestes fotos.Va ser un gran dia,dels mes grans de tots.

    Avui en dia ja veieu com estem,mocions de censura,l´equip desfet,un entrenador de tercera diviso,el crack de festa continua,the President the same...

    Millor no pensar i recordar quan ens vam sentir Napoleo sortint de Sant Denis.


EL LLORO DEL TAXI


Els morenos,que desde fa anys triumfem arreu del mon,va haber-hi una temps que no era aixi.Si,encara que sembli increible,les dones els preferien rosets,van ser anys molts durs els finals dels 70 per els morenus.
Tot va començar amb David Soul(Hutch de Starsky Hutch,noteu que els productors ja van posar el nom del murenu devant ja que era ho normal)triunfava devant totes les noies,a mes va cantar i tot.
Despres va apereixer un repelent anomenat Miguel Bose,El ros dels Pecos i si eramos pocos pario la burra i va apereixa Leif GARRET!!
Al colegi les nenes ja ni ens miraven..a Aplauso no feia mes que surti aquet noi,clubs de fans per tot el pais,imatges d´histeriques a les seves aparicions.
A mes feia series de tv com con ocho basta i 3 en la carretera.
Sort que al final la llogica es va imposar,i els rosets ja no tenen res a fer.
Apa Leif Garret per un tubo per si queda alguna descarriada encara.




video
La foto de dalt es molt cruel,pero es en el que s´ha convertit aquet home.
Les drogues,desgracies i mes coses com un accident de transit on per culpa seva un amic seu va quedar paraplegic,pressons i pelicules de segona fila han estat la seva vida als anys posteriors.Una pena molt gran,a mi em va arrivar a caure be i tot.Quines osties ens fot a tots la vida,no se´n salva ningu.

6 carreres:

mangas ha dit...

Joer,el Leift Garret,que recuerdos!,estaba yo en la escuela,me acuerdo de los monopatines,y del anuncio de Paredes.

El veí de dalt ha dit...

Ànims, en aquest aniversari tan recordat!

Roi ha dit...

ànims company!
una abraçada.

Roi

Eva ha dit...

la vida dóna tantes voltes que el dia menys pensat podràs tornar a celebrar l'aniversari amb ell.

molts ànims noi!

Mikel ha dit...

Ánims que segur que esta be! sempre ens quedara Paris... ;-PP

EBP ha dit...

Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!