dijous, 27 de març del 2008

COM SOM ELS CATALANS?

Ja tenim fisicament les entrades per el partit al estadi del Shalke04,habiam si aquet viatge i les T´s que venen serveixen perque em refagi moralment,que ultimament estic de baixon,baixon.
Tot i esta de baixon es curios com un es transforma mentres treballa,no oblido pas que el que porto son persones i mereixen una atencio.
Pero hi ha alguns que els escanyaria,ahir a la nit uns que portava van dir la frase malaida.La que em fot mes rabia de totes...
"Pues para ser catalan eres simpatico"
Osti tu!quina rabia em fa aixo,i a mes els veus venir una hora
lluny,perque comencen el tema igual tots.
Que pasa?que per ser catala s´ha de ser aburrit com en Duran-Lerida?
Jo els amics mes divertits que tinc son catalans i el tio mes sieso que conec es un Sevillà,tot i la fama que tenen de bromistes.
Sempre el tema va igual,quan et diuen de portarlos al Hotel..jo començo
-Ara aneu a dormir?
-es que hay que trabajar mañana
-ja,pero es d´hora encara,hi ha molts bars amb una llum vermella amb dones que fumen i us estan esperant..
Aleshores la conversa ja s´anima,comencen a sortir temes de puterio i mica en mica anar enredanlos per habiam si van i pillo comissio,clar.
I sempre el mes idiota del grup comença preguntant

-de donde eres tu?
-d ´aqui
-no puede ser eso
-mira noi,al carrer Herzegovino vaig neixer
-pues tus padres seran de fuera no?
-si la familia del meu pare de Port-bou i la de la meva mare de Barcelona
-no me lo creo
-perque?
-pues porque pa ser catalan eres un catxondo
-es que els catalans som els tius mes divertits del mon,vosaltres que
escolteu la Cope i us creieu tot el que diuen pero aqui no parem de riure,treballant pero rient..
Imbecils,quina rabia em fot que em diguin aixo

EL LLORO DEL TAXI
Aquet grup d´avui es un dels grans de la musica funk dels 80,son els Central Line,agafen el nom de la linea vermella de metro de Londres,la coneguda Central Line que creua la ciutat d´est a Oest.
Aquet maxi recordo al seu moment que era un dels mes desitjats per mi,i no hi habia manera de que sortis aqui al nostra pais,vaig estar a punt de comprarlo varios cops d´importacio pero sempre em tirava enrera,fins que un dia per fi el van editar aqui,un any mes tard.El track es del any 1981 i aqui es va editar el 1982,l´any del naranjito.Un altre gran tema d´ells es el Don´t tell me,que ja el posarem un altre dia.Avui el Wallking into sunshine,una canço que esta a la majoria de recopilatoris dels 80.

6 carreres:

Anònim ha dit...

Bueno,es que está en España el tópico este del catalán serio,y ultimamente el del catalán insolidario,pero no deja de ser un tópico,
yo me acuerdo de un sketch de Martes y trece,donde con diferentes trajes regionales,todos hablaban con el tipico acento andaluz,y aunque decian idioteces,todo el público se moria de risa,eso es de lo que se reia el sketch,que solo por oir hablar a un andaluz,hay que partirse de risa,aunque sea un esaborio y un malaje.

Anònim ha dit...

Tenim fama de avorrits, seriós, garrepes i mil adjectius més que no siguin positius… Però com diuen ells “a palabras necias oidos sordos” .

Anònim ha dit...

1 - Són els tòpics i el desconeixement.

2 - Veritablement els espanyols i nosaltres tenim un sentit de l'humor diferent:

- Martes y 13 vs. Teresines.
- Èxit de les sèries d'humor britàniques aquí. A Espanya ni de conya.
- Fracàs del "Mire usté". Exitàs del Polònia.

A ells es suposa que els hi fa gràcia homes vestits de dona cridant i tal. "No comment".

Vinga, el teu bloc és el que no hi ha! ;)

GuillemC

Carquinyol ha dit...

La veritat, si ser catxondo és ser com els shows dels Morancos...

... tot i que els Morancos, cal a dir, que quan fan espectacle sense trasvetisme i de l'estil Paulowsky guanyen molt.

Els tòpics sempre són dolents.

Rita ha dit...

A mi també m'ho han dit moltes vegades, però no em molesta, al contrari, em fa gracia veure la reacció, els descol·loca tant...
Petons (de sort!)

franz ha dit...

Ostres, tu, el riff del tema aquest dels Central Line és clavat al d'I want your sex del George Michael!!! No l'havia sentida mai, gràcies.
I felicitats pel bloc, que està molt bé.
francesc